Gràcia és preciosa i ho sabem tots: els que hi viuen, els modernets i també els guiris. I les Festes de Gràcia encara ho són més: buscar al mapa els carrers guarnits, fer la teva aposta de quin serà el guanyador, ensardinar-te a la diada castellera per després anar als concerts, gaudir de les activitats... Però perquè tu puguis penjar una foto al teu Instagram amb el filtre de torn fent postureig, hi ha persones treballant des del mes d’octubre. Quan s’apropa l’agost, els carrers s’omplen de taules i cadires on veïns i veïnes de totes les edats retallen, enganxen, pinten, dibuixen i espremen la seva creativitat per fer del seu carrer el més bonic de Gràcia.
En arribar al carrer Llibertat, la Gisela pren la temperatura a tothom i l’apunta en una llista: “Tu ets nou, no? Com et dius? Dona’m el teu telèfon!”, li apropa el termòmetre i l’apunta. La pandèmia ha canviat la manera de funcionar dels guarnits i aquest detall és un dels molts que es tenen en compte per mantenir la seguretat. Aquesta festa major només podran guarnir la part del sostre del carrer, el que anomenen “guarnit aeri”. No hi haurà grans portalades ni elements al terra dels carrers per no entorpir el pas de la gent.
Guarnit del carrer Llibertat. Foto: Montse Giralt
El toc de queda també els ha tret temps perquè no es podrà celebrar la nit de guarnit. Els altres anys, els veïns dedicaven tota la matinada anterior a l'inici de les festes a guarnir el carrer. Aquest cop no, diumenge a la 1 de la matinada ha d’estar tot al lloc i encara que enguany no hi ha concurs oficial entre carrers, les exigències per ser els millors són les mateixes de sempre.
Quatre taules s’estenen al llarg del tram del carrer on es troba el local de l’associació. En totes hi ha un element comú: floretes. Cada any els carrers de Gràcia escullen la temàtica del carrer, que sempre és molt i molt secreta i te la diuen d’amagat com si fos un secret d’estat quan ho preguntes abans de l’estiu (si és que tens la sort que te la diguin). L’infern, la granja o l’Atlàntida són algunes de les temàtiques amb les quals s’ha decorat el carrer que enguany fa 150 anys que es va guarnir per primera vegada. I en això s’han inspirat aquest any: recuperant fotografies i documents sobre com era aquell guarnit, el recrearan amb els materials reciclats actuals. Així doncs, garrafes d’aigua, paper retallat o boles de paper maixé es converteixen en flors i plantes que guarniran el carrer.
Interior del local del carrer Llibertat. Foto: Montse Giralt
En una taula, retallant floretes, Toni Mañané, president de l’Associació del Carrer Llibertat explica que aquest any la festa estarà molt enfocada als veïns: “farem moltes activitats destinades al veïnatge, a mentir el caliu i a que ens puguem retrobar durant unes hores després d’aquests dos anys difícils que hem tingut”. Aquest petit oasi de tranquil·litat contrasta amb el que trobem si caminem cinc minuts en direcció a Diagonal: “És un esperit de vila, tu passeges per Gràcia i saludes els botiguers de tota la vida —tot i que hi ha moltes botigues noves—, la gent gran que no saps ni com es diu et saluda, és aquest l’esperit. I quan fas una crida, com quan vam fer la recollida d’aliments durant la pandèmia o ara per festa major, la gent es bolca”, explica.
“Aquí estic com peix a l'aigua, no em fa mal el cap ni em fa mal res. Aquí soc feliç”
Dins del local, entre prestatges plens de material etiquetat i records del guarnit d’altres anys, un senyor de 82 anys assegut en una taula ressegueix flors en papers de colors. L’Antonio es passa el dia al local, fins i tot abans que obrissin regularment, hi anava cada dia: obria la porta i es posava a treballar. Explica que d’aquí una estona marxarà cap a casa, però que demà tornarà perquè hi ha molta feina a fer. Ell és de Castella i fa molts anys que viu a Barcelona i col·labora amb el guarnit: “Aquí estic com peix a l'aigua, no em fa mal el cap ni em fa mal res. Aquí soc feliç”.
L'Antonio preparant les flors del guarnit. Foto: Montse Giralt
Moltes de les persones que col·laboren en el guarnit no són del carrer, de fet n’hi ha moltes que s’enduen feina per fer-la a casa i portar-la directament acabada. Amb un barret de palla al cap i tallant porexpan amb una serra totalment casolana, en Garret és del Regne Unit però viu a Barcelona i es va enamorar de les Festes de Gràcia. L’any 2016, passant pel carrer Llibertat va veure la persiana del local a mig pujar i un cartell al costat que deia “necessitem mans”. Feia temps que ell col·laborava portant brics de llet i altres materials quan en demanaven, i aquell moment va decidir fer el pas: “volia viure les festes des de dins, no només com a espectador”. Li van dir que es trobaven cada dissabte; aquell cap de setmana hi va anar i ja fa sis festes majors que és una de les mans que fa possible el guarnit.
Veïns i veïnes, persones que ja s’han traslladat però segueixen tenint el vincle amb el carrer, amics enredats per passar la tarda guarnint i curiosos que decideixen ajudar, juntament amb l’estructura i l’experiència de tants anys creen un engranatge perfecte. Possiblement les floretes del carrer Llibertat són la metàfora perfecta per descriure el que són les Festes de Gràcia: unes obres d’art precioses, fetes amb enginy i delicadesa, totes diferents però totes en sintonia. Cada carrer amb el seu món però amb totes les mans treballant juntes per mantenir viva la tradició.