El seu nom no és tan mediàtic, però sí tot el que ha fet per la llengua i el país. Pere Lluís Font agafa el relleu d'Albert Jané i s'endú el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes pel seu compromís amb la filosofia en llengua catalana, "perquè ha estat editor i potenciador de la filosofia en català i perquè en el camp de la traducció ha portat a la nostra llengua la filosofia més important d'àmbit europeu". Amb 91 anys i més de 40 anys com a professor, és un dels filòsofs catalans de més referència i que més ha fet perquè els clàssics filosòfics puguin parlar en català. Tal com ha valorat el president Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural i també filòsof, Font "destaca pel seu compromís cívic i la seva defensa de la llengua i el país, per l'aposta del pensament crític i els valors civilitzadors de la humanitat; és un mestre de filòsofs de trajectòria europea que dignifica la cultura catalana". De fet, es tracta de la primera vegada que aquest reconeixement premia un filòsof en 57 anys d'història.
"No sabia que fos tan bo", ha rigut Font en ser reconegut amb el premi honorífic, i ha reconegut que li va sorprendre rebre la trucada en què se li anunciava el veredicte. "Catalunya i la filosofia són les dues passions de la meva vida; la llengua és el nervi de la nació, i si perdem la llegua, perdem la nació, la cultura i el país", ha reivindicat en el seu discurs. Amb un posat modest, també ha manifestat no poder-se comparar amb els grans mestres de la filosofia, per a ell "els grans creadors" del pensament, i més enllà de la vanitat personal, ha desitjat que tant de bo el premi pugui servir per continuar impulsant la llengua i la nació catalana. No obstant, tot i fer un parell d'anys que té la salut tocada, Font continua en actiu i acaba de lliurar el llibre La filosofia al natural, que es publicarà properament.
Filòsof, teòleg i traductor, Font va estudiar a Tolosa de Llenguadoc, on va llicenciar-se en Filosofia l'any 1959; tamb. Estar a França li va permetre l'accés a la filosofia europea en un moment en què Espanya estava enfonsada en el franquisme. En tornar a Barcelona, va estar implicat en la docència universitària i acadèmica fins que va jubilar-se el 2004. De fet, sobre l'actual estat de la matèria en l'educació, ha dit que "l'antifilosofia sempre és reaccionària, hem de defensar-la perquè és un ofici que s'ha d'aprendre". A més, durant la seva vida ha impulsat diversos projectes editorials en llengua catalana, entre els que destaca la col·lecció Textos Filosòfics, codirigida amb Josep M. Calsamiglia i Josep Ramoneda. També ha estat àmpliament vinculat a la cultura, tant en l'àmbit públic com en el privat, i té una extensa obra publicada, amb un centenar de treballs d'història de la filosofia moderna.
"Potser sense saber-hi ni voler-ho, ha construït una vessant humanista que es troba entre les més potents de la literatura catalana, amb tota una vida llegint llengües vives i mortes, i ensenyant durant més de 8.000 hores de classe", ha explicat Antich. El president d'Òmnium també ha fet referència a la passió per la modernitat de Font, definida com "l'exigència de racionalitat crítica", i que l'ha convertit en un dels intel·lectuals catalans que han fet dialogar el cristianisme i la modernitat sense complexes. També ha traduït grans filòsofs i els ha fet reflexionar en català, molts d'ells per primera vegada, sent un els seus grans llegats i igualant el país a la resta de terres europees. "El català s'ha convertit en una de les llengües que millor acullen l'obra del filòsof Blaise Pascal, només comparable al que Carles Riba va fer amb L'Odissea", ha reivindicat Antich.
I és que Pere Lluís Font representa l'última baula de la filosofia catalana de l'escola de Barcelona, estroncada per la guerra civil i el franquisme, i és una peça clau per entendre la potència de la filosofia fins avui en terres de parla catalana, perquè n'ha contribuït com pocs. Quan la llengua estava condemnada a l'ostracisme, Font mai va deixar de remarcar el seu compromís amb el català, tant en l'àmbit acadèmic com en l'ensenyament. "Si un dia em treuen el català, m'ho hauran tret tot", ha dit. "No em serveixen el model escocès o gallec; no defenso el puritanisme, sinó la competència en la llengua, especialment en persones que prenen com a part de la seva funció parlar en públic o escriure".
El guardó és un dels màxims reconeixements literaris en llengua catalana, atorgat per Òmnium Cultural i amb una dotació econòmica de 20.000 euros, i amb ell es reconeix la tasca d’una persona “per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, que hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans". A part d'Albert Jané, entre els últims guardonats amb aquest reconeixement hi ha Antònia Vicens, Maria Barbal, Enric Casasses, Marta Pessarrodona, Quim Monzó o Isabel Clara-Simó.