No sabem què estaria pensant Xiao Qiumei en el moment de la seva mort. Comptaria en veu baixa els milers de persones que l'estarien seguint en streaming? Estaria ratllada per sortir maca i ben pentinada? Li donaria voltes a l'últim filtre que utilitzaria en xarxes socials abans de tancar els ulls per última vegada? No, segurament va tenir por i va sentir una punxada al pit que li va paralitzar l'alè que ja no tindria i, si li va donar temps, probablement no pensava en nimietats absurdes. Però no ho sabem. Encara que podríem, perquè quan l'influencer xinesa de 23 anys va caure de la grua amb què solia treballar, el seu mòbil estava gravant i ella li parlava a la càmera. Era coneguda sobretot a Douyin – Tik Tok a la Xina -, on tenia uns 100.000 seguidors.
Això ja no és una excepció que ens faci córrer com pollastres sense cap, amb les mans en alt i els ulls sortits d'òrbita. Fa només un parell de setmanes, una altra instagramer de Hong Kong moria després de perdre l'equilibri a la vora d'una cascada. Sofía Cheung, de 32 anys i amb uns 17.000 seguidors, era reconeguda per visitar paisatges de somni i fer-se fotografies - com a poc, arriscades – sense cap tipus de protecció i amb un únic objectiu: alimentar la seva comunitat i pujar el seu ego. O com el youtuber americà Pedro Ruiz, que el 2017 es va prestar a que la seva dona embarassada de 7 mesos li disparés per demostrar que un llibre podia aturar la bala i sumar adeptes a la plataforma audovisual. Els ha valgut poc: han pagat una eternitat pel llampec de la fama efímera.
Xiao Qiumei va caure des d'una alçada de 50 metres mentre es gravava.
Likes que trepitgen cadàvers
Podríem estar així una bona estona perquè la llista de morts absurdes per xarxes socials no ha deixat de sumar adeptes, com si la humanitat ens haguéssim encomanat amb un virus molt pitjor que la covid-19. Prova d'això és que la Viquipèdia mateixa té la seva pròpia entrada amb un llistat d'accidents provocats per l'intent d'algunes persones de fer-se una selfie. Què estem fent malament?
La Viquipèdia té una entrada amb una llista d'accidents provocats per selfies
És probable que sempre hagin existit maneres curioses de morir, situacions tràgiques que de tan dramàtiques tenen un punt de còmiques – segur que hi ha algú a la sala que recorda la docuficció basada en fets reals 1000 maneres de morir. Algunes d'elles, fins i tot poden ser heroiques, potenciades per la supervivència d'algú que estimem o per la necessitat inconscient del bé comú. Però parlem de morir per una maneta a dalt en el no-res, un segon de reconeixement de res que és això: res. Milions de likes trepitjant el teu propi cadàver.
Youtube s'ha posat les piles?
"A YouTube no està permès el contingut que fomenti activitats perilloses o il·legals que puguin donar lloc a lesions de gravetat o provocar la mort". La plataforma es refereix a reptes extremadament perillosos, bromes amenaçadores, drogues dures, trastorns alimentaris o instruccions per matar, entre alguna altra llista de coses que no haurien de ser comunes. Youtube sembla compromesa a apartar del tràfic web qualsevol vídeo que incompleix aquestes normes, encara que ho ha anat modulant amb la prova-error i amb les controvèrsies a la motxilla, sobretot en el focus posat en els millenials i la generació Z.
La pressió social de les xarxes pot tenir conseqüències impredictibles.
Com controlar la fluïdesa d'una xarxa digital que duplica i replica constantment el seu contingut? Com evitar que la morbositat se'ns enganxi al cos i ens faci mimetitzar-nos amb un entorn altament reprovable? De moment, no s'ha trobat la manera de parar això. Tampoc de frenar els suïcidis en directe, la majoria de vegades avivats per l'exigència de les xarxes socials, la pressió social de la perfecció i la comparació ferotge amb la que ens autoflagel·lem.
L'èxit i la morbositat que demanden Instagram o Tik Tok es donen de la mà i abracen la inconsciència. Les conseqüències són imprevisibles, encara que la balança es decanta en la mala direcció. És probable que als influencers ja morts els passés pel cap la possibilitat de la mort (la possibilitat de la vida, potser, els que van decidir deixar el món "voluntàriament" en 5G) però crec que al final t'aferres a aquesta idea fal·laç que a tu no et passarà mai. Per sobreviure, sigui aquí o en algun lloc del qual ningú no torna. Deia la cançó del grup Kansas que només som pols en l'aire i ja no som ni un píxel tangible a l'oceà que és Internet. És legal viralitzar la mort així?