La filòloga Teresa Cabré ha estat escollida aquest dijous com a nova presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans. Cabré s'ha convertit així en la primera dona presidenta de la història de l'IEC, fundat l'any 1907 per Enric Prat de la Riba. 

La fins ara presidenta de la Secció Filològica, que encapçalava l'única candidatura presentada, substituirà el fins ara president, Joandomènec Ros, que ha exhaurit dos mandats. L'acompanyaran al càrrec Marta Prevosti i Maria Corominas, com a vicepresidentes, i Àngel Messeguer com a secretari. La candidatura ha obtingut una majoria absoluta del 91% dels vots dels acàdèmics. De 216, Cabré ha obtingut 198 vots a favor, 5 en contra i 13 vots en blanc. 

A més de ser la primera dona, Cabré trenca la norma no escrita que la presidència de l'IEC no recaigués en un membre de la Secció Filològica. Des de 1970, quan la presidència va deixar de ser rotatòria i, especialment, amb la seva nova oficialització i canvi d'Estatuts, cap membre d'aquesta secció –la més visible i coneguda– havia ostentat la presidència.

Lluitar per fer més visible l'IEC

"Hem de tornar a fer visible la singularitat de la institució", ha assegurat Cabré a la seva primera intervenció, on ha destacat el fet que l'Institut reuneix als acadèmics d'arreu dels territoris de parla catalana i de diferents disciplines, sent l'única institut acadèmica d'origen català. Entre els reptes de la nova presidència, Cabré s'ha marcat com a objectiu la digitalització, la visibilitat de la tasca de l'IEC, amb una nova imatge i un nou pla de comunicació, i l'impuls de la recerca "des de la catalanitat" i en català, per ser després difosa i traduïda a les diferents llengües.

D'entre els projectes de futur, la nova presidenta també ha anunciat la voluntat d'elaborar un nou diccionari normatiu pancatalà, que hauria de recollir els diferents actius dialectals de la llengua.

Llarga experiència i reconeixements a la seva carrera

Nascuda a L'Armentera el 1947, Cabré és doctora en Filologia Romànica i ha estat professora a les Universitats de les Illes Balears, de Barcelona i Pompeu Fabra. També ha estat directora del Termcat, consorci que vetlla per la integració dels termes tècnics i científics al català.

Membre de l'IEC des del 1989, el 1996 va rebre el 1996 la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic, i el 2007 el premi internacional de Terminologia Eugen Wüster. També és premi a la Qualitat en la Docència del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra del 2009 i Creu de Sant Jordi del 2015. L'any 2018 va ser investida doctora honoris causa per la Universitat de Ginebra en reconeixement a les contribucions en terminologia i lingüística. I el 2019 va ser nomenada membre internacional del Centre de Normalització i Política Lingüística de la Xina, distingida per l'experiència en lingüística aplicada, lexicogràfica i terminologia.

Durant el seu mandat al capdavant de la Secció Filològica s'ha reestructurat la secció i s'ha aprovat la nova gramàtica i l'ortografia, amb la polèmica per l'eliminació d'alguns dels accents diacrítics vigents fins llavors.