Gemma Ventura Farré ha estat la gunyadora guanyador del 55è Premi Josep Pla de prosa en llengua catalana amb la seva primera novel·la La llei de l'hivern, un reconeixement convocat per l'editorial Destino que s'ha donat a conèixer aquest divendres en el tradicional sopar literari, cita que els darrers dos anys s'havia hagut de suspendre per la pandèmia, a l'Hotel Palace de Barcelona. En la mateixa cerimònia també s'ha descobert el 79è Premi Nadal de novel·la en castellà, reconeixement que ha recaigut en Manuel Vilas per la seva obra Nosotros. Els guanyadors han pres el relleu de La vall de la llum, del periodista Toni Cruanyes, i Las formas del querer, de Inés Martín, guanyadores de l'edició del 2022 del premis Josep Pla i Nadal, respectivament.
Un pla de premi
La periodista Gemma Ventura Farré ha estat la guanyadora del 55è Premi Josep Pla de prosa en llengua catalana amb la novel·la La llei de l'hivern, albíxera que ve acompanyada d'una dotació de 10.000 euros, augmentant en 4.000 euros la distinció amb què fins ara es reconeixia el títol guardonat. Juntament amb el relat premiat, el jurat, format per Laia Aguilar, Marc Artigau, Montse Barderi, Manuel Forcano i Glòria Gasch, també ha volgut destacar 4 novel·les finalistes entre les 37 presentades, originals provinents de tot l'àmbit de parla catalana; obres, principalment, vinculades als gèneres de la novel·la històrica, fantàstica, narrativa memorialista i de caràcter intimista. Els 4 títols finalistes han estat 8 dies i set nits de Jordi Vilagut, Calze d’amargor de Jordi Capgròs (pseudònim), Et dono, Fementida, un collaret com a penyora de Catalina Navarro Pont, i Nikolai d'Astrid Johansson (pseudònim).
Final de Nadal
Juntament amb el Premi Josep Pla, aquesta vespre també s'ha decidit el 79 Premi Nadal de novel·la en castellà, guardó amb una dotació que ha passat de 18.000 a 30.000 euros. L'edició d'aquest 2023 ha tingut com a guanyador l'escriptor Manuel Vilas amb la seva novel·la Nosotros. El jurat, format per Alicia Giménez Bartlett, Care Santos, Lorenzo Silva, Andrés Trapiello i Emili Rosales ha rebut 997 originals, 60 més que l'anterior edició, quan en van ser 937. Aquest any, han comunicat els organitzadors del guardó, s'aprecia un notable augment de la novel·la literària contemporània, amb històries de tall intimista, i es manté una presència destacada de les novel·les històriques, policials i thrillers. Juntament amb l'obra premiada, el jurat ha seleccionat com a finalistes Llegó con la tormenta de María Melville (pseudònim), El crimen y la diosa de Laurentino Vélez-Pelligrini, Un encuentro tardío d'Adriana Murad Konings i Ellas los viernes de Ruth Kñallinsky.
Història d'un premi
Organitzat per l'editorial Destino, la mateixa que va publicar bona part de l'obra de l'escriptor empordanès, va ser l'any 1968 quan es va concedir per primera vegada el Premi Josep Pla, molt probablement el premi literari més rellevant en llengua catalana. En aquella primera edició, el reconeixement va ser per un joveníssim Terenci Moix, que va endur-se el guardó per la seva novel·la Onades sobre una roca deserta. Des d'aleshores el Josep Pla, premi obert a tota mena de gèneres: novel·la, conte, relat, llibre de viatges, memòries, biografia, diari..., i actualment dotat amb una albíxera de 10.000 euros, ha estat la plataforma d'enlairament d'alguns dels noms més importants de les lletres catalanes contemporànies, entre altres Baltasar Porcel, Teresa Pàmies, Maria Mercè Roca, Àlex Susanna, Miquel de Palol, Empar Moliner, Sebastià Alzamora, Melcior Comes, Gaspar Hernàndez, Llucia Ramis o Marc Artigau.