L'il·lustrador Martín Tognola (Buenos Aires, 1972) i el guionista i escriptor Ramon Pardina (Barcelona, 1977) signen conjuntament una crònica inquietant de la Barcelona menys benestant: La furgo. El protagonista de la història, El oso, s'ha separat de la seva dona, i no té parella, ni feina, ni llar. Tampoc es fa gaires il·lusions de trobar-ne, i es refugia en la seva furgoneta, a la que qualifica irònicament de "dúplex". A través de la història d'aquest personatge, Tognola i Pardina fan un retrat dels exclosos de la ciutat post-olímpica: pobres, immigrants, prostitutes...

La hivernació de l'ós

El protagonista de La furgo, al que anomenen El Oso, està molt lluny de ser un heroi. Estima la seva filla, però no es comporta com un pare molt responsable; s'oblida del seu pare, que l'estima; li causa inquietud la seva situació, però no lluita per canviar-la... Però aquesta no és una història d'herois. La furgo és una història de gent normal, gent que a vegades se sent superada per la situació i que pensa que no pot tirar endavant. El Oso es refugia en els seus amics i en el futbol, i sobreviu a base de feinetes al marge de la legalitat.

 

Un lloc per a tots i cadascun

La furgo posa en evidència una societat que no para d'excloure. Exclou privant a gent del dret a l'habitatge. Exclou privant a gent del dret a la feina... La Barcelona de Tognola i Pardina no és la ciutat de les oportunitats, sinó un lloc on als personatges els poden passar moltes coses dolentes, tot i que intentin fer-los front amb la millor cara possible, mitjançant l'amistat, la solidaritat i també la fantasia. Front a la Barcelona del modernisme, del turisme i dels executius, a La furgo es fan visibles els pensionistes sense recursos, la gent que està sola sense ningú que l'estimi ni ningú a qui estimar, els immigrants sense papers, les famílies desnonades... I una ciutat no pot existir sense l'altra. Un retrat il·lustrat de l'altre cara de la moneda de Barcelona.