El grup de música format per Sneaky Flex i Pol Giancana han publicat el seu nou treball: Sempre Joves x1. Per què x1? Doncs perquè és només la primera part —de quatre— que conformarà el nou àlbum, i publicaran un volum per trimestre. Han trobat en aquest format la comoditat: anar fent cançons i publicant-les, amb rapidesa, per no caure en aguantar una cançó més del necessari. Flashy Ice Cream han anat a Argentina i Xile per fer aquest disc, i fins hi trobarem influències musicals d’aquests països com la cúmbia, el dembow, o el RKT al llarg de tot el treball. Ja porten tres àlbums a l’esquena —Brillar o Morir, Don Gelato i Hangover—, així com l’EP Aftersun del qual va sortir la cançó Bona Vida, en col·laboració amb 31FAM i Mushkaa. Parlem també de l’escena catalana quan van començar, cap el 2018, i l’actual; “és molt més rica a nivell musical, perquè et surten més propostes i també més fortes”, ha comentat Sneaky Flex. Podrem veure’ls en directe al festival Embassa’t de Sabadell el 19 de maig, on presentaran tot el volum 1 i algun avançament del segon.
Quan comença el projecte de Flashy Ice Cream?
Pol Giancana: Vam començar perquè ens molava rapejar. Els dos vam crear una amistat per separat amb el Daax, va arribar el punt d’ajuntar-nos i al cap de res vam anar a Londres, el 2017. Vam estar allà més d’un mes, i allà va ser quan estàvem rapejant tot el dia i vam dir: anem a fer música junts de veritat. Flashy al principi no era el nom del grup. Era com un canal en què cadascú per separat ficava música, i després si fèiem música junts, guai.
Sneaky Flex: De fet, volíem que fos un canal de molta penya de Sabadell, “Flashy Ice Cream Music”, on tothom anés penjant música. Però ens ho hem quedat nosaltres dos. I no sé, ja fa cinc anys, o així.
Com va sorgir el nom?
SF: Jo recordo estar delirant a casa teva [d'en Pol] buscant un nom. El significat literal és gelat ostentós, i el significat en essència seria una cosa molt simple: és un gelat, però és ostentós i brilla, que és una mica el nostre reflex.
PG: I que un gelat, a la que li dona el sol, es desfà... És el concepte aquest de brillar i morir, i que mentre ho tinguis, disfruta-ho, perquè et vas desfent mentre brilles.
SF: Té un inici i un final.
[Flasy Ice Cream] és un gelat, però és ostentós i brilla, que és una mica el nostre reflex
Parleu-me de Sempre Joves, quin ha estat el procés creatiu?
SF: Vam anar a Argentina per crear-lo, amb el Xicu de productor. També volíem intentar col·laborar amb gent d'Argentina i n’han sortit dues. I vam decidir dividir l'àlbum en 4 volums que aniran sortint durant l'any.
PG: També crec que és un format més còmode per nosaltres. Perquè vulguis o no, a l'Argentina teníem mitjans, però no teníem els que tenim aquí. Vam fer un home studio, vam posar uns monitors, una targeta de so i un micro. El fet aquest de treure-ho en 4 etapes també ens dona temps per fer col·laboracions aquí. És un disc que potser, si l'últim EP el pengem el desembre, l'últim tema que fem és el novembre. I això també és una cosa que com a artistes és molt guai, perquè pot ser que el Pol que treu aquest tema a l'any sigui un Pol totalment diferent que ja ni existeix. Això ho vam sentir, per exemple amb Hangover, que va ser un àlbum que vam trigar més a fer-lo i hi havia ratllades de dir: ja no penso així, no visc així i potser aquest tema no em representa.
Heu trobat un format més còmode per vosaltres.
PG: Sí, jo crec que sí. I també crec que tal com va la música avui en dia, que és molt fast-food i tal, no dic que no funcioni, però un disc de 16 temes és poc comestible a vegades. Un format així curt, 4 o 5 temes, creiem que li dona més visibilitat a les cançons.
Hi ha alguna narrativa comuna o són 4 EP diferenciats?
SF: A veure, de vibe tindran punts diferents perquè vulguis o no a l'estiu el so serà més estiuenc de per si. Ja ens surt més orgànic, també. Segons el moment de l'any i com estem, ens surt una vibe diferent.
PG: També crec que és una cosa que és involuntària. Tot aquest temps que hem passat a l'Argentina i Xile, tota la influència que hem tingut, crec que ens ha calat una mica. Crec que en el primer volum es veurà que hi ha bastanta influència de música llatinoamericana.
SF: I a tot l’àlbum. També per tot el que hem viscut en aquest viatge, ara és com que ho estàs assimilant i també crees des d'aquest punt. Perquè estant allà de viatge creaves des del punt d'estar allà, i ara crees des d'haver viscut allò, i és una evolució.
PG: Quan vam fer Hangover sí que hi havia un so més de Londres, més anglès. Al final estàs compartint molt temps amb penya que és d'allà que t'ensenya coses, referències que no coneixies, t’ho vas escoltant i cala.
Què us va fer marxar a l'Argentina i Xile? Per què allà?
SF: Ho parlàvem amb el Daax, perquè ell havia anat allà amb la Santa Salut de gira i ens va comentar que creia que podríem fer bona feina i estar bé; també començaria a ser estiu, quan aquí és hivern, i estaríem més en la vibe alegre. També per entendre’ns amb la gent per l'idioma.
PG: I també crec que a nivell comercial ens surt molt més a compte fer una col·laboració amb algú d'Argentina que amb algú de França, perquè l'argentí aquí s'entén. Potser els argentins no ens entenen a nosaltres, però molt més que si fos en francès.
SF: I no hi ha hagut cap mena de barrera al cantar en català allà. La penya s'ha mostrat molt oberta, de fet s'ha interessat, i hem conegut molts artistes allà que els hi molava.
La penya d'Argentina i Xile s'ha mostrat molt oberta amb el català
A part de la cúmbia, quines altres influències musicals heu agafat del viatge?
SF: El Dembow, que surt al primer volum. RKT també.
PG: En general, una mica de tot, perquè potser sí que la música més autòctona d’Argentina, Xile i Perú és la cúmbia, però a la vegada també s’escolten el que fan a Mèxic, a la República Dominicana... I també és música mega comercial allà. Els hi arriba molt abans a ells que a nosaltres, a no ser que sigui una cosa molt mainstream. Llavors, per exemple, ens posàvem a parlar de corridos i: "coneixeu això? coneixeu això?" I nosaltres: "no, ens arriba Peso Pluma, saps?"
Heu necessitat marxar per trobar aquestes referències? Trobeu que us costa trobar-ne aquí?
SF: Per mi era sortir una mica de la rutina d'aquí després de tota la gira de l'estiu, estàvem en un bucle de concerts, una roda de la que volíem separar-nos i crear renovats des d’allà. Això dels estils és el que diu ell, que aquí triguen una mica més a entrar, però sí que escoltem molta música diàriament i molt diversa. Sí que ens arriben referències aquí, però tarden una mica més.
Quan vau començar quins referents de música catalana teníeu?
PG i SF: La P.A.W.N Gang.
SF: I ja, almenys jo per mi. I fins i tot, la P.A.W.N tampoc me l’escoltava gaire. Música catalana, realment, he escoltat bastant poc durant la meva vida.
PG: Potser Sopa de Cabra.
SF: Sí, de més petit, rock català.
PG: Sopa de Cabra i P.A.W.N Gang
I quines influències comunes del grup teniu, aquelles transversals des dels inicis?
SF: Hem escoltat molt Slowthai, que és un artista de Regne Unit, hem escoltat molt trap italià.
SF: D'Espanya, Pxxr Gang, Young Beef, C. Tangana... de vibe: XXX Tentation.
PG: Sí, d'americana n'hem escoltat molt. I també francesa com PNL... De tot, en veritat, però sí que el que més hem escoltat, o les referències que més tenim junts, són urbanes, no és El Canto del Loco.
Vau començar entre 2017 y 2018, i hi ha hagut un canvi i un boom dins la música catalana des de llavors. Com ho heu viscut?
SF: Estem contents, realment.
SF: Jo crec que és molt positiu, cada cop surt més gent, i fer música en català és molt més fàcil, no és tan sectari. Ara depèn de com et surt una Mushkaa que fa un tema, el posa a Tik Tok i t'omple tres Apolos i és molt més ric a nivell musical, perquè et surten més propostes i més fortes, i això també em posa content.
Estem contents d’haver sigut dels primers de voler fer un tema amb la Mushkaa
Us trobeu més acompanyats a la indústria?
PG: Trobo que a nivell so s'ha obert molt més, hi ha molts més estils, jo que sé; ara pots fer música urbana i arribar al mainstream, cosa que quan vam començar era impossible, no podíem sonar a la ràdio. Ara també hem après a sonar a la ràdio, al principi ens era igual.
Us heu hagut d'adaptar una mica.
PG: Sí. Perquè segons què diguis o de què parlis, no sonaràs a la ràdio.
I com a tal, heu fet algunes col·laboracions amb diferents grups i artistes. Amb quina us quedaríeu?
PG: Jo em quedaria amb Bona Vida.
SF: Sí, jo també.
PG: O sigui, és de les últimes, però crec que és una cosa important pel panorama. Que va ser com una mica fumada de dir: fem un tema amb la 31FAM, fem un tema amb la Mushkaa... I vam dir; ajuntem-los a tots. Al principi havia d’entrar la Julieta també. Ha sigut estrany, perquè no va petar de primeres, sinó al cap de 4 o 5 mesos. Estem bastant contents d’haver sigut dels primers de voler fer un tema amb la Mushkaa, que mola que flipes, quan encara no estava, potser, a la posició on està ara.