Neix una nova companyia teatral que tindrà renom, La Swanson, formada per l'actor i escriptor Climent Ribera i l'actriu Núria Gómez. El seu primer projecte és La Flor de l’Autopista a la Sala Pangolí de Barcelona tots els dissabtes d’abril i maig a les 22.15h que ja ha estat prorrogat. Amb el comiat de les mascaretes en recintes interiors, anar a la Pangolí i gaudir novament del teatre en petit format és tota una delícia.
La història
La Flor de l'Autopista ens porta a un cementiri on dos personatges protagonitzaran una trobada, plena de converses trivials sobre la vida i la mort, que acabarà desencadenant una sèrie de complicitats i confessions en un sopar improvisat. La relació entre la paraula i els seus silencis seran la clau per donar el tempo perfecte a la seva història. Entenent que parlem d’una època contemporània a la nostra, els personatges seran actuals i jugaran amb les llums i ombres de la vida d’una generació de gent jove. La història té la voluntat de mostrar-nos una societat marcada pels patrons del patriarcat, que portem dins el nostre ADN, els prejudicis persistents d’una societat que s’autoanomena “moderna” i “oberta de ment”, el debat de dos personatges actuals que tenen una contraposició d’idees constant i el batec del cor marcat per la culpa, la por, la venjança i els sentiments que faran creure als personatges que són déus i que els faran apostar pel camí equivocat.
La Flor de l’Autopista aboca la necessitat de parlar de temes concrets, tocats des de la comèdia, amb un element clau que farà caure el teló de fons de l’espectacle i d’aquesta manera despullarà els dos protagonistes. El públic presenciarà aquest partit de tennis on la pilota no serà res més que la facilitat de paraula, la raó i la seguretat que volen mostrar envers l’altre. El públic empatitzarà amb els protagonistes i s’identificarà amb ells tot entenent que tant important es allò que diuen com allò que no diuen. Converses absurdes, anècdotes, records i fins i tot un conte, ajudaran a donar el toc poètic que li correspon a aquesta historia contemporània.
Teatre contemporani
Els protagonistes parlen amb un llenguatge totalment contemporani fent servir l’argot propi de dues persones de la seva edat. El text pretén ser versemblant, creïble i planer per tal de poder acostar la història a tothom, sense descuidar les situacions equívoques que provoquen els dobles sentits i les ambigüitats constants del text. L’estètica de l’espectacle es basarà en un realisme sobri, en l’equilibri entre fredor i calidesa, tot contrastant aquesta simplicitat amb punts de color més intensos i estridents per tal d’aportar un punt més expressionista.
Qui fa el bé o el mal?
L’espai escènic estarà gairebé buit del tot. Serà feina principalment dels actors, conjuntament amb el text, la de traslladar el públic al lloc dels fets. A la primera escena, hi haurà tan sols tres creus a terra per donar-nos a entendre que som a un cementiri. L’espai on estigui situat el públic serà, pels personatges, una paret de plena de nínxols. A la segona escena, l’acció es desenvoluparà en el menjador d’una casa senzilla. Hi haurà una taula, dues cadires, un gerro i un petit bufet d’on s’hi puguin treure els elements d’atrezzo tan necessaris per explicar la història. A la tercera escena, tornarem al cementiri, l’espai inicial. Els dos canvis de decorat seran senzills i jugats a vista pels mateixos actors, entenent el canvi de decorat com el trajecte que fan els personatges per traslladar-se d’un espai a l’altre.