És el moment de la Flashy Ice Cream, molt probablement un dels noms més en forma de la música urbana en català. Incontinents creatius, sempre amb la sala de màquines a ple rendiment, els sabadellencs Sneaky Flex i Pol Giancana han invertit el 2024 en la publicació de la sèrie d'EPs Sempre joves. Tetralogia amarada del vessant més radiant i pop del seu trap i rap canònic ideada durant els dos mesos que van viure a l'Argentina, ara fa tot just un any, que avui arriba al seu tercer capítol amb l'aparició de Sempre joves x 100. Projecte completaran el pròxim mes de gener quan, a les portes de presentar-se en directe en una sala Apolo que de segur penjarà el cartell d'entrades exhaurides, amb la publicació de l'EP final.
No sé si ja heu arribat a dalt de tot, però esteu a punt de fer el cim.
Sneaky Flex: Això espero. Estem picant pedra. Aquest ha sigut un any frenètic. No hem parat de currar. Hem fet els quatre EPs i no hem tingut ni un segon de descans.
Pol Giancana: Venint cap a l'entrevista ho dèiem, que necessitem un mica de pausa. Necessitem sortir de la roda del hàmster.
Avui es publica el tercer dels EPs, Sempre jove x 1000.
S: El quart el publicarem el gener. Justa abans del concert a la sala Apolo del dia 24, una data que tenim marcada a foc.
És una de les fites de tot grup català: omplir l'Apolo.
S: Tenim moltes ganes que arribi el dia. Mai hi hem actuat nosaltres sols. Sempre hem anat amb altres grups. Ens fa molta il·lusió. Serà un concert diferent del que hem mostrat durant l'estiu.
P: Totes les col·laboracions que apareixen en els quatre EPs s'ho estan currant i crec que, com a mínim, el 90% vindran al concert.
Se'n parla molt de la banda del patí, però el cas és que quan cadascú de vosaltres té una data important, la resta respon i es presenta.
S: Al final som família. Abans que companys de feina som família. Ens fa molta il·lusió que totes les col·laboracions puguin venir.
La idea de sortida ja era fer-ho així, publicar quatre EPs al llarg de l'any.
Pol: De sortida, la idea era fer un àlbum, però després vam pensar que, tenint per davant tot un any, publicar de cop deu o quinze temes se'ns feia com una mica farragós. A nosaltres ja ens agrada la dinàmica d'anar fent temes i publicar-los al moment. De fet, hi ha temes del quart volum que encara no hem acabat.
És a dir, que no vau gravar els quatre EPs quan vau marxar dos mesos a l'Argentina, oi?
P: No, però gran part sí. Moltes de les idees van sorgir els mesos que vam passar allà l'Argentina, sí. Va ser una experiència brutal. Ara farà un any, que hi vam anar. De fet, un any enrere estàvem allà. Gràcies a la música, gràcies a Flashy Ice Cream, hem pogut estar dos mesos vivint a l'Argentina, fent música allà, coneixent gent nova...
En aquest sentit, mai heu tingut fronteres. Per al vostre disc de 2022, Hangover, vau marxar a viure a Londres.
S: A Londres ens va sortir un disc més fosc, segurament influenciats per l'esperit de la ciutat. Aquest no sé si té molta influència a l'Argentina, però sí que hi ha un concepte global, un so més fresc, més alegre, més d'estiu. Suposo que després de viure allà i tota l'experiència que això va suposar, quan arribes aquí i et poses a escriure, et surt el record de tot el que vas viure allà. Tenim la motxilla creativa molt plena d'Argentina.
P: A l'Argentina vas pel carrer i tot és reggaeton, cúmbia, dembow...
Si parlem de música urbana, és un dels epicentres mundials.
S: 100%. En l'actualitat, poques escenes més potents que la seva hi ha.
Personalment com us ha enriquit, l'experiència?
P: Jo vaig tornar plenament conscient de com era de petit. Que tot el que per a mi és un problema, allà és un fet insignificant. Que hi ha penya que té problemes enormes i se'ls mengen i van cap endavant. Com els milers de migrants de Veneçuela que ara viuen a Xile i l'Argentina. Gent que al seu país tenia una vida a què ha hagut de renunciar. "Allà era enginyer industrial, però ara soc repartidor de Globo, i és una merda, però estic bé".
Estàveu allà quan Milei va guanyar les eleccions.
P: Va ser molt boig. Parlaves amb la gent del carrer i et deien que era impossible que guanyés. Tothom donava per fet que guanyaria Sergio Massa. Però va guanyar Milei, i milers i milers de persones van sortir al carrer a celebrar-ho. L'ambient era com si haguessin guanyat de nou el Mundial de futbol. No sé si la gent s'amagava i deien que no el votarien i el van acabar votant.
Ningú vota la dreta, fins que guanyen...
P: Els argentins estaven molt cremats de moltes dècades de corrupció. Portaven molt de temps molt fotuts, com a país. Volien un canvi i Milei representava aquest canvi. Encara que sigui el dimoni, el van votar per veure si canvia alguna cosa. L'altra opció era seguir més o menys igual. És un país inestable en molts sentits. Anaves a canviar euros per pesos al matí, i el canvi podia ser mil pesos, un euro. Anaves a la tard i el canvi era de 700 a un. O sigui, un 30% menys en 8 hores. Una bogeria. Amb tot, l'esperit era de carpe diem: encara que plogui, cúmbia i a ballar. Demà ja aniré a currar o faré el que faci falta per tirar endavant.
És l'esperit sempre jove.
S: Sí, el de viure i el de compartir també. De compartir música, perquè els agrada que els expliquis els teus projectes i sumar-s'hi. I de compartir la vida, en els asados, que allà són una religió. Recordo arribar a un asado i només entrar-hi se'm va apropar una noia de primeres per oferir-me una birra. La penya et venia amb una copa del que fos, compartia, xerraves...
Podríem invertir en altres coses, però hem decidit invertir a viure. Perquè, al final, això serà el que ens endurem
Sempre m'ha fet la sensació que Flashy és un grup de música, però també la vostra plataforma per gaudir la vida.
P: Cent x cent: agafem això que ens està sortint bé i anem a esprémer-ho al màxim. Visquem tot el que puguem viure, fins on tiri i fins on duri.
S: Podríem invertir en altres coses, però hem decidit invertir a viure. Perquè, al final, això serà el que ens endurem.
P: Podríem tindre una furgo de puta mare, però hem preferit anar a viure dos mesos a l'Argentina.
En algun moment, però, us heu aturat i heu dit, hòstia, això està creixent, ens hem de professionalitzar una mica...
P: Sí, ha sigut tot un procés. Abans, als bolos anàvem nosaltres i ja està: sense tècnic, sense res. Però arriba un punt on dius: hem de formar un equip, que la responsabilitat sigui més global, perquè jo no puc estar encarregant-me de cantar i de si funcionen les llums. Hem de cuidar el producte i mimar-lo al màxim.
S: Jo crec que aquest punt d'inflexió es va donar fa dos anys, entre la publicació del disc Hangover i de l'EP Aftersun, aquell any. Va ser l'estiu del 2022, el primer totalment alliberats de la pandèmia. Es van organitzar milers de festivals, perquè la gent tenia moltes ganes de festa. Vam contractar un tècnic de so i vam plantejar-nos un directe molt més seriós, perquè veiem que si ens ho curràvem, podíem viure d'això.
Si aconseguim viure de Flashy, com ho estem fent, serà una victòria, si a més vivim bé, serà un triomf
Ja podeu viure de Flashy Ice Cream.
S: Sobrevivim de Flashy. Fem altres coses, però, ara mateix, la base troncal és Flashy al 100%. Ja no he de currar de cambrer, com currava abans. Combinar el grup amb el curro de cambrer era dur. Recordo una vegada que vam pillar una casa d'aquestes que lloguem uns dies per fer música. Durant el dia era allà fent música i a les nits havia de baixar a fer de cambrer. Recordo anar conduint i pensant que el grup havia de funcionar per deixar tot allò i només currar del que m'agrada, que és la música. I ho hem assolit. És una benedicció.
P: Hi ha hagut el moment de salt de fe. Jo l'any passat tenia un curro: vuit hores fent de community manager aquí a Barna. Però va arribar el dia que em vaig dir: ara o mai. Si aconseguim viure de Flashy, com ho estem fent, serà una victòria, si a més vivim bé, serà un triomf.
Sempre joves.
P: No vull viure amb la consciència que no ho he intentat. I si no funciona, tampoc passa res. Ja ha funcionat molt més de què hauríem arribat a imaginar. Ningú ens hauria dit fa 5 o 6 anys que arribaríem fins aquí. I tot el que ens hem emportat ja no ens ho treu ningú. Em podria quedar amb el compte a zero i no fer cap més bolo, ni gravar cap cançó més, però el que ja m'he emportat no m'ho treu ningu. Ja soc ric.
Aquest és un concepte que ja ve marcat fins i tot amb el vostre nom: Flashy Ice Cream.
P: Brillar fins que el gelat es desfaci. I potser el moment que això passi ja està més a prop, però intento no pensar-hi. Tot i que, vulguis o no... Arriba un moment que a mi m'agradaria ser pare, formar una família i tenir una casa pròpia. Però perquè això passi, has de tindre un ingrés fix. No és com ara, que puc estar-me sis mesos sense ingressar i, més o menys, trampejar. O marxar dos mesos a l'Argentina i ja tornarem.
Va, parlem de l'EP que publiqueu avui, Sempre joves x 100, que amaga una de les col·laboracions més inesperades que heu fet fins ara, aquest Perdent el rumb en què us acompanyen Ginestà.
S: És la més sorprenent. És ràndom, sí. I en aquest cas hem sigut nosaltres els que potser hem anat al seu terreny.
Com va sorgir la col·laboració?
S: D'anar coincidint aquí i allà i de caure'ns bé. Xerres amb una birra a la mà i acabes dient: "Hauríem de fer música junts un dia. Fem coses molt diferents, però a veure què surt". I el que ha sortit ha quedat genial. Molt contents, la veritat.
Hi ha una altra col·laboració important.
P: Una que ens fa molta il·lusió: Ilan Amores, un cantant argentí que fa cúmbia villera però des d'un so molt modern. És un tros d'artista que vam tindre la sort de conèixer quan vam ser allà i de fer música junts. El tema ho flipa.
Teniu intenció d'anar de gira per allà?
P: Estaria guapíssim. Però no sé. És un mercat infinit que has de conèixer molt bé. També venim d'un any molt mogut, perquè, tot i que no hem publicat tots els EPs, no hem parat de girar. I l'any que ve seguirem girant presentant els quatre EPs. Potser el 2026 serà l'any en què tornem a parar màquines i marxarem a fer una altra de les nostres residències creatives.
Per cert, això de versionar el Boig per tu de Sau, com vau fer al Sempre joves x 10. I ja em va petar el cap quan vaig veure que al vídeo en Pep Sala hi feia un cameo.
S: Sí, vam parlar amb l'Albert, el responsable de la nostra discogràfica i ho va gestionar (Flashy Ice Cream i Sau comparteixen discográfica: Picap). Vam anar a fer unes birres amb el Pep Sala, abans de fer el vídeo, li vam ensenyar el tema i li va molar. Allà li vam dir que ens agradaria molt que sortissis al clip. Es va apuntar al moment. Un tio molt trempat, el Pep.
Em va sorprendre que, rellegint entrevistes vostres, explicàveu que de música catalana, els vostres referents eren els grups del rock català.
Sneaky: A nivell lletres, em mola tota aquesta escena del rock català. Tampoc me l'he cremada, però sí que hi ha certs temes que m'han arribat.