El registre formal en català ens pot imposar, però no és tan difícil, només ens hem de centrar a complir els principis bàsics: que sigui neutre, impersonal i clar. Tot sovint, però, tendim a fer ús d'expressions recargolades, pomposes i fosques, així fa la sensació que estem parlant o escrivint més bé encara que no sapiguem ni què volen dir, per simple imitació. I, òbviament, a on recorrem quan ens sentim lingüísticament insegurs? Exactament: a la llengua veïna (en aquest cas també entra en l'equació la llengua veïna de dalt, perquè quan volem ser cultes també ens agrada el francès). Així doncs, la millor manera d'escriure en un llenguatge formal és construir les frases tan senzilles com ens sigui possible, tant pel que fa a les paraules com a l'estructura, perquè el nostre objectiu és que ens entenguin, i també hauríem d'evitar fer servir paraules o expressions que no entenem del tot bé o no estem segurs de com es construeixen, perquè si fem servir paraules cultes sense solta ni volta, s'ensorra tota la formalitat... i, de pas, la nostra credibilitat.
Posa't a prova!