La nota de premsa que la Fiscalia General de l’Estat ha emès aquest dilluns ha cridat l’atenció pel que és més carn de titular, és a dir “l’assetjament i els insults d’un grup de radicals” (així en diu la nota) a la fiscal en cap provincial de Barcelona, Anna Maria Magaldi. Al segon i últim paràgraf de la nota, però, la nota afegeix: “La Fiscalia General trasllada a la societat la seva profunda preocupació pels intents de pressionar la Justícia”, etcètera. La nota apareix aquest dilluns, malgrat que els fets que tant preocupen es van produir divendres passat.

Per saber exactament què és per a la Fiscalia General “pressionar la Justícia” i quin és el perímetre de la seva “preocupació” val la pena comprovar les notes de premsa de la institució.

No és pressionar la Justícia ni provoca preocupació, en canvi, la portada de La Razón titulada “Veredicto por unanimidad”, publicada el passat 7 de febrer, el dia següent a l’inici de la vista contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. El procés encara s’allargaria quatre dies més. En pàgines interiors, aquest diari diu: “En todo caso, según han coincidido en señalar distintas fuentes jurídicas, lo que sí tienen claro es la idea de que la decisión sea por unanimidad”.

No és que la Fiscalia, al dia següent, quedés muda. I ara. Va publicar dos comunicats que amb el títol ja paguen: “Alumnos de las Facultades de Derecho inician el Practicum en la Fiscalia” i “La Fiscalia de Criminalidad Informática premiada por los periodistas jurídicos”.

La Fiscalia tampoc va publicar cap nota —és a dir, no es va preocupar— quan el mateix diari, el 3 de març de 2014, va publicar una doble pàgina, amb l’escaient avantítol “Punto de mira”, on incloïa les fotos de 33 jutges que havien signat un manifest a favor de la consulta del 9-N. De fet, la Fiscalia no publica cap nota de premsa entre el 27 de febrer i el 12 de març. La demanda de 22 dels jutges enfilats la va arxivar dos anys després un tribunal de Madrid. Tot molt normal.

No va merèixer tampoc preocupació de la Fiscalia General la baralla de galls entre el fiscal Pedro Horrach i el jutge José Castro a propòsit del cas Nóos, on seien entre els acusats la infanta Cristina de Borbó i el seu marit, Iñaki Urdangarin. Una cerca per “Pedro Horrach” a la web de la Fiscalia General ens el presenta dos cops: al maig del 2015 com un dels “Tretze sense por” triats per la revista Vanity Fair i al juny del mateix any com a ponent en un seminari al Pazo de Mariñán.

Rebel·lió i indiferència

La mateixa despreocupació va merèixer la rebel·lió d’alguns fiscals de Barcelona, encapçalats per Anna Maria Magaldi, contra la Fiscalia Superior de Catalunya que dirigia el mateix José María Romero de Tejada que la comanda ara. Els primers veien que calia obeir la Fiscalia General de l’Estat i presentar la querella pel 9-N i els segons no hi veien delicte i s’hi refusaven. No hi ha una sola nota de premsa sobre aquesta crisi dels fiscals entre el 12 de novembre de 2014, data en que Romero de Tejada informa al llavors Fiscal General, Eduardo Torres-Dulce, que no veu clara la querella; el 17, en que es confirma la dissensió entre els dos, i el 19 del mateix mes, dia en que Torres-Dulce obliga Romero de Tejada a presentar-la. Silenci. Cap preocupació, doncs.

La cerca per “preocupación” entre les notes de premsa de la Fiscalia General des de l’inici del 2014 fins avui no ofereix textos amb una inquietud ni de bon tros semblant a la manifestada aquest dilluns. La cerca de la paraula “presionar” i similars tampoc no dóna resultats en aquest sentit.

Val a dir, doncs, que els insults rebuts per la fiscal Magaldi han estat l’únic motiu de preocupació profunda de la Fiscalia General de l’Estat els últims quatre anys.

Tot plegat contrasta amb els fets coneguts. Als Mossos d’Esquadra no els consta cap incident amb la fiscal en cap de Barcelona, ni cap requeriment d'ella perquè la protegissin dels suposats insults i l'assetjament que preocupa profundament la Fiscalia. Pel que es veu als vídeos de l’escena i pel que diuen els mateixos protagonistes dels insults, sembla que la fiscal Magaldi tampoc no es va preocupar ni profundament ni superficial.

Provocar la convocatòria

La fiscal cap de Barcelona ha convocat una roda de premsa per aquest dimarts 14. El seu costum, fins ara, és no deixar preguntar als periodistes. Més d’un trobarà simpàtic el fet que aquesta roda de premsa es justifiqui “davant les informacions aparegudes...”. Aparegudes a causa de la mateixa nota de premsa on la Fiscalia General manifesta la seva profunda preocupació, etcètera.

La nota de la Fiscalia va més enllà d’expressar la seva profunda preocupació. Afegeix també una qualificació que no queda clar si inclou o no als tres acusats en el judici del 9-N. Aquesta: “los que siguiendo la irracional aventura de la falta de respeto al Estado de Derecho intentan imponerse, mediante la violencia y el insulto, a quienes ponen su dedicación al servicio de la libertad de todos los ciudadanos, que solo es posible desde el respeto a la vigencia del ordenamiento jurídico”.

SCC

Només en un altre moment la Fiscalia General de l’Estat admet alguna preocupació, en aquest cas no profunda. Ha estat també aquest dilluns, després que el fiscal general, José Manuel Maza, rebés “representantes de ‘Sociedad  Civil Catalana’ (SCC), quienes han trasladado al Fiscal su preocupación por diversas situaciones que  afectan  a  la  normalidad democrática en dicha Comunidad Autónoma y han analizado algunos sucesos ocurridos recientemente”.

El  Fiscal General “ha expresado a los representantes de SCC su firme compromiso con la defensa de la legalidad vigente y el respeto al Estado de Derecho en Cataluña, subrayando el trabajo realizado por los Fiscales destinados en esa Comunidad Autónoma como ejemplo de compromiso con la sociedad y garantía de perseverancia en los valores democráticos”.

N’hi ha per preocupar-se, certament.

El Fiscal General (segon per la dreta) amb la representació de SCC (Foto: Fiscalia General)