A principis dels 60, Truman Capote va viatjar fins la Costa Brava per aïllar-se i escriure part de la seva obra mestra A sang freda. Un dels llocs on va fer estada va ser a la casa Sanià de Palamós. Ara aquesta finca —propietat de la família Ferrer— s'incorpora a l'univers de Finestres i es reconverteix en residència literària. Cada any hi passaran més d'una quarantena d'escriptors i poetes, tant novells com consagrats que, a més de trobar un lloc on concentrar-se, compartiran vivències i punts de vista. "La casa blanca es converteix així en una pàgina sense tinta", ha explicat el seu director, Nicolás G.Botero. La residència, a més, crearà un pol cultural amb la llibreria que Finestres obrirà a l'antiga Gavina de Palamós a mitjans del 2024.
Una casa amb història a l'Empordà
Fa sis dècades, l'escriptor nord-americà i pare del nou periodisme va aterrar al litoral de l'Empordà per inspirar-se a l'hora d'escriure el seu relat sobre el crim múltiple d'Holcomb (Kansas). Un dels llocs on hi va fer estada, a més de l'hotel Trias de Palamós, va ser al xalet de cala Sanià. Ja aleshores la casa tenia història; als anys 30, l'havia construïda la parella Woevodsky-Webster (els mateixos que van bastir el castell de Cap Roig). Però Truman Capote, amb la seva estela literària, encara li va donar més èpica. Amb el temps, la casa va passar a mans de la família Ferrer-Salat, els artífexs de Finestres. Fidels a la seva filosofia de mecenatge ambiental i cultural, que practiquen des de fa dècades, ara l'han incorporada al seu particular univers, reconvertint la casa Sanià en residència literària.
"La nostra és una aposta per una filantropia sistèmica i transformadora, no elitista, que busca atacar les causes i les arrels que provoquen les desigualtats", ha assegurat l'empresari, mecenes i alma mater de la fundació, Sergi Ferrer-Salat. "Som conscients de la crua realitat que ens envolta, però també coneixem aquell proverbi que diu que és millor encendre una espelma que maleir la foscor", hi afegeix. Ferrer-Salat no amaga que el xalet de casa Sanià, que la seva família va comprar el 1973, li provocava "un dilema moral" perquè era "un espai idíl·lic poc utilitzat". El naixement de la llibreria a Barcelona, les beques que ofereix, la connexió amb la fundació italiana Santa Maddalena —on ja hi ha una residència literària— i sobretot amb qui n'era el curador, Nicolás G. Botero, van fer la resta. "L'espai incomparable, a tocar de mar, i el seu lligam amb la creació de l'obra mestra A sang freda, eren una combinació ideal per trobar la inspiració", ha subratllat el mecenes.
Aquest octubre inauguraran aquesta residència literària autors com Mariana Enríquez, Kae Tempest, Robin Robertson i Irene Pujadas
La nova residència literària Finestres neix amb l'objectiu de fomentar la vocació literària i l'intercanvi cultural. No ho fa, però, a cegues. Perquè abans que comencin formalment les estades (aquest octubre la inauguraran Mariana Enríquez, Kae Tempest, Robin Robertson i Irene Pujadas) ja hi ha hagut escriptors i poetes que l'han tastada durant el darrer any. La primera va ser Irene Solà, que va acabar-hi el seu darrer llibre. Però també hi han estat Belén López Peiró, Clyo Mendoza, Sabina Urraca, Leila Guerriero, Pol Guasch o Gabriela Wiener, entre d'altres. Dins aquest llistat hi ha també Gabriel Ventura, que viu a cavall de l'Empordà i Barcelona —on hi fa classes— i que va estar-s'hi entre el març i l'abril. La casa Sanià li va permetre inspirar-se per crear tant poemes del recull en què treballa com un relat entre la ficció i l'assaig.
A més, la residència literària no és l'únic projecte que la llibreria i la fundació barcelonines tenen a Palamós. Finestres ja va anunciar que obriria un establiment a la Costa Brava a mitjans del 2024, un projecte del que ara ja se'n coneixen més detalls. La nova llibreria serà una realitat entre la primavera i l'estiu del proper any, i ocuparà el lloc que va deixar orfe La Gavina, situada al carrer Major de Palamós.
