"Hem aconseguit penya molt important, però encara hi ha noms que se'ns han resistit, sobretot artistes internacionals", admet Genís Pena, project manager de les Gallery Sessions. "El meu somni, però, seria portar la Rosalía. Hem parlat amb ella i sabem que li mola el que fem. A veure si ara amb el nou disc s'enrotlla i ve. També molaria que s'apuntessin C.Tangana, Nathy Peluso...".
Foto: Sergi Alcàzar
Un petit aparador en una antiga fàbrica del Poble Nou. Un artista engabiat dins. Tot és blanc. Res és asfixiant. La música flueix. L'actuació es grava. Es munta. Es puja a Youtube. Una Gallery Sessions més. Milions de visites més. L'escriptori de la redacció de la NPR als Tiny Desk, l'habitació del Bizarrap a les Bzrp Music Session. Trobar l'element distintiu. Aquesta és la clau. "Al final és que la idea originària funcioni, i en el nostre cas, la idea d'aparador és molt potent". I metafòrica. "Acostuma a haver-hi una distància molt gran entre què és un videoclip i què és una sessió en directe. Normalment, hi ha un salt molt bèstia en la diferència estètica i de qualitat entre una cosa i una altra. Nosaltres volíem apropar els dos extrems. Les Gallery Sessions no són un videoclip, però tampoc un live session a l'ús".
La casa àcida
Tot va començar amb la confluència de l'estudi de disseny i narrativa Folch i la productora audiovisual White Horse. Una suma de talents que va conduir a la compra de l'Acid House, una antiga fàbrica amagada al carrer Àvila de l'abans barriada industrial de Barcelona que van reciclar en hub cultural i creatiu. "Dins aquest espai hi havia una microgaleria, un racó per fer exposicions i ensenyar de cara a fora el que fèiem dins", recorda en Genís. Donant-li voltes van visualitzar que aquesta idea també es podria adaptar a un format musical: "podíem posar els músics allà dins i que l'espai servís d'aparador de la seva proposta". Van néixer les Gallery Sessions. O encara no.
"Havíem de gravar un vídeoclip per a l'Amaia, però la idea no va anar endavant. Li vam proposar gravar un tema en aquest espai". L'antiga concursant d'OT es va apuntar immediatament. Va enredar l'Alizzz. Junts van fer una versió de 'El encuentro', un dels temes més destacats de Tiene que haber algo más, el disc del còmplice habitual de C. Tangana i productor del moment. "Vam pensar que seria genial que això que havia passat amb l'Amaia i l'Alizzz passés també amb altres artistes". Ara així, naixien les Gallery Sessions. Aquell primer vídeo de la sèrie es va publicar l'11 de novembre de 2020. Un any i mig i milions de visualitzacions després, ja han passat pel Poble Nou una trentena d'artistes, molts d'ells, noms fonamentals per traçar el mapa sonor del moment.
Foto: Sergi Alcàzar
Pensaments
Genís Pena defensa que un altre dels secrets perquè les Galley Sessions siguin el must del moment molt probablement és la intimitat amb què es mostren els artistes: ells sols defensant la seva proposta. "Tots els elements ajuden que l'espectador centri l'atenció en què està passant dins". Això i que ja de sortida, com admet, van poder comptar amb la complicitat de tres o quatre artistes molt potents que van provocar un efecte crida en altres músics: si en Morad, el traper de l'Hospitalet, s'apunta a encapsular-se a l'Acid House, qui no voldrà fer una Gallery Sessions. "Morad va ser clau. La seva sessió es va viralitzar i la va veure moltíssima gent. Amb ell vam créixer molt i molt ràpidament". Sen Senra també va ser clau, diu. Ell i La Zowi. "Vam anar moolt de temps rere d'ella, fins a aconseguir que la proposta es materialitzés".
Gran dama de la música urbana, la cantant francesa va gravar 'Smartphone', un tema seu icònic, però del qual no havia rodat mai cap videoclip. "Gallery també està fet per això, per identificar aquests hits que no tenen videoclip, per ajudar a elevar encara més temes que ja són clàssics. És que va passar amb la sessió de la Zowi". Els artistes ja han entès que el passa a Gallery ha de ser especial. Ha de tenir valor, tant per als mateixos músics com per a la Gallery Sessions com a projecte. Paradigma del consum de música l'any 2022, "la gent que entra a veure el vídeo no vol tenir la sensació que l'artista està fent una versió en karaoke del seu propi tema, sinó que està proposant alguna cosa diferent o una cançó nova que encara no s'ha publicat. De fet, ara ja són els mateixos artistes els que venen amb propostes de versions diferents dels seus temes. Era aquí on volíem arribar, que els artistes es fessin seva la idea del Gallery Sessions".
Com un tro
Un altre moment clau en l'eclosió de les sessions va ser quan van començar a participar d'elles artistes internacionals com Trueno, Duki o Bizarrap. Això els va donar projecció més enllà de casa nostra, especialment en el món llatí. "Tot i que ja comencem a rebre propostes d'artistes anglosaxons. De fet, és molt boig el que ens està passant. Gestionar l'agenda de gravacions és molt complicat, perquè hem de demanar permisos i hem d'aconseguir que això coincideixi amb què l'artista que volem convidar estigui de gira a la ciutat. Ara tenim moltes propostes i estem intentant fer malabars amb l'agenda per poder-los encabir a tots".
Entre els objectius i reptes de futur, Gallery Sessions vol fer el gran salt i començar a gravar al continent americà. "Aquest és un dels objectius. Un altre és ampliar la presència de Gallery a altres plataformes d'streaming més enllà de Youtube. També ens agradaria donar més presència a les Gallery Studio Interviews, on entrevistem als artistes que participen de les sessions. Una plataforma que volem ampliar als productors perquè ens expliquin com treballen i fan les cançons. Això i la creació d'un segell discogràfic propi.
Foto: Sergi Alcàzar
¿Tots els artistes tenen cabuda a les Gallery?
Seguim un patró estilístic, però estem oberts a qualsevol proposta artística. La música urbana és el que prepondera, però també hem tingut artistes més pop, com la mexicana Bratty, o cantaores flamencs com l'Israel Fernández. Volem fer una radiografia de la música que s'escolta actualment. Sabem que és el que agrada al nostre públic, però també ens agrada descobrir-los altres propostes. També és cert que estem limitats per l'espai. Ens agrada crear aquesta sensació que tot sigui polit i que es respiri aire. Per això com més gent posem dins de l'aparador, més difícil és recrear aquest ambient. El màxim de persones que hem posat dins de la galeria van ser tres i va ser difícil de gestionar. També vam gravar una sessió amb la Cutemobb. Eren set i vam haver de buscar un espai diferent, molt més gran, on poder encabir-los. Però ja tenim alguna idea mig concretada per començar a gravar bandes.