La Comissió de la Dignitat ha fet donació a l'Arxiu Nacional de Catalunya una col·lecció de 706 negatius de Francesc Boix i 663 del seu pare, Bartomeu Boix. Les fotografies de Francesc Boix corresponen al període 1937-1938, en plena guerra civil, i se situen al front de l'Aragó i al front del Segre. Les fotografies del seu pare són anteriors: documenten Barcelona i els pobles i platges del seus voltants, així com alguns fets històrics del període de la República.
Un fotògraf-soldat
Francesc Boix (1920-1951) va començar a treballar com a fotoperiodista en esclatar la guerra. Va ser mobilitzat el 1937, amb la quinta del biberó. Va incorporar-se a la columna Macià-Companys com a soldat, però sempre va compaginar la lluita amb la seva passió: la fotografia. Per la seva habilitat com a fotògraf va ser fitxat com a reporter per un comissari polític, i això li va permetre passar-se la guerra fent fotografies. Les fotografies de Boix tenen un gran valor perquè permeten documentar la vida al front en aquells moments.
L'hora del ranxo. Fotografia: Francesc Boix.
La transferència del fons a l'Arxiu i a la web
L'Associació Fotoconnexió, dedicada a promoure la recerca i la difusió de la fotografia va assabentar-se'n de l'existència d'aquest fons quan s'estava preparant la seva subhasta i van notificar-ho a la Comissió per la Dignitat. La Comissió va poder adquirir el Fons Boix gràcies al suport desinteressat de 47 persones anònimes, i amb la col·laboració de la revista Sàpiens i l'editorial Ara Llibres. Han estat els membres de Fotoconnexió, assessorats pels tècnics de l'Arxiu Nacional de Catalunya, els que han fet la tasca de documentació, classificació i conservació dels negatius. Tots els materials han estat digitalitzats en alta resolució i en el futur es podran incorporar a la web de l'Arxiu.
Efectes del bombardeig d'un avió italià a Berbegal. Fotografia: Francesc Boix.
L'epopeia d'unes fotografies
Des de bon principi es va suposar que les imatges havien estat preses per un combatent que havia lluitat amb el bàndol republicà i que havia estat internat al camp d'Argelers de la Marenda, al Rosselló. Alguns dels embolcalls dels negatius duien anotacions i gràcies a això es va poder identificar els llocs i alguns dels individus fotografiats. A través de la premsa es va intentar contactar amb gent que pogués donar dades sobre els fotografiats i el fotògraf (inicialment es creia que eren totes obra d'un mateix autor). Finalment, el nét d'un dels retratats va assegurar que la imatge corresponia al seu avi i que el que l'havia fotografiat era Francesc Boix. A través d'un examen cal·ligràfic es va verificar que les anotacions del període de la guerra corresponien a Francesc Boix, però que les anteriors eren d'un autor diferent. Aviat es va poder comprovar que pertanyien al seu pare, Bartomeu Boix, un sastre afeccionat a la fotografia que tenia un laboratori al carrer Margarit. Se suposa que Francesc Boix va endur-se a l'exili dues caixes de metall amb les fotografies del seu pare i una de fusta amb les seves. Les va perdre, totes, a Argelers.
Francesc Boix
Francesc Boix i Campo va néixer al Poble Sec (Barcelona), el 1920. Als catorze anys va començar a treballar com a aprenent en una botiga de fotografia i en esclatar la guerra es va incorporar a la revista Juliol, de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya. Es va haver d'exiliar als 19 anys, per escapar a l'avenç franquista. Va passar per diversos camps de concentració francesos, i quan va esclatar la guerra mundial, va ser enquadrat en una companyia de treballadors estrangers. Va ser capturat al maig de 1940 pels alemanys i, després de passar per diversos camps, el gener de 1941 va arribar al camp d'extermini de Mauthausen. El fotògraf del camp buscava un ajudant que conegués l'ofici i Boix va incorporar-se al laboratori. D'aquesta forma, va poder garantir la seva supervivència, ja que gaudia del tracte de favor dels seus guardians. Amb l'ajuda d'una xarxa de presos republicans va aconseguir amagar unes 20.000 fotografies i negatius, que mostraven les tràgiques condicions de vida dels internats i els abusos dels nazis. Aquestes imatges van ser decisives per a jutjar els nazis per genocidi. Boix va ser l'únic testimoni català citat a declarar als judicis de Nuremberg i Dachau. Va escriure un llibre sobre els republicans espanyols als camps d'extermini, però no el va arribar a publicar i el manuscrit ha desaparegut. Boix murió el 1951, als 31 anys, d'una tuberculosi que arrossegava de la seva estada als camps nazis.
Fotografia de portada: Soldats amb una metralladora Màxim a la vall de Meià. Fotografia: Francesc Boix.