Quan les coses es fan bé, la veu corre. Vas a un festival i no hi ha cues a les barres, ni al lavabo, ni tan sols al guarda-roba? Ho expliques. Has descobert al teu nou artista preferit quan vas acabar de casualitat en un escenari petit? Ho expliques. Has pogut ballar amb total llibertat tot i que has arribat al concert a escassos minuts que comencés? Ho expliques. Al cap i a la fi, aquestes petites virtuts no són fàcils de trobar, i no seràs tu qui privi als teus amics i simpatitzants de descobrir-les. Publicitat gratuïta i de confiança. Així que, en la carrera cap a l'exhaurit per devoció popular, el Festival Mira 2024 s’ha proclamat guanyador. Però a quin preu?
Aquest divendres i dissabte 8 i 9 de novembre, la XIII edició del festival de tardor d’arts digitals i música contemporània preferit dels barcelonins ha tingut lloc a les instal·lacions de la Fira de Montjuïc amb un cartell llaminer. Tot i la precipitada caiguda d’Oneohtrix Point Never del line-up, va penjar el cartell de tot venut a escasses hores de l’inici del festival. Noms com Bicep, A.G. Cook o Kim Gordon es van convertir en un imant irresistible per atraure una audiència, dintre de la mesura, més massiva. El nostre petit festival s’ha fet gran, amb totes les coses bones i dolentes que això comporta.
El nostre petit festival s’ha fet gran, amb totes les coses bones i dolentes que això comporta
Però més que paraules, volíem fets, així que un any més hem peregrinat cap a la Plaça Espanya. Només l’accés al recinte ja ens ha mostrat el canvi de guió que anàvem a experimentar. Pujant per les escales mecàniques, enlloc que per l’entrada de carrega i descarrega per on se solia accedir, enguany hi havia un passadís il·luminat per un làser que clarament mostrava una nova voluntat performativa molt més... wow, molt més enfocada per, ara sí que sí, treure pit entre els locals i, molt especialment els guiris. Amb el canvi de distribució, calia desaprendre els petits trucs que havies adquirit en edicions anteriors. És a dir, calia localitzar de nou lavabos, guarda-roba i barres. Cap problema. Feina fàcil. Que tot sigui això. Però per desgràcia, el recinte, tocades les vuit de la nit ja estava ple de gom a gom. Cues, tot i que àgils, a totes bandes. Gaudir de l’espai cada cop es tornava un repte més gran amb el que no ho comptàvem.
Mira: acte 1
Durant la primera jornada, poder descobrir les instal·lacions, que es trobaven a la nau principal, no era gens fàcil: una mica l'experiència de qui va a un hot spot turístic. Però per sort, les sessions programades per divendres podien aguantar el pols a la situació. Així, després d'Oceanic & Tharim Cornelisse, un dels DJs més esperats de la jornada va prendre l’escenari principal: Lorenzzo Senni. Amb una proposta que desafia constantment l'oient, l'italià va extasiar el seu públic més fidel amb una una sessió on trance i hard techno va ballar ballen en perfecta sintonia. En acabar, no només havia guanyat nous adeptes, sinó que havia deixat l’energia a punt ideal pel gran acte de la nit: Bicep.
En el moment en què el duo de Belfast va agafar les taules, quasi no et molestava ser esclafat per una multitud devota. Demostrant com han perfeccionat la seva sincronia, van fer embogir el públic
Durant la breu espera entre acte i acte, es feia més palpable la quantitat d'assistents que arribaven a desbordar la sala. Però en el moment en què el duo de Belfast va agafar les taules, quasi no et molestava ser esclafat per una multitud devota. Demostrant com han perfeccionat la seva sincronia, van fer embogir el públic amb temes que anaven des del seu, ja himne, Apricots, a novetats com els edits de Verraco. Cal apuntar, que van fer de les deu de la nit, les dues de la matinada al club més gran d’Ibiza. Mai he estat a l'illa, però clarament deu ser com la sessió de Bice al Mira. En acabar, només desitjaves més. Per sort, la nit era jove. En el nou escenari petit, molt millor en qualitat sonora i en confort d'espai, es va poder gastar sola, sense cap mena de reserva. En un espai de sostres baixos, i un decorat fet a base de cables, senties que t’havies endinsat en un dels millors clubs d’Europa. L’experiència de més de trenta anys de Mike Paradinas va fer de µ-Ziq + ID:MORA una sessió pels llibres d'història, amb un enfurismat jungle barrejat amb el seu elegant i reconeixible idm. Però si cal destacar un nom d’aquesta jornada, són els gairebé acabats d’arribar Snow Strippers. Els que ja els van gaudir en el Primavera Sound 2024, volien repetir; la resta tenia clar que era el carro al qual calia pujar. Amb l’energia del que podria ser un retorn de les festes més salvatges de l’era indi-slaze, el duo nord-americà va fer tremolar tota la sala. Entrega absoluta tant amunt com a baix de les taules.
Mira: acte 2
La segona jornada, la d'aquest dissabte, marcada per un recinte més buit, també ha portat grans titans. Qui més, qui menys amb ressaca, no ha dubtat a entrar aviat per poder veure l’esperat concert de Kim Gordon. A 71 anys, l’abans coneguda per ser la noia de Sonic Youth, ha demostrat que és una de les ments més prodigioses i singulars de la música de l'últim segle. Amb una presència imponent, ha presentat el seu segon àlbum en solitari, The Collective. De l'esqueixat de guitarra ensordidor als beats trencats que ja voldria fer Playboi Carti, l’americana ens ha ensenyat com estar més a l'avantguarda que gran part dels artistes a què doble o triplica l’edat.
A 71 anys, Kim Gordon ha demostrat que és una de les ments més prodigioses i singulars de la música de l'últim segle
Un altre nom dedicat a mantenir l'avantguarda de la música en plena forma és A.G. Cook. Fundador de PC Music i etern col·laborador de Charli XCX, amb qui ha firmat l’àlbum de l’any, Brat, ha vingut a Barcelona a presentar la seva nova proposta, el disc Britpop. Amb uns visuals frenètics, ha desvelat una cartera de nous sons electrònics que, més aviat que tard, acabaran sent el pop britànic de l’avui. Possiblement ha creat un dels moments més emotius de la nit, quan ha punxat el seu remix de l’anteriorment citada Charli XCX, So I. I seguint amb l'accent britànic, Toccororo ens ha ensenyat les possibilitats de deconstruir el club entre guaracha i dark perreo. El Mira 2024 s'ha coronat com una finestra del present que mira el futur. Malgrat una primera jornada desbordada de públic, es corona com una cita imprescindible de l'agenda cultural barcelonina amb ressò internacional.