“Per què et sembla que no vam estar mai junts?”, li pregunta el Sam a la Sadie al final de llibre. “Perquè m’agradava més treballar amb tu que la idea de fer l’amor amb tu”, li respon ella, “perquè en aquesta vida els col·laboradors de debò són molt escassos”, rebla amb estil lapidari. Aquesta conversa resumeix com poques altres el nucli de la història de Demà, demà i demà (Periscopi, Adn), una novel·la que, tot i haver-se publicat a casa nostra fa tot just dues setmanes, s’ha convertit en un veritable fenomen literari. El boca orella entre lectors, prescriptor i crítics –sobretot a les xarxes, on ha estat omnipresent durant les últimes setmanes– ha estès un llibre que ja havia recollit un èxit internacional més que destacat. Escollit per la revista Time com a millor novel·la del 2022, fins i tot va portar a l’autora, la nord-americana Gabrielle Zevin, a aparèixer al late show de Jimmy Fallon, un dels més cèlebres als Estats Units (cosa no del tot usual en un espai normalment reservat per a estrelles de cinema i la televisió).

I és que Demà, demà i demà, traduït per Ernest Riera al català, ha aconseguit guanyar-se els lectors amb una història que parlar del valor i el poder de l’amistat entre dos joves creadors de videojocs, que formen part del desenvolupament d’aquesta indústria durant la dècada dels noranta i fins ben entrat el segle XXI. Si se n’ha destacat alguna cosa, ha estat el poder del llibre per a mantenir els lectors enganxats, abduïts; va acompanyat del rerefons humà de l’obra, suficientment càlid per a suscitar tendresa i emocionar, sense embafar i caure en el tòpic fàcil.

Gabrielle Zevin ha presentat a Barcelona la seva novel·la Demà, demà i demà / Foto: Pau Cortina / ACN

La ‘generació Oregon Trail

“La primera generació de persones que vam jugar als videojocs vam néixer a finals dels setanta i principis dels vuitanta”, explica Zevin. Molts d’ells – l’autora inclosa– van passar hores jugant a l’Oregon Trail, un videojoc que reproduïa la vida dels pioners de l’Oest dels EUA i que es va convertir en un dels primers èxits de la indústria. És així que aquella generació es coneix com a Oregon Trail generation. Per a Zevin, els videojocs van arribar a casa seva a través del seu pare, que era programador informàtic i van solucionar el problema de la solitud a una filla única. Hi ha passat jugant quaranta anys, però confessa que fins a la novel·la no els havia considerat com un tema que tingués interès: “Si mires els últims set anys d’entrevistes meves, no n’he parlat ni una sola vegada”, diu.

Com en el cas de l’autora, als protagonistes de Demà, demà i demà els videojocs també els proporcionen un univers on alliberar-se de les limitacions del món real i on projectar les seves prodigioses intel·ligències

Com en el cas de l’autora, als protagonistes de Demà, demà i demà els videojocs també els proporcionen un univers on alliberar-se de les limitacions del món real i on projectar les seves prodigioses intel·ligències. Per al Sam Mansour, un noi orfe de mare i de classe baixa que pateix un greu accident de cotxe, els videojocs li permeten evadir-se del dolor permanent que té al peu. Per a la Sadie, una noia jueva de família benestant que no encaixa socialment, un món on sentir-se segura i acompanyada, més enllà del rebuig que experimenta en moltes ocasions. L’amor als videojocs els uneix quan es coneixen en un hospital durant la infància i també molts anys més tard, arran d’una trobada fortuïta que els farà recuperar la seva amistat. És en aquest moment que decidiran unir els seus talents per crear un videojoc i començaran així una relació professional, entre col·laboradors que coneixen fins a la sacietat els racons de l’altre, i que s’estendrà durant dues dècades.

Gabrielle Zevin al The Tonight Show de Jimmy Fallon

Els amants són vulgars

“Per mi els videojocs eren un gran tema. Crec que tot escriptor busca un tema que atregui altres coses i et permeti parlar d’altres coses”, afirma Zevin. I la història li permet parlar sobretot del ventall d’amors i afectes que desfilen per les nostres vides però que es donen més enllà del marc de la parella. La relació entre el Sam i la Sadie si no té alguna cosa és el component romàntic, però això no els impedeix, amb períodes d’interrupció pel mig, de gaudir d’una connexió intensa, forjada en l’admiració mútua pel talent, el respecte i l’estima.

Per mi els videojocs eren un gran tema. Crec que tot escriptor busca un tema que atregui altres coses i et permeti parlar d’altres coses

El treball i la creativitat a l’hora d’idear videojocs com l’Ichigo es converteix en la base d’una amistat que creix i madura paral·lelament a la mateixa indústria dels videojocs. “Fa uns quants anys vaig escriure un assaig per al New York Times que van titular El secret del matrimoni és no casar-se mai. Immediatament, la gent es va enfadar amb mi”, explica Zevin. “Un dels comentaris que se’m feien és que no sabia res de l’amor perquè no tenia fills.  I ho vaig trobar molt trist”, diu. “Quan a la vida et sorgeix l’amor en qualsevol forma li has de donar la benvinguda i l’has de rebre amb alegria; m’interessava aquest amor de la resta de persones més enllà de la parella”. Ho afirmarà també la Sadie al llibre: “els amants... són corrents i vulgars”.

Quan a la vida et sorgeix l’amor en qualsevol forma li has de donar la benvinguda i l’has de rebre amb alegria; m’interessava aquest amor de la resta de persones més enllà de la parella

A Demà, demà i demà, que rep el títol d’un dels soliloquis més famosos de tota l’obra de Shakespeare, el del final de Macbeth, l’amor que el Sam i la Sadie es professen transcorre paral·lelament al seu amor per crear universos fantàstics. Universos plens de personatges amb qui s’arriben a identificar i a qui converteixen en alter egos que, dins de l’ordinador o la consola, han de superar les mateixes dificultats que han impregnat la seva vida.

Gabrielle Zevin ha firmat un dels fenòmens literaris de la temporada amb Demà, demà i demà / Foto: Andreu Dalmau / EFE

Qui té por dels videojocs?

Un altre dels efectes destacats de la novel·la és haver aconseguit triomfar amb un tema desconegut i inclús rebutjat per a molts dels seus lectors: els videojocs. Per a Zevin, l’explicació és fàcil, qualsevol tema pot ser interessant si és dramatitzat correctament. Però a la vegada també carrega amb altres implicacions. “Potser tenim una mena de prejudicis fets sobre quina mena de persones juguen a videojocs”, diu l’autora. “Ho associem a homes joves que estan jugant al Fornite amb els auriculars posats i deixant anar insults”. I per ella la perspectiva és diferent. “Tothom juga en certa manera”, diu: “potser juguen a jocs de taula, al Wordle o ets a les xarxes socials; ser a Instagram i esperar que la gent et posi ‘m’agrada’, també és una manera d’esperar la recompensa del videojoc”.

Ser a Instagram i esperar que la gent et posi ‘m’agrada’ també és una manera d’esperar la recompensa del videojoc”

També ho és a la novel·la per a la Sadie, que vol mirar molt més enllà de jocs creats al voltant de la guerra, que només tinguin com a objectiu matar els soldats de l’enemic. Sense anar més lluny, se n’inventa un que està basat en la poesia d’Emily Dickinson i en què cal anar triant els versos correctes. I els videojocs també connecten amb la realitat política dels Estats Units contemporanis, com quan en una de les seves creacions, el joc en línia Mapleworld, el Sam i la Sadie decideixen que s’hi puguin celebrar matrimonis homosexuals, despertant reaccions tant irades com de suport entre els seus jugadors. Des de l’efervescència dels anys d’universitat fins a la quarantena, en Sam, la Sadie i el Max, el carismàtic amic que tanca el triangle i els acompanya en el seu periple, forjaran una relació que els uneix a través del temps, que els conjunta i que els posa constantment a prova. Aquest és realment el trajecte de Demà, demà i demà, un fresc sobre el potencial de les connexions més enllà de la parella, que sembla haver sabut llegir perfectament en la tendència contemporània a reexaminar el paper que com a societat donem als vincles romàntics.