Escultura i col·leccionisme són, aparentment, els dos únics trets que uneixen Frederic Marès (1893 - 1991) i Lluís Bassat. El primer, escultor empordanès, reuneix obres de l’època medieval, renaixentista i barroca, mentre que el matrimoni format pel publicista Bassat i la seva esposa, Carme, acull peces de l’època contemporània. Ara bé, tot i col·leccionar obres de punts tan allunyats cronològicament, l’exposició Confluències, comissariada per Ricard Mas, demostra que hi ha altres lligams entre aquestes peces. Escultures d’artistes contemporanis com Henry Moore (1898 - 1986), Joan Miró (1893 - 1983) o Pablo Gargallo (1881 - 1934) s’integren al recorregut de la col·lecció permanent del Museu Frederic Marès fins al 21 de maig. D’aquesta manera, les obres emparellades enceten un diàleg que les desprèn del seu context original i cobren un nou sentit. Com expressa Lluís Bassat: “és una nova manera de veure els tresors del Museu Frederic Marès amb una picada d’ull contemporània”.
Parelles escultòriques
Cadascuna de les 25 parelles formulades és una petita revelació. Hi ha connexions de tota mena, des de la més previsible a la més inesperada. Per exemple, què podria relacionar un Crist crucificat de Sebastián Ducete (1568 - 1620) feta cap al 1600 i Le pichet d’Antoni Clavé (La gerra, 1963)? Dit així pot ser complicat trobar una resposta, però quan admires ambdues obres juntes al museu, se t’obren els ulls. És la gerra que recull la sang de Jesús! En aquest cas, es complementen una a l’altra, en canvi, davant la parella de Dos nens jugant amb una papallona (Antoni Solà, 1839) i Bird in flight (Perecoll, 1948), tenim l’oportunitat de veure dues maneres radicalment distintes d’expressar un instant en suspensió.
Cadascuna de les 25 parelles formulades és una petita revelació
Cada confluència va acompanyada d’un text breu que et dona una petita empenta per reflexionar sobre la juxtaposició d’aquestes obres. És complicat deixar-se alguna parella per contemplar perquè totes estan marcades amb tres colors llampants diferents, com una escletxa que entra per donar nova llum al museu.
Gairebé totes les obres que va col·leccionar Frederic Marès són de temàtica religiosa. Actualment, sembla cada cop més difícil reunir visitants i encara més, diria jo, si totes les obres de la col·lecció permanent són d’aquesta temàtica. Ara bé, no oblidem que aquelles escultures estan allà per conèixer i connectar amb els fonaments de la nostra cultura, no per rendir-hi culte. Gràcies a aquesta exposició, l’equip del museu ha aconseguit engrescar nous visitants i ha refrescat l’aire del museu.