T'aixeques al matí. Vas a treballar. Dines a correcuita. Surts un quart d'hora tard. T'has tornat a oblidar de trucar a ta mare, et fa pal passar pel bar, i et flagel·les (altre cop) per no ser prou productiu. Puges al metro, et col·loques els auriculars, veus que a la llista de recomanats hi ha 'Diabla'. I quan el metro arrenca, estàs desconnectant. Figa Flawas han nascut en un món on hem vist de tot, ens ho coneixem tot, especialment la música, i estem avorrits de tot. Per això el què és dolentíssim o boníssim perd importància: el que volem és passar-nos-ho bé. I aquests dos et fan sentir com si visquessis en una espècie de xiquiparc constant. Per això s'han convertit en la banda sonora de totes les festes de nens catalanets. De l'Heliogàbal al món, diríem. Com ho han fet? Posant l'orella a tot arreu.
Com ha anat la sortida de 'Diabla'? Esteu contents?
Tots dos: Molt, sí.
Us ho esperàveu?
Xavi: Venint de 'Mussegu', i havent-hi la Mushka, sí.
Pep: Teníem ganes de què sortís perquè sabíem perquè a la gent li agradaria.
I a la gent li ha agradat?
Xavi: Sí. Potser un pèl per sota de 'Mussegu', però més o menys.
Pep: També és un reggaeton més "oscuro", una mica "maleantero", comparat amb el que s'està fent.
És música per desconnectar, el que feu?
Pep: Desconnectar. Vols dir desresponsabilitzar-se políticament de la societat?
Uau. Jo no he dit això, eh. Ho has dit tu.
Xavi: No és això, la música?
Pep: O per connectar en segons quins ambients, no?
Xavi: És clar, quan vas a una festa, estàs connectant o desconnectant?
Us preneu la festa com un networking, des que esteu amb Figa Flawas?
Xavi: No, habitualment no.
Pep: Algunes festes sí. Quan et trobes amb gent amb qui saps fer alguna cosa, sí.
Xavi: Ja, però al final som els que som. Totes les cares ja es coneixen. Networking, n'hi ha poc, per fer.
En un any heu passat de ser desconeguts a ser la it band de Catalunya.
Pep: Tu tant diries? Clar, sí que és veritat que a partir de "Mussegu" ens ha conegut la gent que està ficada més o menys dins el que està passant a Catalunya.
Ser coneguts us ha coartat experimentar amb la música?
Xavi: No ho crec... Però és veritat que quan fas un single el penses perquè tingui suficient força per si mateix. Potser sí que et fa que no experimentis tant. Ara vé un disc al gener i els discs estan per això. Per provar cosetes.
Pep: Sí que hem deixat de jugar. Penses més en clau de què pot agradar. Tot i voler experimentar, si pensem en disc, ens agrada pensar coses rares. No anar a buscar la fórmula secreta de hit. Volem experimentar, però no som experimentals.
Xavi: Abans el que passava és que ens estàvem trobant. No teníem experiència, llavors experimentes. Ara tenim experiència. Com que ja sabem, més o menys, el que ens funciona, sovint ja poses més la marxa automàtica.
Has parlat abans de la fórmula secreta del hit. Quina és?
Pep: Bé, jo crec que és estar atent a què sona. Voler saber quina música funciona i com treballa la gent.
Xavi: O sigui, sí que està bé pensar el que pot agradar a la resta, però t'ha d'agradar a tu. Si no, s'acaba notant.
Ho dius perquè us hi heu trobat? Heu fet alguna cosa que no us hagi agradat?
Pep: No ha sortit res que no ens agradi. Però hi ha moments del procés en què hem de reencaminar coses.
Xavi: Quan hi ha una cançó que l'ha produït algú perquè li han pagat, o perquè sí, i l'altre simplement li ha posat la veu, notes que no hi ha tanta connexió.
No ha sortit res que no ens agradi. Però hi ha moments del procés en què hem de reencaminar coses.
Si dieu que part de la clau és estar atent a què sona... A què hem d'estar atents?
Xavi: Ara s'han d'escoltar coses mexicanes.
Pep: Els corridos tumbados. Junior H o Peso Pluma. I el que ha tret el Bad Bunny amb el Grupo Frontera, no sé si és un corrido, però sona mexicà.
Si es pot sonar mexicà... Es pot sonar català? Tenim una sonoritat, a Catalunya?
Pep: Folklòrica, sí. Si em demanes que et digui exactament quina és... Em costa més respondre. El flautí, no?
Xavi: Posar alguna gralla, per allà.
Quan tocava Aspencat, Txarango... Tota l'onada aquesta, crec que sí que podíem dir que hi havia una sonoritat catalana. Creieu que esteu contribuint a construir-ne una de nova?
Xavi: Sí que és veritat que en aquella època la música catalana que triomfava era molt diferent de la que triomfava a escala global. Llavors sí que sonava catalana. Ara jo crec que anem més alhora amb el que està triomfant globalment i que és una de les claus que fa que la gent jove connecti amb això nostre. Perquè senten una cosa familiar però en català.
Pep: Som una generació que haurem escoltat, més o menys, allò, però ja no en formem part. Voler fer música és fer-la des del que ens agrada escoltar, i al final és música global. O sigui, el reggaeton és la nova música disco. És la que sona a tot arreu. I llavors hi ha tots els afluents. Perquè no fem només reggaeton, intentem fer música molt variada. Però tot sona al Top Global, perquè de bachatas també n'hi ha hagut, al top. I si féssim un corrido tumbado, també l'hauríem escoltat al Top Global.
Xavi: I l'hauríem fet perquè ara són famosos, i ens haurien agradat perquè ara són coneguts.
Pep: Però clar, que tampoc quedi com que... Com que ara hi ha un corrido tumbado al Top Global, ara hem de fer un corrido tumbado. El què passa és que si ara sonen molts corridos tumbados, potser ens surt fer-ne un. És com si ara ens surt fer una sardana perquè The Tyets ha fet una sardana. Però ara mateix és una jugada per nosaltres que no té sentit.
El reggaeton és la nova música disco. És la que sona a tot arreu.
Vosaltres formeu part d'una xarxa d'artistes de Catalunya, que heu col·laborat molt entre vosaltres. Podríem posar d'exemple The Tyets, la Mushka o la Julieta. Quina importància té a Catalunya construir-se una xarxa per funcionar?
Pep: Per a nosaltres és molt necessària, perquè al final... Ha estat, una mica, creixement en grup. Estem en contacte, aprenem els uns dels altres. També et fa sentir que formes part d'una sonoritat, perquè la penya que els escolta a ells et pot acabar escoltant a tu. Tot i que fem coses molt diferents.
Xavi: Jo crec que ha anat bé perquè la premsa tingui alguna cosa per vendre. Està bé això que diuen, de la banda del pati. Et venen així i no com a música urbana. Perquè la música urbana potser genera prejudicis. Si diuen la banda del pati és més amigable. Tothom que pugui entrar aquí podrà accedir a més públic, sense prejudicis.
Però creieu que formar part de la banda del pati, per això que dèiem abans, coarta una mica l'experimentació? T'has de cenyir a un so?
Xavi: No. És que si t'ho vas a mirar... Què té d'igual la Mushka que nosaltres?
Pep: Sí que hi ha moments on ens trobem molt, però crec que cadascú està fent coses molt variades.
Segurament, si t'hi trenques molt el cap buscant la diferència... No la trobis mai.
Dèiem abans que has d'estar atent al que s'escolta ara, però sempre buscant alguna cosa que et faci especial, no? A vosaltres, què us fa especials?
Xavi: Això ho ha de dir la gent, és com estrany que ho diguem nosaltres.
Pep: No és ser diferent, sinó trobar allò que et faci únic, però pel simple fet de projectar-t'hi tu. És a dir, nosaltres som així, i sonem així. I això ja et dona un caràcter, una personalitat.
Xavi: Segurament, si t'hi trenques molt el cap buscant la diferència... No la trobis mai.
Doncs ja us dic jo el què crec que us fa diferents. Les cançons que traieu, encara que pel que fa a producció estiguin molt curades o tinguin mesos de feina a darrere, sembla que les hàgiu fet vosaltres en un bar, passant la tarda. Com si fos un joc. Fer música, per vosaltres, és currar o és un joc?
Pep: És curro, però sempre has de treballar passant-ho superbé. Quan surten bons temes ens estem descollonant a l'estudi. Si no es treballa des d'aquí, no ens surt res que valgui la pena. És un joc al cent per cent.
Xavi: Els millors temes que hem fet han sigut els més espontanis.
Pep: L'energia és la d'estar a un xiquipark quan ets petit, que vas puesto de coca cola hasta las trancas. Però nosaltres no consumim res treballant, vull dir, bevem molta aigua i molta farigola.
Igual que la música s'adapta a les tendències del moment, també s'adapta la manera de difondre-la. Què és més important, petar-ho a TikTok o sortir als mitjans?
Xavi: Depèn del públic a què et dirigeixis. Com més jove sigui el públic, més impactarà tot el que siguin xarxes, o TikTok. Si és més gran, la ràdio encara té influència.
Pep: A veure, òbviament és molt important estar a TikTok, avui en dia.
Xavi: Però clar, també porta més feina. La ràdio li diem al mànager, i ens en despreocupem. En canvi, a TikTok, has de crear contingut.
Pep: A tu et poden estar anant molt bé les coses sense estar la ràdio i tenint presència a TikTok, però és probable que al revés no t'estiguin anant tan bé. Òbviament, si ets una banda consolidada, potser t'és igual estar a TikTok, però quan comences és diferent.
Em dèieu que ve disc nou, ara pel gener. Què vindrà?
Xavi: Doncs, com sempre. Tots els estils, haguts i per haver, bons temes. Intentarem sorprendre una mica, també.
Pep: El que volem és que enganxi, que t'ho passis bé. Que gaudeixis.
No hi ha cap spoiler concret?
Pep: Serà una visita pel món rural.
Això vol dir que torneu a Valls?
Pep: No tornar, perquè ja hi hem tornat. Vol dir estar a Valls.
Xavi: Convidarem a tothom a venir a Valls.
Fa unes setmanes va sortir un article a ElNacional.cat, una crítica de 'Diabla', que va obrir força debats a Twitter. Més que de l'article, m'agradaria saber què en penseu del tema de la crítica amb la música en català.
Xavi: A veure, l'únic que ens va saber greu és que a l'article deixa anar, una mica, que som uns pijos que anem del que no som. Però al final nosaltres som gent humil. Tota la resta de la crítica està bé que hi sigui.
Pep: Sentíem que era més una provocació que no estar-nos criticant amb arguments de pes. Era una crítica molt exagerada, molt de destruir-nos perquè sí, pel simple fet d'estar fent música en català sense haver escoltat la nostra música. Es nota que no ha acabat ni d'escoltar el tema. Això és el que jo puc dir. I bé, particularment em va ofendre que el crític és del Besòs, i tota la meva família és del Besòs. Pràcticament som veïns.
Xavi: Però bé, està bé, perquè al final de l'article vau posar perquè escoltessin els temes. I va generar debat a Twitter, i això crec que ens va anar bé.
A tu et poden estar anant molt bé les coses sense estar la ràdio i tenint presència a TikTok, però és probable que al revés no t'estiguin anant tan bé.
M'interessa més el debat de la crítica i la música en català. Si hi ha crítica, si és bona, si sempre s'ataca, si us critiquen molt...
Xavi: En general no veig tanta crítica. Però sí que és veritat que quan van cantar Xuculatina a Eufòria, a Twitter hi havia moltíssima gent més gran dient que quina merda de cançó que li havien donat, que era horrorosa.
Pep: Però això, tenint en compte que és Eufòria, és veritat. Dona molt més joc un tema clàssic de veuassa, perquè és el que van a fer allà.
Xavi: La meva àvia va dir que li agrada més amb la veu del Pep, que canta amb autotune.
Pep: Però és que és normal, perquè estàs reproduint una cançó que no té sentit en el contingut que estàs fent.
Què diuen els teus avis de l'autotune?
Pep: A veure, és que amb nosaltres ja no és cap problema. Si coneixes una mica com funciona la cosa, ja ni t'hi pares a pensar.
Xavi: Però tu sents que hi ha prejudici?
Sí, jo crec que sí.
Xavi: Jo el que diria és que actualment tota la música està afinada. Fins i tot gent que canta superbé pel que fa a l'afinació, com la Mariona Escoda, estic segur que a l'estudi l'han afinat.
Pep: I que crec que nosaltres no abusem de l'autotune, per exemple. Travis Scott és un robot. La Julieta, quan l'escoltes, no sona a autotune.
Però potser és un tema de costum. Ho vaig demanar als meus pares l'altre dia i em van dir que es notava molt, amb la Julieta.
Pep: És el procés de la veu, ni tan sols té res a veure amb l'autotune. És un estigma que té la sonoritat d'avui en dia, possiblement. És com quan sortia el punk i la gent deia que era soroll. Bé, que jo no hi era, però crec que era així.
Parlant de costum d'oïdes. En la vostra música, per la manera que tens tu Pep de cantar, hi ha un accent que potser la fa més fàcil.
Pep: Un deje, sí. Jo soc molt camaleònic. Em passa que se'm contagia l'accent de la gent amb qui estic. Però a l'hora de cantar-ho, em surt naturalment així. No ho forço.
Xavi: Recordo que quan començàvem, que no érem ni Figa Flawas, i fèiem temes en castellà, però d'un altre estil, ja el posava. L'ha posat sempre.
Pep: També crec que és un recurs que tinc per fer que flueixi la lírica del vers. Si escoltes algun cantant de Màlaga, per exemple, la forma que tenen de parlar allà, fa que tot flueixi molt millor. En canvi, si escoltes un raper de Madrid, tot és molt quadrat. És una manera de fer que el català a mi em camini millor, cantant. Li dona languidesa i sonoritat poètica, per mi.