El 18 de febrer de 1974 sortia a la venda Kiss, àlbum de debut homònim d'aleshores una banda desconeguda que en res canviaria per sempre la història del rock. No tant en l'aspecte musical, que també, sinó en la seva concepció de l'espectacle. La proposta del quartet de Nova York se situava en algun punt entre el hard rock d'Alice Cooper i el glam rock de David Bowie, portant al límit la seva visió estètica: Gene Simmons (baix i veu), Paul Stanley (guitarra rítmica i veu), Ace Frehley (guitarra principal i veu) i Peter Criss (bateria i veu) no només escometien la seva missió com a músics, sinó que amb Kiss adoptaven noves personalitats: Demon (Simmons), Starchild (Stanley), Space Ace (Frehley) i Catman (Criss), modelades a partir d'una imagineria pròpia dels còmics de superherois. Les cares pintades dels membres de Kiss i una indumentària propera a la factoria Marvel acabarien per esdevenir una de les iconografies més icòniques de la història del rock.
Les cares pintades dels membres de Kiss i una indumentària propera a la factoria Marvel acabarien per esdevenir una de les iconografies més icòniques de la història del roc
Mig segle després, una col·lecció de hits imbatibles, milions de discos venuts i un catàleg de marxandatge més extens que el mostrari de Mattel, més que una banda de rock, Kiss són una multinacional que cada any factura centenars de milions de dòlars sense la necessitat d'haver de sortir de gira ni publicar discos nous. Amb tot, de tant en tant, al seu frontman Gene Simmons (lideratge bicèfal que comparteix amb Stanley), li pica el cuquet dels decibels i, sempre que els seus altres negocis s'ho permeten: Simmons té diversos restaurants, una productora cinematogràfica i una marca de vodka, torna a la carretera amb la Gene Simmons Band, formació amb la qual ahir va recalar al Festival Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols.
Coses que mai no hauríeu somiat
A punt de fer 75 anys i consagrat com una llegenda de la música, seria lògic que Simmons abaixés el ritme, però l'artista nascut a Haifa (Israel) no vol saber res del tema. "Quan corres una cursa i veus que s'apropa la meta, corres més de pressa o més a poc a poc? Corres més ràpidament, i això és el que estic fent", fanfarroneja l'artista en una entrevista concedida a l'agència EFE. Tot i això, no descuida la seva faceta com a component de Kiss, per la qual cosa després de tancar un acord amb Pophouse a principis d'any per a la venda dels drets de tot el seu catàleg per uns 300 milions de dòlars, Simmons està treballant en eines d'intel·ligència artificial que portaran Kiss "a llocs que mai somiem". "D'aquí res jurareu haver-me vist amb 20 anys sobrevolant l'escenari i escopint foc per sobre dels vostres caps", pronostica un entusiasmat Simmons, que afegeix: "una eruga mor i es fica en un capoll, però el que surt és una bella papallona que pot volar. Així que, per a Kiss el final és només el principi, i es veurà d'aquí a un o dos anys". Sobre això, el baixista nega que siguin concerts, sinó que seran "experiències, una cosa abans mai vista", aconseguida mitjançant realitat virtual.
D'aquí res jurareu haver-me vist amb 20 anys sobrevolant l'escenari i escopint foc per sobre dels vostres caps
Sobre la seva relació amb els membres originals de Kiss, Simmons aclareix que és bona, "encara que no com al principi", ja que dels únics membres originals que encara militen al grup són ell i el guitarrista Paul Stanley. "És molt trist que Ace (Frehley) i Peter (Criss) decidissin deixar la banda tres vegades diferents perquè podrien haver gaudit de tot, però és la seva decisió", lamenta el músic, a la qual cosa postil·la que tant ell com Stanley van preguntar al guitarrista i al bateria "si volien venir a fer els bisos en els últims concerts", i van respondre que no. Amb el futur de Kiss entre interrogants, sempre ens quedarà l'esperança que Simmons encara no arribi a la meta i s'ho vulgui tornar a passar bé una nit d'estiu a Sant Feliu de Guíxols.