El Museu d'Arqueologia de Catalunya té previst posar en valor el fons que custodia mitjançant exposicions que connectin amb inquietuds actuals. Aprofitant l'interés que desperta en els darrers anys la gastronomia, ha organitzat l'exposició "El geni culinari. Innovacions que marquen la nostra cuina". Una iniciativa molt oportuna, si tenim en compte que aquest any se celebra l'Any de la Gastronomia i de l'Enoturisme. "El geni culinari" té un punt de partida molt interessant: connectar pràctiques culinàries del passat que coneixem a través de l'arqueologia amb pràctiques gastronòmiques actuals. Era un punt de partida magnífic per apropar el gran públic a l'arqueologia.

Idees bàsiques

La part central de l'exposició es centra en analitzar sis innovacions d'altres àmbits que han acabat per afectar a la cuina i per marcar els nostres costums gastronòmics. A partir d'aquí es plantegen sis afirmacions. "Si no haguessin inventat el ganivet no podríem menjar mandonguilles". ""Si no haguessin aprés a fer coccions en aigua no menjaríem escudella de Nadal". "Si no haguessin inventat el molí de pedra no menjaríem coca de recapte". "Si no haguessin desenvolupat el treball del ferro no podríem menjar paella". "Si no haguessin introduït la cria del pollastre no podríem menjar croquetes líquides". "Si no haguessin inventat la ceràmica no podríem menjar sípia amb pèsols". Un discurs, com es pot veure, que no pot ser més simple. Cap marge per al debat; cap espai per a la polèmica.

De les peces al receptari

La majoria de les peces que s'exposen no són gaire vistoses. Tal vegada són molt significatives per a determinats estudis arqueològics, però per al públic en general aquests objectes no parlen per sí sols. Això s'intenta compensar amb una posada en escena espectacular. No n'hi havia prou amb posar una fotografia de la sípia amb mandonguilles. No: aquí es presenta una taula de cuina, amb la recepta a la part superior, i amb una sèrie de calaixos que, quan els obres, mostren fotografies dels ingredients per fer la sípia i, finalment, imatges de la sípia cuinada. Potser els organitzadors pensaven que el visitant no era capaç d'imaginar-se com es cuinava la sípia. O han volgut compensar la manca de materials arqueològics amb material propi d'un bloc de cuina. Aquell que no aprengui res d'arqueologia en la visita a l'exposició, com a mínim podrà aprendre com es fa la famosa croqueta líquida del Bulli.

Una exposició per pensar

Aquesta exposició, doncs, convida a pensar. No per la profunditat del seu contingut, sinó perquè fa reflexionar sobre quin és el paper reservat avui en dia a la museologia i, en particular, a les exposicions. L'ingent coneixement científic que produeixen dia a dia les ciències socials sembla que no acaba mai de transmetre's a la població. I les contínues exposicions només esdevenen una forma d'entreteniment intrascendent per a les elits intel·lectuals del país. D'aquesta forma, un museu públic acaba organitzant activitats tan elitistes com un "sopar amb Geni", en què per 60 euros per persona, es combina "rigor científic" amb "plaer gastronòmic". Els assistents a aquest sopar tan "rigorós" podran menjar els millors plats, beure els millors vins, veure l'exposició, i rebre "un ganivet de sílex especialment tallat amb tècniques prehistòriques". Tot un programa de popularització de la cultura.

Les excepcions

Dos elements dins l'exposició tenien un interés superior al de la resta. Un és l'apartat "Digestions", que analitza com l'alimentació marca l'evolució humana (un camp d'estudis en què darrerament s'ha avançat molt). Dissortadament, el tema es tracta només de puntetes i les peces que l'il·lustren són ben pobres. L'altre espai de gran interés és el que es centra en les restes trobades a la Sitja de Pontós, a l'Alt Empordà. Allà s'hi van localitzar les restes d'un gran banquet de fa 2.400 anys (presentat publicitàriament com "El banquet més antic de Catalunya). Gràcies a la bona conservació del jaciment, s'ha pogut saber que allò eren les restes d'una menjada que podria haver agrupat a 150 persones. Mitjançant el clot de deixalles s'ha pogut concloure que s'havia consumit un bou, tres porcs, una cabra, un xai, un conill, onze gallines, onze tudons, una perdiu, un ànec i molts peixos de diferents tipus, tot acompanyat de pans o galetes. Un autèntic festí, que està molt ben documentat, ja que a la sitja també s'hi han trobat peces de ceràmica de l'època.

 

El triomf del disseny

Per representar la invenció del foc, quan entres a la sala de la exposició, una pantalla emmarcat en un cub de fusta et presenta una espectacular filmació. Els objectes que s'exposen estan lluny de ser peces úniques, però no s'exposen en vitrines senzilles, sinó en uns estilitzats mobles elaborats expressament per a la mostra. Al tercer espai de l'exposició s'hi presenta la recepta de diversos plats i els seus ingredients, però no ho mostren en un senzill panell, sinó en un moble que recorda la cuina-laboratori d'en Ferran Adrià. Tot això, fabricat expressament per a aquesta exposició. Fa trenta anys la importància d'una exposició era valorada per l'originalitat i qualitat de les peces. Més endavant es va donar més important al discurs museístic i a l'aspecte didàctic. Sembla ser que, avui en dia, la importància d'una exposició radica bàsicament en el disseny i en les personalitats que acudeixen a la inauguració. "El geni culinari", que comptava amb Ferran Adrià i Eudald Carbonell, deu ser considerada una gran exposició.