Roureda de Gernika Zaharra (Gernika la vella). Ermita de Santa Maria l’Antiga, 30 de juliol de 1476. Ferran d’Aragó, rei consort de la Corona castellanolleonesa, jurava el Fur de Biscaia en nom de la seva esposa absent, la reina Isabel I. Ferran el Catòlic seria l’últim rei que juraria, presencialment, el Fur. Els seus successors, fins a la derogació imposada just quatre segles després per Alfons XII (1876), ho farien per delegació. Però aquella institució tenia una història que s’anticipava quatre segles a Ferran. L’any 1040, la Corona navarresa segregava la part del litoral cantàbric del comtat d’Àlaba i creava el comtat de Biscaia. Des d’aquell precís instant, la societat biscaïna, a través dels representants de cada una de les comunitats que la formaven, crearia i desenvoluparia un corpus de lleis pròpies i singulars que seria l’origen remot del Fur.
Ara bé, els interrogants que es plantegen són: ¿per què, durant vuit segles, els representants polítics de la societat biscaïna es van reunir en aquell paratge i, més concretament, al mig d’aquella roureda? I, per què durant vuit segles, els senyors de Biscaia —bé sigui els descendents del primer comte navarrès o bé sigui els reis castellanolleonesos que, a mitjans del segle XIV, assumirien per herència el títol— van jurar els Furs biscaïns sota aquell roure? Quin paper jugaven la roureda i l’ermita en la cosmogonia religiosa i en l’imaginari polític dels biscaïns, tan importants per explicar l’articulació d’aquella societat i el singular disseny dels seus mecanismes de representació i de govern? La roureda de Gernika ha estat, sempre, l’únic i mític paratge que ha reunit els representants de la societat basca i els senyors de Biscaia?
Quin era l’origen dels furs?
Biscaia va ser políticament articulada a principis del segle XI. Però la seva societat ja es governava amb un corpus de lleis pròpies (el costum local o consuetud) des de, pel cap baix, els inicis de l’edat mitjana. Biscaia sempre havia format part d’aquell món basc primigeni que, entre els segles V i IX, s’havia resistit als intents de dominació visigòtics, àrabs i francs —per aquest ordre— i que havia culminat amb la constitució del primer estat medieval basc: el regne de Pamplona, més endavant Corona navarresa. Per tant, el Fur Vell (Zaharra Forua), el qual va jurar Ferran el Catòlic i que el 1526 seria rellevat pel Fur Nou, era un recull o compilació de les lleis que, durant els segles precedents, havien creat, de comú acord, els representants de les comunitats locals biscaïnes, per a ser aplicades de forma general a tot el territori de Biscaia.
Qui eren els representants de les comunitats locals?
La representació que es reunia en aquelles Juntes estava formada pels elements més destacats de les seves respectives comunitats. Els seus perfils es corresponien als homes de pau (plebeus que reunien i exercien els càrrecs de jutge i de batlle en les seves comunitats locals), majorals (la balda intermèdia entre la noblesa propietària i la pagesia arrendatària o jornalera), i els Ahaide Nagusiak (aquella part de l’estament nobiliari a qui s'havia assignat la responsabilitat de la defensa i de l’ordre públic del territori). I representaven cada una de les 72 anteiglesias (unitat territorial formada per baserris dispersos) de la Terra Plana (el terç central de Biscaia), de les viles del territori (les petites ciutats que es fundaven a la costa a mesura que es consolidava el comerç atlàntic), i de les merindades (comarques) de Enkarterri i Durango.
Per què a Gernika?
No es té constància del moment precís en què els representants polítics de la societat medieval biscaïna es comencen a reunir a Gernika. Probablement va ser abans de l’any 1000, en temps de la tradició oral, però els primers documents són del segle XII. En aquella època, Gernika no era més que una petita anteiglesia que no exercia cap funció de capitalitat. Ara bé, la roureda de Gernika, i més concretament l’Ermita de Santa Maria de l’Antiga (precedent de l’actual Casa de Juntes), estaven situades en una estratègica cruïlla de camins que unien —i que encara uneixen— la costa, la Terra Plana i la muntanya. Aquesta estratègica centralitat resultaria decisiva i Gernika, el bosc i l’ermita passarien a jugar un paper protagonista. Les fonts documentals revelen que el poble es va desenvolupar a l’ombra de les Juntes.
Com es convocaven les Juntes i amb quina periodicitat?
Fins ben entrada l’edat moderna (segle XVI), les Juntes es convocaven des dels Deiadar Mendiak (les muntanyes Botzineres). Des dels cims dels monts Gorbeia, Oiz, Ganekogorta, Kolitza i Sollube, es feien sonar uns grans corns i s’encenien unes vistoses fogueres, convocant els representants a Juntes. Tradicionalment, el mont Gorbeia (situat al sud de Biscaia i que té una àmplia perspectiva de la Terra Plana) era el primer a donar l’avís, i a continuació responien la resta, estratègicament situats per cobrir la totalitat del territori. D’aquesta forma, els representants polítics d’aquella primigènia societat sabien que se celebrarien Juntes Generals amb el següent canvi de lluna. Durant segles es van convocar fins a quatre vegades l’any, però superada l’edat mitjana, la freqüència habitual seria de dues juntes anyals.
Què es jurava sota el roure?
A finals del segle XI havia culminat la crisi dels estaments monàrquics que havia desembocat en la creació i consolidació del règim feudal. A la Corona navarresa (com a la majoria de països del continent europeu), l’erosió del poder central s’havia traduït en la usurpació del bé públic per part dels barons territorials perifèrics. I els Bizkaiko Jaunak (els Senyors de Biscaia) convertirien aquell càrrec, inicialment funcionarial, en patrimoni familiar. No obstant això, per a aquells Jaunak del segle XI aquest pas no era fàcil i per a consolidar aquell nou estatus que perseguien els calia el suport de la societat del territori. D’aquesta forma naixia el pacte entre el nou poder i la vella societat, que implicava que el Jaun juraria les lleis que legislaven els representants d’aquella societat i a canvi obtindria el reconeixement a la seva autoritat.
El roure
El roure és l’element protagonista de tot aquest entramat institucional. Però, que simbolitza aquell arbre i, més concretament, el roure? Doncs la resposta és en la cosmogonia basca, el relat que aquells bascos primigenis del neolític van construir per a explicar, si més no, intentar explicar, l’origen de l’univers, de la Terra i de la humanitat. Aquell relat —punt nuclear de la cosmogonia basca— explicaria el pacte que aquells bascos primigenis van subscriure amb les forces que governaven la natura: Ama-lur —la mare Terra—, Ilariga —la Lluna—, Eguzki —el Sol—, i Itsasoa —el mar—. Un pacte que van subscriure a l’abric d’un gran bosc de roures que els protegia dels dimonis de la tenebra. Un pacte que garantiria la llum, l’escalfor i la projecció de la vida.
