El llibre La força d'un destí de Martí Gironell (Columna) ha sigut el llibre més venut d'aquest Sant Jordi en la categoria de ficció en català (després d'obtenir el Premi Ramon Llull). Es tracta d'una novel·la basada en la història de Jean Leon, un home de Santander que va fugir del franquisme i que va aconseguir triomfar a Hollywood. En segon lloc ha quedat Jo sóc aquell que va matar Franco (editorial Proa), la novel·la de l'autor nord-català Joan-Lluís Lluís sobre un corrector que acaba combatent als maquis i matant el dictador (obra que li va meréixer el Sant Jordi). En tercer lloc, un thriller sobre una dona amb agorafòbia, La dona a la finestra, d'A.J. Finn, l'aposta de Sant Jordi de La Rosa dels vents. Quan érem els peripatètics, la novel·la de la sèrie Merlí, d'Hèctor Lozano (Columna), ha quedat en quarta posició. Tanca el rànquing en català una obra ad hoc per al dia, La novel·la de Sant Jordi (Amsterdam), de Màrius Serra.
Els llibres sobre el procés triomfen
Tres dels cinc llibres situats entre els més venuts de no ficció en català són llibres sobre el referèndum de l'1-O, tot i que els llibreters no creien que fos així. El més venut ha estat l'Operació urnes, de Xavier Tedó i Laia Vicens (Columna edicions); el tercer ha estat Dies que duraran anys, del fotoperiodista Jordi Borràs (Ara Llibres); i en quarta posició se situa Per la llibertat de David Fernàndez i Toni Soler (Ara Llibres). En segona posició, Antoni Bassas amb el llibre que li va fer guanyar el Josep Pla: Bon dia, són les vuit (Destino). Tanca el rànquing La invasió dels robots i altres relats d'Economia en colors, de Xavier Sala i Martín (Rosa dels Vents).
Nenes rebels que triomfen
En la categoria de llibre infantil i juvenil, han aconseguit situar-se en les dues primeres posicions els dos volums de Contes de bona nit per a nenes rebels, d'Elena Favili i Francesca Cavallo (Estrella Polar). La mateixa editorial ha aconseguit situar en tercera posició un dels seus llibres: El meu primer llibre de Sant Jordi (Màriam Ben-Arab Canela). Germans! de Rocío Bonilla (Ànimallibres) s'ha situat en tercera posició, i El monstre de colors d'Anna Llenas (editorial Flamboyant) s'ha situat cinquè.
Retornen María Dueñas i Aramburu
En castellà el més venut ha estat Las hijas del capitán, de María Dueñas (Planeta). Fernando Aramburu ha aconseguit el que sembla impossible, situar-se a la llista dels més venuts amb el mateix llibre per segon any consecutiu: ho ha fet amb Patria. El tercer lloc ha estat per la versió castellana de la novel·la d'A.J. Finn (Grijalbo). El llibre d'Elisabet Benavent Fuimos canciones (Suma de Letras) és quart, i tanca la llista Juan Francisco Ferrándiz amb La tierra maldita, una novel·la ambientada a la Barcelona del segle IX.
De la tele al procès
En castellà, en la categoria de no ficció, el televisiu César Brandon ha aconseguit situar-se com el més venut amb Las almas de Brandon (Espasa Libros). En segona posició, la també popular Laura Escanes s'ha situat segona amb Piel de Letra (Aguilar). Ramón Cotarelo, incisiu, ha aconseguit escalar a una tercera posició amb un llibre polític: España quedó atrás (Now Books). El llibre d'autoajuda de Rafael Santandreu Nada es tan terrible (Grijalbo) s'ha situat en quarta posició; i tanca el rànquing l'ex president càntabre Miguel Ángel Revilla Roiz amb La censura (Espasa). En infantil, els Cuentos de buenas noches para niñas rebeldes (Planeta) només ha assolit una cinquena posició. El més venut ha estat The Crazy Haacks y la cámara impossible, seguit de De (casi) todo se aprende, de Paula Gonu. I, sorprenentment, El principito s'ha situat en tercer lloc, amb la nova edició de Salamandra. Saint-Exupéry sembla que mai mor.
Foto de portada: Joan-Lluís Lluís, Antoni Bassas i Martí Gironell.