L’edició 72 de la Nit de Santa Llúcia, que ha acollit enguany el Teatre Nacional de Catalunya, ha lliurat alguns dels premis més destacats de la cultura catalana. La periodista de TV3 Gemma Ruiz ha rebut el 63è premi Sant Jordi de novel·la per Les nostres mares, una novel·la “feliçment feminista”, tal i com l’ha descrit l’autora. El llibre és un homenatge a la generació de dones nascudes durant la dècada dels cinquanta del segle passat i als seus sacrificis sota el franquisme i segueix l’estela de les exitoses Argelagues (Proa, 2016) i Ca la Wenling (Proa, 2020). La novel·la ofereix polifonia de personatges i veus que reivindica les heroïnes quotidianes que “ens van ensenyar a plantar cara al món”, ha destacat Ruiz, que ha recollit el premi citant a la guanyadora del Nobel Annie Ernaux.
Les nostres mares ofereix polifonia de personatges i veus que reivindica les heroïnes quotidianes que “ens van ensenyar a plantar cara al món”
19 anys després
L’autora també ha celebrat que una novel·la amb protagonistes femenines hagi estat premiada “quan feia dinou anys” que el premi Sant Jordi, el més ben dotat de la literatura catalana, “no havia estat per cap dona”. En la mateixa línia, ha destacat que els personatges de Les nostres mares no són muses i estereotips, sinó “persones de carn i ossos”, que són “subjecte i no objecte d’una mirada externa”. La periodista conclou que Les nostres mares “és una novel·la que fa protagonista les dones dels 50 que van néixer sota el franquisme, que va condemnar les dones, com tots els feixismes, a casa i a tenir només una funció reproductiva”
El Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions se l’ha endut Marc Vintró, que debuta com a escriptor amb Unes ganes salvatges de cridar. El jurat n’ha destacat “l’atreviment formal” i una mirada “plena de sarcasme i d’humor negre”, d’uns relats que tenen com a tema central la ràbia. Vintró, que és doctorat en Filosofia per la Universitat de Barcelona, ha destacat la influència de J.G Ballard i Kurt Vonnegut en els seus contes, que malgrat relatar un món hostil i fins i tot distòpic no tenen voluntat de denúncia social: “tracten de sobreviure amb humor i hedonisme salvatge”, contra la moral i les institucions, explica. Es tracta de l’edició número vint-i-cinc d’aquest certamen.
Memòria i debuts d’impacte
El Carles Riba de poesia ha estat pel professor i cítric literari Jordi Llavina, que, amb Una llum que crema, amplia una obra poètica ja de per si extensa. El poemari explora temes com la memòria o la moral, tot i que sense perdre de vista l’actualitat que hi apareix, per exemple, en una composició sobre la guerra d’Ucraïna. El recull és ple d’observació tant interior com exterior en elements com l'Endurance, el vaixell enfonsat a l’Antàrtida i rescatat recentment, els paisatges del Baix Camp o el món natural. Llavina ha explicat que el poemari surt de “la necessitat de refugi” i el descriu com un llibre “de llum domèstica i que no cansa la mirada”.
Per la seva banda, el Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil l’ha guanyat l’escriptor i professor de l’Ateneu Barcelonès Gerard Guix amb l’obra Un far a la fi del món. La novel·la explica la història d’un adolescent que es trasllada a viure en un entorn completament nou, una illa mig aïllada del món, en què s’haurà d’acostumar a viure pràcticament sense mòbil ni Internet. El llibre vol ser una invitació a parar el temps en un present en què, segons l’autor, “tot va molt de pressa” i en què als adolescents sovint “els falta un espai de reflexió”. Els joves protagonistes del llibre aprendran a ser ells mateixos i descobrir el que volen fer a la vida en aquest nou entorn.
Com ja va passat en l’edició de l’any passat, el Premi Folch i Torres de novel·la infantil ha estat declarat desert. El jurat ha considerat que cap dels originals presentats reunia els requisits del que qualifiquen com “un dels certàmens més prestigiosos de la literatura infantil en català”.
Premis en l’òptica internacional
El Premi Internacional Joan B. Cendrós, que reconeix la projecció a l’exterior de la cultura dels Països Catalans, ha estat atorgat a la traductora Mara Faye Lethem, una de les més prolífiques del català a l’anglès. Lethem ha traduït l’edició anglesa de Canto jo i la muntanya balla, d’Irene Solà, que li ha valgut la primera nominació al Warwick Prize for Women in Translation per una novel·la escrita en català. També aquest any ha publicat Seven Deadly Sins, una recopilació d’assagistes catalans com Raul Garrigasaït, Marina Porras o Adrià Pujol.
I sense moure’ns del focus internacional, el Premi Muriel Casals de Comunicació d’enguany, com ja havia estat anunciat, l’ha recollit el periodista de TV3 Manel Alías, de qui s’ha reconegut l’acurada i arriscada cobertura de la guerra de Rússia a Ucraïna. Oferint testimonis de primera mà a banda i banda del conflicte i amb una mirada política i social, Alías ha estat un dels principals vehicles per conèixer-la