Del 26 al 28 de juny l’Hotel Hesperia Tower de l’Hospitalet de Llobregat serà la seu d’un dels principals esdeveniments, en l'àmbit mundial, de l’univers dels videojocs: el Gamelab, Congrés Internacional de Videojocs i Oci Interactiu, que enguany arriba a la seva XV edició. No serà un esdeveniment multitudinari: amb prou feines acollirà a un miler de persones, perquè no té la voluntat de ser una cita de masses sinó “una trobada gourmet” (com la defineix Gonzo Suárez, un dels seus impulsors). En aquest congrés s’hi troba el bo i millor dels creadors i desenvolupadors del món dels videojocs, de tot el món. I no hi falten les institucions: Generalitat, Ajuntament de Barcelona i govern de l’Estat han apostat fermament per aquest esdeveniment, conscients del paper cada cop més important que té el videojoc, convertit ja en la primera indústria cultural del món. Les entrades ja són a la venda a la pàgina web de l’esdeveniment.
Catalunya, puntera
No és casual que Catalunya sigui el lloc on es desenvolupi aquesta trobada, que va començar a Gijón fa 15 anys, però que ja en porta 9 celebrant-se a Catalunya. Iván Fernández-Lobo, l’altre codirector de l’esdeveniment, en presentar-lo a la premsa, ha volgut recordar que “més del 50% del talent espanyol del sector és a Catalunya” i que Barcelona és un punt d’atracció per al talent del món digital a nivell internacional. I ha afirmat que això no és casual; ha assegurat que les polítiques de la Generalitat són exemplars en aquest camp (entre d’altres iniciatives, ha creat la Taula del Videojoc amb representants de 6 conselleries. Ha agraït, en aquest sentit, el suport de la Generalitat al Gamelab, que s'ha qualificat d’esdeveniment cultural estratègic.
Ponents de primer nivell
Els organitzadors de l’esdeveniment asseguren que per Barcelona hi passaran algunes personalitats emblemàtiques del món dels videojocs, com Mike Morhaime, cofundador de Blizzar Entertainment, Inc.; Randy Pichford, fundador i president de Gearbox Software; Cory Barlog, escriptor i director de God of War; Mike Sepso, el fundador de la principal companyia d’e-sports; Alex Evans, el creador dels “metajocs” a través dels quals l’usuari crea els seus propis jocs; Katie Scott, dissenyadora principal del FIFA...
Barcelona al capdavant del nou món del videojoc
“Barcelona ha de prendre la batuta i ha de ser capaç de crear nous discursos”, ha explicat Gonzo Suárez, que ha destacat que no n’hi ha prou amb dedicar-se a crear materials auxiliars. Si es vol posicionar-se en aquest mercat, “caldrà generar continguts”. Ha advertit: “O som els que alimentem la bèstia, o serem menjats per la bèstia”. I ha assegurat que hi ha una gran diferència entre ser un productor i ser només un consumidor. En aquest sentit, Fernández-Lobo s’ha felicitat de l’aparició de Gris, un joc fet per una petita empresa catalana que ha esdevingut tot un èxit.
Gamelab com a referent
Fernández-Lobo ha explicat que el Gamelab és tot un referent com a espai de reflexió dins el sector. Només hi assistiran un miler de persones, però hi haurà molts personatges que són mites per als creadors de videojocs. Per a aquests, és clau participar en reunions com aquesta, sobretot perquè el món dels videojocs està en constant evolució.
El videojoc: molt més que un joc
Miquel Curanta, director de l’Institut Català d’Empreses Culturals, ha volgut recordar que el món del videojoc és ja la primera indústria cultural per impacte econòmic”. Però Iván Fernández-Lobo augura que l’expansió encara serà molt més gran, en l'àmbit mundial: “El videojoc ha d’arribar a tothom. Ha de ser un dret universal”. A Catalunya, la del videojoc és una empresa cultural que no deixa de guanyar importància. En els darrers anys s’ha duplicat el nombre d’empreses del sector a Catalunya: de 74 a 142 (que ja ocupen gairebé 4.000 persones). En aquests temps, la facturació del sector ha passat de 70 milions d’euros a 367 milions. I a Catalunya ja hi ha 1.400 alumnes formant-se en els graus o postgraus especialitzats que faciliten feina al sector. Paradoxalment, mentre tan sols un 17% dels treballadors d'aquest àmbit són dones, el consum és gairebé paritari. Segons les estadístiques, el 53% dels homes i el 47% de dones amb connexió a internet han jugat a algun joc en el darrer any.
El videojoc com a cultura
Gonzo Suárez apunta que el videojoc ja no és un univers, sinó un multivers, que encara experimentarà una forta expansió a partir del 5G i de l’Stadia de Google. I apunta que a més a més de la seva importància en l'esfera industrial, cal destacarr-ne la vessant cultural. Ha volgut deixar clar que “amb el videojoc, no només ens podem divertir, podem aprendre, podem relacionar-nos, podem pensar...”. I ha afegit que cada cop hi ha més sinergies entre el videojoc i d'altres àmbits culturals, com la literatura o el cinema.