Era el mes de maig del 1816. Mary Wollstonecraft Shelley i el seu marit, el poeta romàntic i filòsof Percy Bysshe Shelley, havien viatjat a Ginebra per estiuejar a prop del llac Léman. No hi van anar sols. Els acompanyaven el famós i polèmic poeta Lord Byron; la germanastra de Shelley, la també poeta, Claire Clairmont, aleshores embarassada el Byron, i el seu metge, John William Polidori. No va ser més que un joc. Una d'aquelles tardes d'esbarjo i desconnexió, el jove grup literats van decidir muntar una competició d'històries fantasmagòriques. Va començar Polidori amb la història d'un vampir, relat que més tard es convertiria en una influència fonamental per a Bram Stoker i la seva novel·la Dràcula.
Quan va arribar el torn de Shelley, l'escriptora va recordar un malson en el qual havia vist "un pàl·lid estudiant de males arts agenollat davant l'ésser que acabava de crear". Tot just acabada d'explicar la història, va decidir que havia de dur al paper aquell conte mig romàntic, mig gòtic, protoexperiment de literatura de ciència-ficció. La primera idea va ser redactar un relat curt. Va acabar sent una de les obres més importants de la literatura universal, mite de la cultura popular. Shelley recordaria per sempre aquell estiu a Suïssa en què va escriure Frankenstein, o el modern Prometeu (1818), com el moment "en què vaig sortir de la infància a la vida". Un clàssic en constant revisió que ara recupera l'editorial Viena en la seva col·lecció Club Victòria amb traducció al català de Xavier Zambrano.
Un estendard del romanticisme
Rescatat en un lloc remot de l’Àrtic, el doctor Victor Frankenstein ens relata la seva tragèdia: quan era estudiant de filosofia a Ginebra es va obsessionar a aconseguir trobar una fórmula per donar vida a la matèria inanimada. Simultàniament, es va dedicar a reunir parts de cossos humans per construir una criatura d’aparença humana, a la qual va aconseguir donar vida amb una descàrrega elèctrica. Però la criatura, dotada d’una alçada i una força física descomunals, tenia un aspecte tan espantós que inspirava terror a tothom que la veia. Considerada l’estendard del romanticisme i del terror gòtic, Frankenstein o El Prometeu modern ens recorda que els humans, desconfiats per naturalesa, solen estar mancats del més mínim sentit de la compassió. Encara que la criatura s’apropi als altres amb respecte i sinceritat, confiant que es regiran pels principis de la religió i la pietat, els humans la rebutgen una vegada i una altra, perquè són incapaços de veure-hi més enllà de la seva aparença monstruosa.
Considerada l’estendard del romanticisme i del terror gòtic, Frankenstein o El Prometeu modern ens recorda que els humans, desconfiats per naturalesa, solen estar mancats del més mínim sentit de la compassió
Tot i que clàssic universal, en el seu moment, cap editorial va voler publicar un llibre de terror escrit per una dona. Tant és així que la primera edició va sortir de manera anònima. Va ser tot un èxit instantani. La segona edició ja va sortir amb el seu nom, per no perdre tots guanys derivats dels drets d’autor, tot i que molta gent creia que era obra del poeta Percy: no creien que una dona hagués estat capaç d’escriure un llibre que ja forma part de la iconografia de la cultura popular. Un incunable que ara podem tornar a llegir en català gràcies a l'edició que acaba de publicar l'editorial Viena amb traducció d'un Xavier Zambrano que explica que bona part de la feina l'ha feta "amb paper i llapis per una lesió a l'espatlla. Les cavorques del cos, seny, imaginació o sentiment —de quina estofa som fets?—, les intel·ligències artificials, la tècnica desfermada. Tot plegat escrit per una noia de 18 anys envoltada de pretesos genis". Si en voleu saber més, avui a partir de les 19h presenten aquesta nova edició a la llibreria Ona en un acte de què participaran el mateix Zambrano i les "dames fundadores del Club Victòria", Isabel Monsó i Blanca Pujals.