Tothom coneixia les seves cançons i el seu nom, tot i que normalment no feia entrevistes per a la premsa. El fundador i vocalista de Queen, Freddie Mercury (Zanzíbar 1946-Londres 1991), va morir ara fa 25 anys a causa d'una broncopneumònia complicada per la malaltia, quan feia només un dia que va fer públic que tenia la sida i que havia demanat ajuda per afrontar-ho. 

Freddie Mercury, una de les veus més conegudes del panorama musical, va deixar aquest món quatre anys més tard que li diagnostiquessin la sida –segons va explicar la seva parella– i fins al darrer moment no va voler fer públic el que li passava, després que la premsa britànica suggerís en diverses ocasions que estava malalt. Avui fa 25 anys que va marxar. En tenia 45.

"Seguint l'enorme conjectura de la premsa de les últimes dues setmanes, és el meu desig confirmar que pateixo sida. He sentit que seria correcte mantenir aquesta informació en privat fins aquesta data per protegir la privacitat dels que m'envolten. Tanmateix, però, ha arribat l'hora que els meus amics i seguidors coneguin la veritat i espero que tots s'uneixin a mi i als meus metges per combatre aquesta terrible malaltia. La meva privacitat ha estat sempre molt important per a mi i sóc famós perquè pràcticament no concedeixo entrevistes. Aquesta política continuarà". Eren les últimes paraules que el fundador i vocalista de Queen deia en públic.

Barcelona

Mercury va enamorar tot el món, però especialment Barcelona, quan va interpretar la cançó que portava per títol el nom de la capital catalana amb la diva d'òpera catalana Montserrat Caballé. El single va veure la llum el 10 d'octubre del 1988 i es va convertir en l'himne dels Jocs Olímpics del 1992. En aquell moment va passar d'estar al top 8 de la música del Regne Unit a ser la número 2.

L'àlbum que conté aquesta cançó porta per títol el mateix nom. El cantant britànic va enamorar-se de la veu de Caballé una vegada que va anar a veure una òpera i, des de llavors, va voler escriure alguna cosa dedicada a ella. Mentre treballaven junts, Mercury va dir en una entrevista que "les últimes dues setmanes he estat treballant amb aquesta dona increïble, ella és una gran estrella de l'òpera [...], em va trucar i em va dir que li agradaria cantar amb mi, i jo vaig caure d'esquenes. Vaig pensar: 'Oh, Déu meu' i l'adoro des de fa anys [...]".

Durant el festival La Nit, el 8 d'octubre del 1988, van interpretar junts diverses cançons. Entre elles, Barcelona.

We are the champions

Traduida com a "Nosaltres som els campions", és una de les balades més utilitzades en diferents àmbits composta per Mercury. Ara és l'himne indiscutible de les victòries esportives i el 2009 va ser inclosa en el Premi del Saló de la Fama dels Grammy.

L'any 1977 diferents països van tenir el privilegi d'escoltar la cançó i, mentre als Estats Units pujava fins a la quarta posició, al Regne Unit es quedava en el segon lloc de les cançons més escoltades. Des de llavors, mai no va sortir del repertori musical de Queen. El We are the champions a cappella va triomfar tant o més que la versió original per la gran veu que tenia el cantant.

Somebody to love

En un boníssim exemple de gospel que barreja rock i balada, Somebody to love és la cançó més coneguda de l'àlbum A Day at the Races. Amb un fort component religiós, "algú a qui estimar" qüestiona al "senyor" per què "cada dia que m'aixeco em moro una mica" i, en certa manera, li retreu que tota la seva vida ha cregut en ell, però, tot i així, no ha rebut la seva ajuda. 

La cançó barreja les veus d'ell mateix, de Brian May -vocalista, compositor i guitarrista de Queen- i de Roger Taylor -el bateria de la banda-. Com altres, diferents grups d'arreu l'han incorporat als seus àlbums.

The show must go on

De Brian May per a Freddy Mercury. El primer la va escriure pocs mesos abans que el cantant britànic morís i, precisament per això, no hi ha un videoclip específic per a aquesta cançó, sinó diferents retalls d'imatges de Mercury intercalats.

El seu company estava molt decaigut perquè veia que Mercury arribava al seu final, però tot i així sabia que el show havia de continuar. "Per dins el meu cor s'està trencant [...], però el meu somriure encara hi és", resa la cançó.