La genetista Gemma Marfany, col·laboradora habitual d'ElNacional.cat, i el seu company de Departament David Bueno, reben aquest dimarts, ex aequo, la VI Distinció atorgada conjuntament pel Claustre de Doctors i pel Consell Social de la Universitat de Barcelona a les millors activitats de divulgació científica i humanística, amb la que es pretén reconéixer a les persones que han dut el coneixement científic de l'acadèmia al conjunt de la societat. Marfany ha estat premiada pels articles publicats a ElNacional.cat i també per altres col·laboracions amb mitjans de comunicació. I ha estat candidata gràcies al suport dels seus companys de feina, que són els que han proposat la seva candidatura, en reconèixer la seva tasca de divulgació del coneixement. Gemma Marfany és la primera dona en rebre el premi, i ha agraït molt que així s'ajudi a visibilitzar les dones científiques.

Reivindicació de la divulgació

Tots dos genetistes han estudiat a Barcelona i a Oxford i són professors del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística. Ambdós tenen una llarga trajectòria docents i investigadora, però han anat més enllà i s'han dedicat a activitats de transferència del coneixement, tot intentant que el coneixement científic surti de la Universitat i guanyi el carrer. Els dos han afirmat que caldria que la Universitat valorés més aquest tipus d'accions. I Marfany té molt clar que aquesta és una necessitat bàsica, per motius científics, però també ètics: "Cal arribar a la societat, perquè la universitat pública es deu a la societat. Cal que hi hagi un retorn". Apunta que la societat cada cop anhela més aquest retorn i compara la tasca de divulgació científica amb l'acte de sembrar: mai no hi ha la seguretat que les llavors fructifiquin, però si es fa bé i sistemàticament, a la fi algunes llavors fructifiquen.

Analfabetisme científic

Marfany se sent molesta perquè a la societat actual no es valora a nivell global el coneixement científic: "Vivim en una societat bastant analfabeta científicament... Tothom se sorprén que algú no sàpiga qui va ser Shakespeare o Cervantes, però en canvi a ningú li estranya que no es coneixi cap científic, malgrat que la ciència i la tecnologia estan convivint sempre entre nosaltres". Afegeix que "hi ha molta gent que diu sense cap pudor que no en sap un borrall de ciència; a mi se'm cauria la cara de vergonya...". David Bueno coincideix amb ella i afirma que difondre el coneixement científic també és "una forma d'empoderament social", una forma de millora democràtica. "Com a societat hem de prendre decisions que requereixen un coneixement científic i hem de saber quines implicacions tenen les nostres decisions". I critica el debat sobre els transgènics a Catalunya, en què "molta gent parlava de coses que no entenia".

L'arrel de tot plegat

Gemma Marfany creu que part del problema parteix del sistema educatiu: "No té sentit voler que la gent s'especialitzi als 12 anys. Es renuncia a les matemàtiques o a les llengües massa d'hora...". Aposta per una educació generalista, amb una base sòlida, tot assegurant que després l'especialització no és difícil. David Bueno també es mostra preocupat per l'educació, i creu que l'ensenyament hauria de tendir a donar menys continguts però més sòlids. Però als dos tampoc els sembla que es valori prou la feina de difusió en el marc acadèmic. Els protocols acadèmics tan sols solen valorar la docència i la recerca, i deixen en molt mala posició les tasques de divulgació, tot i que Joan Coromines, del Consell Social de la UB, apunta que aquests aspectes es comencen a tenir en compte, tot i que hi ha problemes per quantificar aquests activitats. A la fi, Marfany i Bueno han volgut deixar clar que bona part de la tasca de difusió científica es fa a costa de voluntarisme. Els professors universitaris, de forma sovint altruista, i sense que consti mai al seu expedient, es dediquen a fer conferències, a escriure articles a premsa, a col·laborar en programes de ràdio, a participar en jurats... Xavier Maria Triadó, del Claustre de Doctors de la UB, ha reconegut que molta gent fa divulgació, senzillament perquè "fa allò que pensa que ha de fer, sense incentius...".

Contra l'arrogància de la ignorància

Els dos científics premiats es mostren, malgrat tot, preocupats pel creixement de teories obertament anticientífiques, que difonen fake news que tenen un ampli seguiment i a vegades conseqüències negatives per a la gent (i posen com a exemple les campanyes antivacunes o el rebuig als transgènics). David Bueno afirma que la difusió d'aquests missatges fa patent que la divulgació científica és d'allò més necessària. No només cal fer difusió dels resultats de les recerques científiques, sinó que també "cal difondre el mateix mètode científic. Cal explicar molt bé com es fa la ciència". Gemma Marfany n'està convençuda que la divulgació científica no pot arribar a convèncer tothom, però opina que "sembrar coneixement pot ajudar a tocar molts cervells". I es refereix especialment als joves: "Crec que els científics estem perdent gent jove perquè no sabem transmetre la ciència ja que es ven com una cosa molt complicada".

La genètica, decisiva

Gemma Marfany i David Bueno adverteixen que el fet que la població en general no tingui coneixements científics en la seva especialitat, la genètica, pot ser extremadament negatiu. Expliquen: "La gent sap que és l'ADN, però no arriba a entendre totes les implicacions que té la genètica. De fet, encara ara estem descobrint moltes coses". Però adverteixen que "La genètica serà decisiva en el nostre futur. I saber de què va ens empodera". Adverteix que hi ha gent als Estats Units que està lliurant el seu ADN a empreses, com si fos un joc, i que això és molt perillós, "perquè també estan cedint moltes coses", coses que ni tan sols els pertanyen. De fet, Marfany vol convèncer la gent que "El teu ADN no és teu, és un llegat. És un puzzle que surt dels teus ancestres. Quan cedeixes el teu ADN això afecta també als teus germans, als teus fills, als teus nebots...". Marfany té molt clar que el Big Data genètic és extremadament perillós, i per això cal conèixer les seves possibles complicacions. Però afirma que també pot tenir efectes molt positius si es tracta de forma anònima i amb utilitat pública. Assegura que els estudis genètics poden ajudar a millorar sensiblement la salut de la població en pocs anys.

Les emocions, la clau

Bueno aposta per apropar els diferents tipus de coneixements per tal de garantir la millora de la ciència: "Hem viscut massa temps desconnectats entre ciències i humanitats". Gemma Marfany hi està d'acord, i també creu que cal buscar estratègies per aconseguir que les ciències arribin a un públic molt ampli: "La nostra tasca, la dels divulgadors científics, és trobar metàfores fàcilment comprensibles per a  explicar a la gent conceptes que han de ser rigorosos", explica. Però Bueno, ho té clar, la clau de la sensibilització es troba en els sentiments, i això no és gens senzill: "Has de combinar la racionalitat científica amb les emocions, que són les que faciliten arribar a la gent, però ens costa dominar aquest equilibri".