Canes inaugura aquest dimarts una nova edició del seu festival de cinema, certamen icònic en el món del setè art que enguany celebra el seu 75 aniversari. Una edició del tot especial per la xifra i per ser la primera que recupera plena normalitat després de dos anys marcats per la pandèmia per coronavirus. Una edició, la d'aquest 2022, que també serà ben especial pel cinema català. Si setmanes enrere Carla Simón va conquerir l'Os d'Or al festival de cinema de Berlín amb Alcarràs, el seu sublim retrat de la quotidianitat rural, ara és el torn de l'enfant terrible del cel·luloide nostrat, Albert Serra, amb el seu nou llargmetratge Bora Bora. Cineasta amb gran predicament a França, el llargmetratge del realitzador de Banyoles serà exhibit a a la secció oficial del festival, destacant com una de les grans candidates a endur-se la Palma d'Or. Serà el segon director català que opta al gran premi del festival francès des què Isabel Coixet hi va optar el 2009 amb Mapa dels sons de Tòquio.
Carla Simón: "En cap moment ens vam plantejar no fer 'Alcarràs' en català"
Rodant contra molins
Tot i que més conegut per les seves aparicions mediàtiques, tot sovint marcades per declaracions polèmiques expressades des d'un ego desmesurat (o perfectament calculat); és indubtable que Albert Serra, personalitat amb més d'un tret assimilat de genis nostrats tocats per la tramuntana com Salvador Dalí o Josep Pla, és un dels nostres cineastes més personals i intransferibles.
Creador sempre circulant pels marges de tendències i fórmules habituals, el realitzador gironí es va presentar en societat amb Crespià, the film not the village (2003), sublim exercici de "cinéma vérité". En el seu debut, Serra acompanya durant una setmana els singulars habitants d'aquesta petita vila de la comarca de Pla de l'Estany. Tres anys més tard, arribaria la seva primera gran obra, Honor de cavalleria (2006), personal readaptació del Quixot de Cervantes que va ser presentada amb una gran acollida per part de la crítica, a la Quinzena de Realitzadors del Festival de Canes. Va ser l'inici de l'idíli entre Serra i França.
Bora Bora, la pel·lícula no l'illa
Albert Serra va tornar a Cannes l'any 2016 amb La mort de Lluís XIV, pel·lícula projectada dins de la Secció Oficial del festival, però fora de concurs. Liberté, el seu film més recent, va competir el 2019 dins Un Certain Regard, guanyant per això el Premi Especial del Jurat. Ara el cineasta català torna a Cannes amb l'opció de guanyar la Palma d'Or amb Bora Bora.
A Bora Bora, potser la seva aproximació més directa al cinema... 'convencional', és un drama que ens presenta una escriptora en plena crisi creativa que torna al seu país després de triomfar a França, acceptant una feina de traductora al costat d'un ambaixador per resoldre els seus problemes econòmics. Director que acostuma a apostar per actors i actrius no professionals, en aquesta ocasió Albert Serra ha treballat amb intèrprets de la dimensió de Sergi López o Benoit Magimel. Albert Serra serà el segon director català que opta a la Palma d'Or de Cannes després que Isabel Coixet hi presentès el seu film Mapa dels sons de Tòquio l'edició del 2009.