Quan s'acompleixen 150 anys del naixement de Francesc Moragas (1868-1935), la Caixa ha volgut dedicar un record al seu fundador, l'home que el 1904 va crear la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, un gran projecte de promoció social. L'exposició, L’home darrera l’ànima, s'ha ubicat als vestíbuls dels serveis centrals de la Caixa, a la Diagonal 621-629. S'ha inaugurat amb una conferència d'Isidre Fainé, president de la Fundació Bancària la Caixa. 

Foto: Sergi Alcàzar.

L'escriptori que usava Francesc de Moragas se situa a l'entrada de l'exposició, dividida en dos espais: un dedicat a la seva vida, i un altre a la seva obra. A l'exposició, junt a fotografies de l'homenatjat, s'hi poden observar algunes de les seves publicacions, maquetes de les primeres oficines de la Caixa, un exemple dels telèfons i màquines d'escriure que hi havia a les primeres oficines, i fins i tot una cartilla d'estalvi molt especial: la número 1 de la Caixa de Pensions. Els panells de l'exposició permeten conèixer la vida i el pensament de Moragas, qui va consagrar tota la seva vida a la creació d'aquesta gran obra social, que ha estat decisiva per a la modernització del país.

Francesc Moragas, durant l'acte de col·locació de la primera pedra del Sanatori Antituberculós de Torrebonica (ca.1923).

Isidre Fainé, en la inauguració de l'exposició, ha glossat al fundador: "La figura de Francesc Moragas ha estat cabdal, tant per a la Caixa com per al país. Va ser un home d’acció, però també, i sobretot, un home de reflexió, de fortes conviccions. Es movia sense fer soroll i amb prudència, però era atrevit en els projectes i en el saber fer, ja que les seves idees es plasmaven en fets concrets".

Francesc Moragas i el rei Alfons XIII, durant la visita a l'Empar de Santa Llúcia (6 de juny 1922).

Moragas era un cristià convençut que calia una tasca de desenvolupament social i econòmic del país per tal de garantir la pau social. La vida de Francesc Moragas va estar centrada en un objectiu: estimular l’estalvi, dignificar la vellesa, erradicar malalties i oferir un futur millor a les classes treballadores i als més necessitats. Tenia fama de treballador incansable. Mai no va tenir fills i va concentrar bona part dels seus esforços en l'obra de la seva vida. Assegurava que, abans d'emprendre la tasca intel·lectual de dissenyar la Caixa (tot inspirant-se en l'obra de Ramon Llull) va dedicar-se a conéixer la societat catalana, i això va fer-ho, sobretot, a través dels seus viatges pel país en velocípede (el precedent de la bicicleta).

Isidre Fainé, president de la Fundació Bancària la Caixa, a l'escriptori de Francesc Moragas.

El 1918, quan la Caixa es va començar a estabilitzar, Moragas es va llançar al que era la seva principal devoció: la creació de l'Obra Social. I aquesta va anar ampliant-se, obrint-se a nous públics amb necessitats. Va ser el promotor de l'Institut de la Dona que Treballa (amb la seva escola d'Infermeria), de l'Empar de Santa Llúcia per a Cegues (que se situava on ara hi ha el CosmoCaixa), de l'Institut Català per a Cecs, de l'Obra d'Homenatge a la Vellesa... Ell sempre tenia noves idees. Afirmava que "Jo sóc optimista. Permanent optimista. Jo sóc un optimista indefectible".

Foto: Sergi Alcàzar.

La tasca de Moragas va fructificar ràpidament. Des del 1904, en què es va crear l'entitat, fins el 1935, en què Moragas va morir, la Caixa va obrir un centenar d’oficines a tot Catalunya i a Balears, Madrid i Andorra. En aquell temps l'entitat ja controlava més d'un 60% de l'estalvi dels catalans. Però Moragas sempre va ser un home d'una gran modèstia. Josep Pla, en un article, va assegurar que era "un dels homes més importants del país, i no ho semblava".

 

Foto de portada: Francesc Moragas al seu despatx a finals dels anys vint.