Les fonts academicistes diuen que la maionesa, o baionesa, o maonesa, és una salsa freda feta de rovell d'ou cru, oli, sal i unes gotes de suc de llimona o vinagre. Una emulsió d'oli que es pot formar perquè el rovell d'ou conté lecitina, que fa d'emulsionant. Un suc originari de Maó, a l'Illa de Menorca, i d'aquí el seu nom, que en els seus inicis incorporava l'all; el nostre allioli de tota la vida, vaja, i aleshores ja era un condiment altament popular a tots els territoris dels Països Catalans.
Del morter a la minipimer
L'allioli va esdevenir maionesa amb la invasió francesa de Menorca l'any 1756. Aquests la van portar al seu país i van eliminar l'all de la fórmula per afegir-hi mostassa francesa i altres espècies, a més de canviar l'oli d'oliva per oli de colza. De França va passar als Estats Units, i d'allà, com acostuma a succeir, a la resta del món. La maionesa es prepara en fred, batent els ingredients fins a aconseguir l'emulsió. Primer s'hi fica l'ou, la sal i les gotes de llimona, i a continuació s'hi va afegint l'oli mentre es va batent. Durant segles l'agitació es produïa en un morter. Des de 1959, per a descans d'avantbraços soferts, el més fàcil és elaborar la salsa amb una minipimer, una de les màximes aportacions del disseny català al món. Una creació meravellosa del dissenyador industrial barceloní Gabriel Lluelles.
Reconeixent la seva feina
"Em vaig jubilar el 1988, amb 65 anys, i llavors ningú em coneixia. Ha estat després que, de mica en mica, s'ha anat reconeixent la meva feina", comentava Gabriel Lluelles l'any 2008 en una entrevista publicada al diari El País. Va ser sis dècades abans, el 1947, quan aquest delineant projectista industrial mecànic va entrar a treballar a Industrias Pimer, acrònim de Pequeñas Industrias Mecánico Eléctricas Reunidas, una empresa creada per Enric Berrens l'any 1945, responsable de portar a casa nostra la patent, fabricació i comercialització de la batedora americana Turmix, sota la marca Turmix Berrens. Dues dècades més tard, Berrens va vendre Pimer a l'alemanya Braün, però aleshores ja havien fet la seva major aportació al món del disseny industrial: la minipimer, una creació que ens facilitaria la vida a la cuina i que esdevindria tota una icona de la cultura pop.
La gran idea
"A mi m'agradava dissenyar-ho tot, tant la tecnologia com la forma; tant l'interior, des de la concepció de la funció al motor i tots els elements, com la forma exterior. M'interessava fer aparells que fossin útils, segurs en manejar-los, funcionals i, sobretot, fàcils de netejar. Per això els meus dissenys són senzills, i funcionen bé", revelava Lluelles en aquella mateixa conversa amb la periodista Catalina Serra. La llista de ginys ideats per Lluelles inclou ventiladors, aspiradores, enceradores, molinets de cafè, espremedores, liquadores, torradores, trituradores i assecadors de cabells, però sens dubte, el seu fill més cèlebre és el batedor de braç MR1, invent que va començar a modelar "amb maquinària de tercera mà a Pimer, amb material de rebuig rudimentari. Ja fabricàvem una batedora, però era molt difícil de netejar. La gran idea (el 1957) va ser independitzar les fulles, fer un electrodomèstic petit que es pogués penjar".
Maionesa per 7 euros
El minipimer MR1 va arribar al mercat el 1959. L'objecte que seguiria evolucionant fins a perfeccionar-se amb el MR2, model que ja incorporava fulla, disc batedor i disc emulsionador intercanviables; suport de paret, filtre-liquadora i recipient graduat amb tapa; receptari i caixa expositora. Va començar-se a vendre el 1964 i tenia un preu de 1.161 pessetes, uns set euros. Mai havia sigut tan fàcil fer una bona maionesa.