Si hi ha un personatge odiat en la història de l'art català, aquest és Gala. Elena Ivanovna Diakonova, Gala (Kazan, 1894 - Portlligat, 1982), és gairebé unànimement considerada la responsable del trencament de Salvador Dalí amb la seva família i amb els seus amics i companys, i fins i tot de l'entesa del pintor amb el franquisme. Se l'ha qualificat d'harpia, interessada, ambiciosa, farsant... Ara, una gran exposició al Museu Nacional d'Art de Catalunya, Gala Salvador Dalí, intenta analitzar aquest personatge més enllà d'aquests prejudicis. Aquesta exposició, la primera gran mostra consagrada específicament a Gala, ha estat realitzada gràcies a la col·laboració de la Fundació Gala - Salvador Dalí i al suport econòmic d'Abertis. Gala Salvador Dalí estarà al MNAC fins el 14 d'octubre, i tan sols es podrà veure a Barcelona, perquè per problemes de conservació de les peces no es podran fer itineràncies.

Gala al centre

L'exposició es planteja el personatge de Gala com a centre. La comissària de la mostra, Estrella de Diego, assegura que porta 20 anys repensant la figura de Gala, des de la primera vegada que va visitar Púbol, el 1998, i li van explicar "una història que no li quadrava". Al llarg dels anys ha anat analitzant obres i buscant documents i aquesta exposició és en part un resum de les seves recerques sobre Gala. No només inclou nombrosos quadres de Dalí amb Gala al centre, sinó molts altres tipus de materials. Un ampli apartat analitza la relació de Gala amb Élouard i els surrealistes. Dedica una sala espectacular als objectes personals de Gala, on hi ha des del seu clàssic vestit de marineret, amb  el que tantes vegades la va retratar Dalí, fins a l'espectacular barret-sabata que en alguna ocasió havia lluït (al costat de peluixos, diaris personals i altres objectes personals). Alguns d'aquestes peces mai no havien sortit de Púbol per ser exposades. Però també hi ha una espectacular col·lecció de fotografies de Gala, amb i sense Dalí, la correspondència intercanviada per Gala amb Dalí i amb altres intel·lectuals, els seus llibres, esbossos de projectes en paper... Partint de la base que "Dalí i Gala es construeixen junts", Estrella de Diego afirma que "revisar Gala és també revisar Dalí" i apunta que aquesta exposició ens obliga a mirar el pintor empordanès de forma diferent.

Més enllà de la musa

L'exposició explora la vessant creativa de Gala per fer front als qui la veuen tan sols com una musa. Se la presenta com una persona amb una àmplia cultura, que llegeix molt, en francès i en rus... S'afirma que va tenir un paper clau en l'èxit de Paul Élouard i que va mantenir una relació fluïda amb els surrealistes. A través del seu diari i de la seva correspondència se'ns planteja una Gala "molt més complexa d'allò que es creu habitualment". De fet, la teoria de l'exposició és el de la coautoria: l'obra de Dalí hauria estat possible gràcies a les aportacions del geni de Gala, que tot i mantenir-se a l'ombra hauria estat decisiva en les creacions dalinianes (o gala-dalinianes, segons Estrella de Diego). "No és una dona devoradora, participa en un projecte col·laboratiu", especifica la comissària: "Era un personatge amb una aura pròpia, que es reflecteix en el seu marit". I, a més a més, afirma que Gala va ajudar molt Dalí amb el seu sentit pràctic, del que estava mancat el pintor empordanès.

Des del punt de vista del gènere

Aquesta exposició està plantejada des del punt de vista del gènere, i vol analitzar Gala més enllà de com l'acompanyant de Dalí. S'afirma que una mostra així no s'hauria pogut fer fa 20 anys, quan la dona només era percebuda com a una acompanyant. Front als que veuen Gala només com a una aprofitada, De Diego afirma que la russa que no era així: "No buscava només diners i fama". Diu que en el moment en què Gala se'n va anar a viure amb Dalí "podria haver tingut a qui hagués volgut", i que en canvi va preferir anar-se'n a Púbol, a una habitació, perquè va quedar fascinada per Dalí. Amb Dalí, Gala podria expressar la seva creativitat, a través de l'obra que signava el seu marit, s'explica a la mostra. De fet, els panells parlen de "L'obstinació de Gala per amagar els seus dots creadors darrera de l'èxit i l'esplendor de Dalí". Si bé Estrella de Diego n'està convençuda que va haver-hi amor de Gala envers de Dalí, explica que aquest no era "un amor de renúncia”, sinó una col·laboració que beneficiava als dos. Això sí, reconeix que això, de debò, no és tan fàcil de verificar: “la realitat només la sabien ells. Allò que explicaven era sempre una escenificació”.

Una complexa obra col·lectiva

Pepe Serra, el director del MNAC, ha volgut deixar clar que aquest projecte, que té un alt cost, no hagués estat possible sense la col·laboració de la Fundació Gala - Salvador Dalí, que ha fet un "esforç immens" i sense el suport econòmic d'Abertis, que va apostar pel projecte des dels seus inicis. De la mateixa forma, Montse Aguer, directora dels Museus Dalí, ha apuntat que aquesta exposició era molt necessària, per tal de deixar clar que "Gala era una artista en sí mateixa" tot i que "va consolidar el seu mite a través de Salvador Dalí". Aguer ha explicat que a més a més de l'exposició, també té un gran valor el catàleg sobre ella que ha editat el MNAC, amb textos d'Estrella de Diego i materials addicionals que no han entrat a l'exposició: "a partir d’ara Gala Salvador Dalí. Una habitación pròpia a Púbol serà un llibre de referència per a tots aquells que vulguin escriure sobre Gala”, ha assegurat. Sergi Loughney, d'Abertis, ha afirmat que la seva empresa es troba molt satisfeta de la seva col·laboració amb el MNAC i amb la Fundació Gala - Dalí, i que mantindran el seu compromís amb ambdues institucions. Això sí, ha fet una crida a aprovar una bona llei de mecenatge, que podria ajudar a les “empreses a portar la cultura a tot arreu”.

Gala per a incrèduls

Sens dubte, aquesta exposició generarà polèmica entre l'exèrcit de detractors de Gala i el petit col·lectiu dels seus defensors (i sobretot defensores). Sens dubte, aquesta mostra aporta elements de reflexió. S'exhibeixen 315 peces, entre les quals alguns genials quadres de Salvador Dalí, i ens ofereix un nou angle a partir del qual estudiar el personatge amb tota la seva complexitat. Sens dubte la gran aportació d'aquesta exposició és canviar l'angle d'anàlisi, i estudiar Gala des de la mateixa Gala. Fins a quin punt la producció daliniana també és obra de l'artista Gala? La resposta podeu trobar-la al MNAC.