París, 10 d’abril de 1599. Fa 425 anys. Gabriela d’Estrées, considerada la cortesana més bella de la seva època; i espia i amant favorita oficial del rei Enric IV (el primer Borbó al tron de França i el de la cita “París bé que val una missa”) moria entremig de terribles convulsions. El no massa discret però sempre decisiu paper de Gabriela en l’alta política francesa de la seva època (que li valdria el sobrenom de “duquessa de les escombraries”) va cobrir aquella mort d’una tèrbola aura de misteri que ha perdurat en el temps. Alguns historiadors sostenen que Gabriela va morir d’apoplexia. D’altres, d’una crisi d’eclàmpsia (estava embarassada de quatre mesos). I d’altres que va morir intoxicada per un verí que li van administrar dins d’un gelat de llimona. Però què li va passar, en realitat, a la “Mata Hari” del primer Borbó francès?
D’on venia Gabriela?
Gabriela d’Estrées havia nascut l’any 1570 al castell de la Bourdaisière (llavors província de Turena, a la vall de riu Loira). I era filla de dos curiosos personatges: Antoine d’Estrès i Françoise Babou. El pare, Antoine (1529-1609), era un terratinent que ostentava la propietat de diversos latifundis al centre i al nord de França i un alt funcionari públic que havia estat governador de la província d’Ile-de-France, la més important de la monarquia francesa. I la mare, Françoise (1542-1592) havia fet una fulgurant carrera com a cortesana, que s’havia iniciat amb un capità de la Guàrdia Reial, havia culminat al llit del rei Enric III (el darrer Valois) i que havia baixat i finit al castell del governador d’una província pobra i interior. Françoise havia mort apunyalada per la turba en el decurs d’una sagnant rebel·lió popular contra el seu espòs.
Com va arribar Gabriela fins a Enric IV?
Quan Gabriela era una adolescent no podia saber com acabaria la seva mare, però sí que sabia que volia seguir la carrera de la seva mare. Amb tan sols disset anys (1587) ja era l’amant de Roger de Saint-Lary, (1562-1646) Gran Ècuyer (gran escuder) de França amb els reis Enric III (el darrer Valois); i amb Enric IV i de Lluís XIII (els primers Borbons). Aquest versàtil personatge la va traspassar del seu llit al del rei Enric IV a canvi de mantenir la seva posició i el seu càrrec. I el rei la va elevar, immediatament, a la categoria de primera amant o amant favorita. Dos anys més tard (1592) es complia el precepte que presidia aquest tipus de relacions rei-amant oficial i la casava “per convencions” amb Nicolas d’Amerval (1558-1600), gentilhome de cambra (informant) del rei. Nicolas, seguint ordres, seria el qui la iniciaria en l’activitat de l’espionatge.
Què passava a la França de Gabriela?
Quan Gabriela arriba al llit d’Enric IV —el primer Borbó—, la Monarquia Francesa vivia les conseqüències d’un terrible conflicte civil (1562-1598) que, amb el pretext de la religió, havia enfrontat les principals cases nobiliàries del regne en la disputa pel relleu de la, llavors, decrèpita nissaga reial Valois. Després de dècades de guerra, i amb els recursos bèl·lics esgotats i l’aparell productiu destruït; les forces contendents havien assolit l’acord de coronar Enric de Borbó, cap del partit protestant, que a canvi renunciava a la seva confessió calvinista i assumia el catolicisme. Aquesta calculada renúncia s’escenificaria amb la proclama “Paris bien vaute una messe” (París bé que val una missa). Però el paisatge resultant d’aquell acord seria una pau fràgil constantment amenaçada per les conspiracions dels mateixos que l’havien negociada.
Gabriela, la “Mata Hari” del Borbó.
I en aquell context seria on entraria en joc Gabriela, i es convertiria en la “Mata Hari” del rei Borbó. Gabriela no tan sols va conèixer la suor i els efluvis d’Enric IV; sinó que, també, la de diversos personatges del món polític i de l’espionatge de l’època. La seva tràgica mort havia estat la culminació d’un episodi de febres molt altes i convulsions molt violentes que va durar dos dies, i després d’una visita a casa de Sébastien Zamet (1549-1614), un intrigant cortesà, especulador d’aliments i proveïdor de prostitutes de luxe; que havia acumulat una extraordinària fortuna. El palau de Zamet, situat a la Rue de Cerisaie (molt a prop de la presó de la Bastilla) era com una “cort a l’ombra”. Era el més amenaçador centre de reunió dels caps de les famílies nobiliàries franceses i els dels actius més influents de les seves respectives xarxes d’informants.
Gabriela, a la casa de l’intrigant Zamet
El 7 d’abril de 1599, Gabriela va ser unes hores a casa de l’intrigant Zamet. Llavors feia uns mesos que la guerra havia acabat definitivament (abril, 1598). Però la investigació historiogràfica no ha aconseguit esbrinar per quin precís propòsit va ser en aquella casa i amb quins personatges es va entrevistar. En canvi, sí que sabem que Zamet, que havia iniciat la seva carrera com a criat del rei Enric III —el darrer Valois— tenia una vinculació molt estreta (que els seus contemporanis havien definit com una relació amb una naturalesa de deute) amb Carles de Guisa (1554-1611), Gran Chamberlain (cap de la casa reial) d’Enric III —el darrer Valois— i fill de Francesc de Lorena, cap del partit catòlic durant les mal anomenades Guerres de Religió, assassinat durant el conflicte per un agent del Borbó anomenat Jean de Poltrot.
Zamet i els Guisa
Enric de Borbó havia posat les seves natges al tron de París el 1589, però la guerra no va concloure, definitivament, fins al 1598. El procés de pacificació havia estat molt llarg i convuls. Una etapa de ganivets llargs i de sòrdides emboscades. I això ens revela un escenari general de pau precària, permanentment amenaçada per totes aquelles nissagues del partit catòlic que intentaven ajustar l’acord als seus interessos personals i familiars. Els Guisa (que, per cert, eren descendents de la casa comtal de Barcelona) havien aconseguit l’objectiu de partit d’asseure un catòlic (tot i que convers) al tron de París. Però l’acord havia frenat les seves ambicions personals i familiars (les d’ocupar el tron francès) i, des de 1589, maniobraven i conspiraven per a obtenir una compensació que amortís els efectes de la seva renúncia.
La mort de Gabriela
Gabriela estava embarassada de quatre mesos. Hauria estat el quart plançó que engendrava amb el Borbó I això ha portat a especular que pels símptomes que presentava durant les hores prèvies a la mort, el decés podria haver estat causat per una eclàmpsia (aparició de convulsions en dones gestants i que pot venir provocada per la hipertensió, la diabetis, o l’ansietat entre moltes altres causes). Però, des d’un primer moment, la investigació que va ordenar Enric IV va posar el focus sobre un gelat de llimona que Gabriela havia ingerit a casa de Zamet. I en aquest punt es disparen tots els interrogants. Qui va “treure de circulació” la favorita —al llit i a les clavegueres— del rei? El lacai Zamet?, el venjatiu Guisa?, la reina banyuda Margarida?, potser Enric IV?, o una cortesana rival dedicada a la mateixa activitat que Gabriela?
