Els fans del grup d'indie folk canadenc Ocie Elliott han hagut d'esperar impacients que comencés el concert. L'australià Hazlett ha entretingut el públic durant ben bé 45 minuts fins que ha començat el show dels canadencs. Això sí, el temps d'espera ha servit perquè la sala s'acabés d'omplir. Ocie Elliott format per Jon Middleton i Sierra Lundy, parella dins i fora l'escenari, han aconseguit un sold out a la Sala Wolf de Barcelona, per presentar Know The Night. I no és d'estranyar.
Ocie Elliott escriu melodies tranquil·les, carregades de sentiment que omplen de diferents emocions en contextos variats. Des de fans cantant les cançons fins a gent amb els ulls tancats deixant-se portar per tots els escenaris possibles. Es poden escoltar els seus records, moments i sensacions acompanyats de les guitarres acústiques. Tot plegat amb una escassa producció i unes veus harmòniques. És difícil no emocionar-se amb cada frase de cançó cantada. Si algú digués que les lletres són poesies, també seria vàlid. Les seves experiències com a parella s'aboquen a una visió viva i respirable en cada un dels temes que toquen. I és precisament això el que han transmès a l'escenari.
Free i Thinking about you han estat de les primeres a arribar. El públic, però, ja s'ha fos amb Like a river, que té frases com And you'll go on, on, on, on, Just the like the river, You'll go on (I seguiràs, seguiràs, seguiràs, igual que el riu, seguiràs). Una sala Wolf plena taral·lejant els versos melòdics de la cançó. Impossible saber què pensava cada una de les persones que es deixaven endur per les màgiques paraules de la parella. Una sensació que no només ha passat amb aquesta cançó.
I és que Lundy ha volgut explicar com va néixer la cançó Run to You. Tots dos estaven d'excursió al bosc i es van barallar. Però en un moment donat es van enfadar i es van separar. Quan les coses no van anar del tot bé, Lundy va córrer enrere cap a Middleton i sense saber-ho es buscaven tots dos. No recorden la discussió, malgrat tot, fos el que fos, ha quedat clar que la Lundy tenia raó. El públic volia immortalitzar cada segon del concert i era impossible capturar una instantània sense trobar-se un mòbil fotografiant o gravant un vídeo per davant.
Cançons per posar-se en bucle fins a l'avorriment
No han faltat Beautiful Life, ni Fame ni I got you, honey. Cançons que només els més fidels se sabien. El moment emotiu del concert ha arribat quan Lundy ha confessat que el seu pare va morir fa dos anys i mig i que, des d'aleshores, sempre canta a tots els concerts la seva cançó preferida: Forest floor. Després d'aquesta tendra confessió, moment de desconcert. Els cantautors han sortit de l'escenari i després ha arribat un altre moment emotiu: tots dos han cantat A place amb un sol micròfon i amb la complicitat del públic, que quan era requerit per la lletra els acompanyava amb un 'sshhht'.
Impensable acabar el concert sense regalar als fans la mítica Down by the water. Una cançó que fa embogir a qualsevol, tant per la lletra, com per les imatges mentals que cada u pot projectar en sentir la poesia dolçament cantada per les veus perfectament acoblades de la parella. Definitivament, per posar-se-la en bucle fins a l'avorriment i deixar fluir les emocions i els pensaments. Waking in odd spaces, knowing now, That I'm not alone and you are around (Despertar en espais estranys, saber ara, que no estic sol i tu estàs a prop) ho diu ben clar. Ocie Elliott ha tancat el seu primer concert a Barcelona amb Hold my name. Aquest 1 de juny portaran aquest espectacle poètic a Madrid on, per cert, també han exhaurit entrades. I és que sempre ve de gust escoltar un conjunt de cançons que exploren la llum i la foscor que viuen dins de cada u de nosaltres.