Coincidint amb el 75è aniversari de la mort de l'arquitecte català Josep Maria Jujol, la plataforma Filmin estrena el documental “JUJOL, L’església de Vistabella” aquest dimecres 1 de maig, una de les recomanacions que us fem des d'El Nacional per aquest festiu. El documental, dirigit pel periodista Luis Campo Vidal, repassa la història d'aquesta meravella arquitectònica, però també d'un dels perfils més destacats que va conviure el gran moment de l'explosió de genis de la construcció, al costat d'Antoni Gaudí.
Direcció a càrrec de Luis Campo Vidal
Aquest documental és una producció de SAGESSE SL i es presenta en un format àgil de 26 minuts en català i amb subtítols en castellà i anglès amb un punt de gravació únic: La Secuita, al Tarragonès. L'objectiu d'aquest documental és donar a conèixer l'església de Vistabella i projectar la imatge de Josep María Jujol, geni de l'arquitectura catalana i gran col·laborador d'Antoni Gaudí. Us avancem el tràiler.
El poble de Vistabella no tenia església parroquial, i els seus habitants havien d'anar a l'església de La Secuita, bastant allunyada, a través de camins de terra que quan plovia es transformaven en fangars. Per això, l'any 1917 els seus habitants van encarregar a Josep María Jujol la construcció d'una església dedicada al Sagrat Cor de Jesús. D'aquesta manera, Vistabella constitueix el gran espectacle la promoció de la pedra. En les seves obres hi ha una incorporació d'elements propis del territori. Per tant, hi ha una harmonia, una unió perfecta entre l'edifici i els terrenys del voltant.
Un llegat arquitectònic arreu de Catalunya
Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 –Barcelona, 1 de maig del 1949) va ser arquitecte, però també dibuixant, dissenyador i pintor modernista català. Es va dedicar a la docència tant a l'Escola d'Arquitectura com a l'Escola del Treball, a Barcelona. Fou arquitecte municipal de Sant Joan Despí, on hi ha bona part dels habitatges que va construir. En paral·lel, va ser un excel·lent aquarel·lista i dibuixant que captava i creava tot tipus d'objectes i elements complementaris com mobles, llums o ascensors. Aquest vessant junt amb el seu domini de l'ús dels colors fan singular la seva obra, que sovint es troba complementant a altres arquitectes. Les col·laboracions més conegudes les va realitzar a les obres de Gaudí, les quals permetien recollir la llibertat en l'ús de les formes i els colors que Jujol imprimia a la seva creació.
El seu pare, Andreu Jujol, era mestre i oriünd de la Selva del Camp i la seva mare, Teresa Gibert, era de Bonastre. L'any 1885 va assistir a l'Escola Pública de Tarragona dirigida pel seu pare. Aquell mateix curs 1885 - 1886, la família Jujol es traslladà a viure a la Vila de Gràcia (llavors municipi independent), on estudià a l'escola del barri i rebé classes de dibuix, que ja era una de les seves aficions, i des de ben petit manifestà dues grans qualitats: l'agudesa d'enginy i una sensibilitat sorprenent pel color i per la forma. El 1891 començà els estudis de batxillerat a l'Institut Provincial de Barcelona, cinc anys després obtingué el títol de batxiller. Tot i la influència dels arquitectes amb qui va treballar, especialment de Gaudí, va ser creador d'una obra arquitectònica innovadora. Són característiques de la seva producció la gran sensibilitat per les formes de la natura, l'interès pel detall artesanal i la reutilització creativa de materials vells o de rebuig. La seva obra expressa el seu afecte pel paisatge rural del Camp de Tarragona i la seva profunda religiositat.