En 60 anys de vida, a l'Astèrix no li ha sortit ni una arruga ni una cana. Tampoc a l'Obèlix, el seu etern company. I fins i tot el vell druïda Panoràmix continua ben actiu, a desgrat del pas del temps. Al poble d'Armòrica tot sembla continuar igual: el ferrer i el peixater continuen les seves eternes discussions que generen massives baralles, el cap Abraracúrcix continua passejant-se sobre el seu escut, els pirates continuen fracassant sistemàticament en els seus abordatges i les celebracions dels irreductibles acaben sempre amb un gran banquet de senglars rostits. Però a La filla de Vercingetòrix (ed. Salvat), el 38è àlbum de l'exitosa sèrie, que s'ha presentat avui a Barcelona, les coses comencen a canviar: els joves del poble comencen a distanciar-se de la cultura dels vells, una noia adquireix el protagonisme, hi ha tímides mencions a l'ecologisme, al feminisme, a l'homosexualitat... No en va ja no estan en actiu els creadors de la història: René Goscinny és mort i Albert Uderzo, amb 93 anys, està completament retirat. S'han encarregat del nou episodi Jean-Yves Ferri, com a guionista, i Didier Conrad, com a il·lustrador, que han estat apadrinats per Uderzo, que els ha donat plena confiança i que ja ni tan sols revisa els seus materials. El llibre ha sortit simultàniament en català, castellà, basc, gallec i asturià.
Al centre, l'Adrenalina
En el centre de la història hi ha una jove rebel, Adrenalina, la filla de Vercingetòrix, el cèlebre heroi de la resistència dels arvens contra els romans (aquesta noia és un personatge fictici perquè els historiadors en saben molt poc de la descendència del gran enemic de l'imperi romà). Jean-Yves Ferri i Didier Conrad asseguren que per dissenyar el personatge han pres elements de les seves filles adolescents. Apunten que el protagonisme femení, en una sèrie molt masculinitzada, era una novetat, però que han intentat cercar elements de base universal, que ens remeti a tots els temps i que pugui ser compartit per tot tipus de lectors. En aquest sentit, Ferri també se sent molt satisfet d'haver creat dos nous personatges, el fill del peixater i el del ferrer, uns joves semblants físicament als seus pares però oposats ideològicament a ells, que ens remetrien als adolescents rebels d'arreu del món. Ferri adverteix que ens els podríem trobar en àlbums posteriors. En canvi, coincideix amb Didier Conrad en què Adrenalina és un personatge nascut per a ser protagonista de la història, i que serà difícil recuperar-lo posteriorment. Entre els nous personatges, en aquest àlbum hi fa un cameo Charles Aznavour (va ser triat abans de la seva mort i els autors lamenten profundament que no hagi pogut veure l'àlbum acabat). Ferri i Conrad afirmen que no perdran la tradició de ficar algun personatge d'actualitat clarament identificable a les seves històries.
Noves visions del món
La trama d'aquest àlbum entra en aspectes de modernitat que l'allunya del model clàssic de Goscinny i Uderzo. En primer lloc, la protagonista és una dona forta i potent, que no havia existit en una sèrie on dominaven els personatges masculins i on els femenins (excepte Cleopatra) acostumaven a ser secundaris. Però els autors es mantenen fidels a la vocació de Goscinny i Uderzo, que no volien fer militància amb l'Astèrix, sinó donar el màxim d'espai per a l'humor. Per això només hi ha mencions tímides a l'ecologia: els joves critiquen la fal·lera dels grans per caçar contínuament senglars, el que suposadament posaria en perill l'ecosistema (però l'àlbum es tanca, com tots, amb un gran banquet amb senglars rostits). També hi ha una picada d'ull a l'homoparentalitat; dos dels personatges, lloctinents de Vercingetòrix, fan de pares de l'Adrenalina, però el tema simplement apareix en una escena i no s'aprofundeix en ell. Potser l'aspecte més innovador és una certa discussió sobre la resistència a ultrança dels gals a la romanització, que suposa, sens dubte, una referència a la globalització. Un gal que ajuda als romans, Addictealessèrix, és un antic lloctinent de Vercingetòrix, però s'ha passat a l'enemic. Però no és simplement un aprofitat; el seu discurs és el d'un modernitzador. Retreu als habitants del llogarret que siguin "uns retrògrads irreductibles". I afirma: "Teniu un problema, i aquest problema es diu resistència al canvi! El futur pertany a qui segueix al Cèsar i no a qui faci l'orni". Però a la fi, Addictealessèrix tampoc té un futur gaire falaguer...
Hereus, però creadors
Aquest és el quart àlbum realitzat per Jean-Yves Ferri i Didier Conrad que afirmen sentir-se menys tensos que en el primer llibre d'Astèrix del que es van fer càrrec, quan havien de vèncer les desconfiances sobre el fet que ells prenguessin les regnes dels mítics personatges. Asseguren que era tot un desafiament mantenir el to d'Uderzo i de Goscinny, però que alhora això suposava un altre tipus de feina que cal refrenar la creativitat pròpia: "És un treball que no alimenta el nostre ego, i que està al marge de les altres obres que fem". Tot i que també adverteixen que hi ha lectors molt perepunyetes, que arriben a criticar-los com dibuixen l'herba, tot apuntant que Uderzo no ho hagués fet així (i puntualitza que els colors d'Uderzo eren complicats, sobretot en principi, en bona part perquè era daltònic).
Astèrix a Catalunya?
De moment no desvelen cap secret sobre els propers episodis. Ni tan sols apunten si els herois gals viatjaran fora de la seva terra o si els esdeveniments succeiran al seu poblat. Ni tan sols exclouen completament de fer un episodi sobre Catalunya, però afirmen que "caldrà esperar que s'aclareixi com evoluciona la situació per veure si hi ha un tema o no hi és". Això sí, apunten que tenen la voluntat de fer en el futur un Astèrix més divertit, més esbojarrat, perquè "ja s'està tornant massa seriós".