L'humorista Peyu, molt conegut per les seves aparicions a programes com l'APM de TV3, El matí i la mare que el va parir de Ràdio Flaixbac, el Fricandó matiner de RAC 105 o el Versió RAC 1, porta a Barcelona l'espectacle El gallardo español, que ja ha estat representat a diverses localitats de Catalunya. Es tracta d'una obra de teatre d'humor àcid que toca temes de màxima actualitat, com la manipulació dels mitjans, el racisme i la crisi dels refugiats, però que té com a eix central la repressió i la censura que es viu a l'Estat espanyol. L'obra, dirigida per Joan Roure, es podrà veure a la Sala Rubianes del Club Capitol, fins al 9 de febrer. Les entrades es poden adquirir a la pàgina web del Grup Balañá.
Peyu contra Marchena
Peyu, a El gallardo español, representa un actor català que ha decidit portar a l'escenari aquesta obra de Cervantes per evitar els problemes que li podrien sorgir en cas d'implicar-se en un espectacle que toqués temes més actuals. I, en temps de crisi, ha decidit fer-ho de forma individual, assumint ell tots els papers de l'obra. Però en el monòleg posterior amb el públic, a Peyu se li aniran complicant les coses, se li anirà deixant anar la llengua i acabarà enfrontant-se a temes de la màxima actualitat. I no podrà deixar de parlar de la monarquia, de la censura, de la repressió contra l'independentisme, del servilisme dels mitjans i, fins i tot, de la justícia espanyola. Això provocarà l'aparició estelar del jutge Marchena, interpretat, magistralment, pel propi Peyu.
Un món que no agrada a Peyu
Tot i que aquest espectacle està interpretat en clau catalana, no renuncia a fer incisius retrats d'altres temes que afecten el conjunt de la humanitat. Alguns personatges de Peyu comparteixen l'homofòbia i el racisme de tants membres de la nostra societat (i de moltes altres). L'acarnissament morbós de la premsa rosa en els successos més truculents, la cura exagerada d'infants que són tractats com si fossin ous, el rebuig als estrangers... L'obra arriba al seu punt més emotiu amb la crítica a la inacció general davant la crisi dels refugiats a la Mediterrània i a la mort dels nens que intenten fugir dels seus països creuant el mar.
Domini narratiu
En Peyu és un mestre d'explicar històries. Sol, adopta tots els papers de l'obra, i amb l'ajuda només d'algunes gravacions, aconsegueix recrear múltiples ambients i personatges. L'obra és una mena de collage en què Peyu, amb el pretext de la comèdia de Cervantes, encadena escenes sobre els diferents temes tractats. Busca, i troba, la complicitat d'un públic que sovint ja el coneix de les seves intervencions radiofòniques o televisives. A la fi, sobre l'escenari no hi trobem ni l'hidalgo Fernando de Saavedra Alimuzel ni el moro Alimuzel, ni el jutge Marchena ni Francisco Maruenda, ni en Pere ni en Ciscu, usuaris del dispensari de la Seguretat Social en un poble català... Hi trobem contínuament en Peyu amb el seu humor inconfusible i sense cap ganes de callar res. I no defrauda al públic.