El juny de 2012 Isabel II va muntar una festa colossal per celebrar els seus 60 anys com a reina d'Anglaterra: un concert a casa seva, al Buckinham Palace, que va reunir mig milió de persones. Un dels moments estelars va ser quan els llegendaris Madness van enfilar-se dalt del terrat del palau per tocar la seva mítica Our House. Memorable. Set anys i un mes exactes després d'aquell espectacle, el grup britànic actuarà en un emplaçament molt més mundà però igual de majestuós, la Masia d'en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú. La banda, nascuda al cor de Camden Town, és cap de cartell del Vida Festival 2019 .
Entre el 4 i el 6 de juliol, el bosc que envolta la casa-museu de la Masia d'en Cabanyes tornarà a inundar-se de llum, de música i balls, de sol i de nit, de sal i de mar i de mars de cervesa. De VIDA. La d'enguany serà ja la sisena edició del festival de format mitjà més bucòlic -amb el permís de la resta- dels recorren Catalunya entre la primavera i l'estiu. L'entorn idíl·lic on van escollir instal·lar-se els organitzadors quan van prendre el relleu del Faraday, l'any 2014, contribueix a injectar-hi la màgia. La tria acurada del cartell hi fa la resta.
Un dels punts forts del VIDA és la seva capacitat d'incorporar a la programació noms imponents del panorama internacional i combinar-los amb artistes locals amb projecció exterior acreditada. Per posar alguns exemples: de Lana del Rey, Franz Ferdinand, Phoenix o Wilco a Manel, Mishima, Albert Pla, Joe Crepúsculo o La Casa Azul. Tot amanit amb grups icònics del pop i del folk espanyols com Los Planetas, Bigott, Delorean o Kiko Veneno.
Mediterràniament confortable
El VIDA és acollidor. I intimista. I el més important en un festival on un va a gaudir de la bona música: el VIDA no agobia. No s'hi formen llargues cues, ni per entrar, ni per beure, ni pel lavabo, és fàcil trobar-se enmig del concert amb amics i coneguts, no s'hi perd la cobertura i hi ha espai per ballar i per passar sense empentes -llevat de les típiques pròpies de quatre copes de més-. L'organització podria vendre bastantes més entrades i abonaments, però prioritza el confort del seu públic, el mima, evita la massificació per no morir d'èxit. Per això limita l'aforament a 10.000 persones cada dia.
Foto: Rafa Rubiales
No és estrany escoltar algú que entra al VIDA per primera vegada dir que allà mateix podria celebrar-s'hi perfectament un casament. L'equip artístic cuida fins l'últim detall de la decoració, amb un segell inconfusiblement mediterrani que té la seva màxima expressió en l'escenari El Vaixell, una barca encallada sota dels pins on l'any passat, per exemple, l'Albert Pla va delectar els assistents que corejaven les seves cançons banyats encara pel sol de l'últim dia de juny.
El cartell
Madness, ho dèiem en començar, són els caps de cartell d'enguany. Actuaran dissabte a la matinada a l'escenari principal. Abans, per allà mateix haurà passat Nacho Vegas, un dels emblemes del la música espanyola dels noranta que manté el seu esperit combatiu, de cançó protesta actualitzada ara als nous temps. La festa començarà ja dijous, amb un assidu al festival com Pau Vallvé, amb la dolçor hipnòtica del suec José González i amb el ritme de sintetitzadors de Hot Chip. L'endemà, divendres, el protagonisme serà per als nord-americans Beirut una banda en majúscules que ha estat font d'inspiració d'un grup tan consolidat com els Manel. Destaquen també Joan Colomo i Higrogenesse.
Aquesta però, és només una petita selecció. El cronograma íntegre amb tots els horaris, podeu consultar-lo clicant aquí.
Públic autòcton i familiar
Una altra de les característiques del VIDA és el perfil del seu públic mitjà. Segons el prototip, sol haver superat la trentena, no és estranger i sovint ja ha procreat. D'aquí l'èxit de l'espai El Niu, dedicat als més menuts, que fomenta la interacció entre pares i nens a través de la música, el fil conductor. Al llarg de la tarda s'hi organitzen tallers experimentals, així com concerts infantils i altres activitats per a gaudir en família.
Foto: Rafa Rubiales
Pel que fa a la mobilitat, tornaran a haver-hi els busos llançadora del festival, que van des de la Masia d'en Cabanyes al càmping, a Sitges i a l'estació de Vilanova i la Geltrú. Renfe, a més, reforçarà el servei de trens de matinada per tornar a Barcelona.
L'estiu és a tocar... no tot és primavera.