La Festa de la Llibertat, convocada per Òmnium Cultural amb motiu de la Diada, ha reunit aquest vespre, al passeig de Lluís Companys de Barcelona, milers de persones, en un ambient festiu. Quan ha acabat la manifestació, molts dels participants a la concentració s'han dirigit cap a l'Arc de Triomf per gaudir de la música de Búhos, Mishima i Rumba Gipsy Cat.

Foto: ACN.

Inici rumbero

Abans del concert ha recorregut el passeig Lluís Companys un cercavila rumber, a l'espera que anés arribant la gent que venia de la manifestació. Rumba Gipsy Cat, que ha obert l'espectacle, ha escalfat l'ambient a ritme de rumba, on no hi han faltat els temes més clàssics del gènere, com el Sarandonga o el Rascayú, ni les interpretacions rumberes de temes coneguts com el Paraules d'amor de Serrat. Fins i tot han interpretat una versió rumbera de la sardana La Santa Espina, i els palmers han rimat el "Som i serem gent catalana, tan si es vol com si no es vol". Però un dels seus èxits ha estat el tema més polític del seu repertori: "Rumb a la llibertat", que ha tancat el concert, amb el públic i els músics cridant "Llibertat presos polítics".

Aplaudiments per a Cuixart

En els entreactes Òmnium ha projectat diversos vídeos de contingut polític. Un dels més aplaudits, el de la intervenció de Jordi Cuixart al Suprem, en què desafiava al tribunal, tot defensant la seva actuació. També ha estat molt aplaudida una gravació de vídeo en què el raper exiliat Valtònyc saludava als assistents al concert.

El plat fort

El més esperat pels assistents eren les actuacions de Mishima i Buhos. Mishima ha interpretat alguns dels temes favorits dels seus fans, com Una sola manera. Els fans han corejat algunes de les seves cançons. David Carabén, el líder del grup, entre dos actes, ha reclamat un "tsunami democràtic" per tal d'alliberar els presos. Però realment han estat Buhos els que han fet saltar l'auditori. Les seves cançons han fet vibrar al públic més jove, que esperava amb delit la seva actuació. Temes com  Nos vamos pa'l festi han fet ballar al públic en les darreres hores de la nit. Entre cançó i cançó el públic ha corejat lemes com "Els carrers seran sempre nostres" i "Independència". El públic han encés els llums dels seus telèfons mòbils per una cançó que Buhos ha dedicat a "La futura capital de la República Catalana": Catalunya s'il·lumina. Però el deliri ha arribat amb un dels darrers temes, Volcans; tal i com propugna la lletra de la canço, el públic ha volgut acabar "Ballant junts fins que acabem perdent la raó".

Foto: Òmnium.

Dels avalots a la costellada

Fa quinze anys era habitual que a la fi de la manifestació de l'11 de setembre grups de joves busquessin l'enfrontament amb la policia (especialment als voltants del Govern Civil). Per evitar aquestes imatges de violència, des del 2000 es va convocar una festa per atreure a la militància més jove. L'esdeveniment ha anat consolidant-se i s'ha convertit en una gran trobada on es venen samarretes i pins de tema polític, però també fuets, coques i cerveses. I ha aconseguit convertir-se en l'acte principal després de la manifestació unitària. La festa ha començat des del matí, amb concerts infantils i un vermut solidari amb l'Open Arms, però té el seu punt àlgid a partir del moment en què s'ha acabat la manifestació. Ha aconseguit concentrar a bona part del jovent independentista, a pocs metres del Parc de la Ciutadella, on els grups més radicals s'enfrontaven amb els Mossos (com a fons del concert se sentia el brogit de l'helicòpter i de les sirenes de la BRIMO). A una de les sortides del concert, un cotxe de la Guàrdia Urbana anunciava el tancament del tràfic. Indicava, simplement, "Incidència".