La Universitat de Barcelona (UB) ha organitzat un curs per intentar oferir eines pedagògiques per als treballs d'història i memòria entorn dels genocidis i els crims de masses, i que es celebra aquest dijous i divendres, 11 i 12 de maig a la UB. Genocidis i atrocitats massives. Eines educatives i pedagògiques sobre història i memòries vol enfrontar el tema des d'un punt de vista transnacional, tot estudiant casos ben diversos, des del genocidi tutsi de Ruanda fins als crims de les dictadures llatinoamericanes o les matances dels Balcans, passant òbviament pel genocidi jueu. Però també es contempla la realitat local i per això hi haurà també una visita comentada al Fossar de la Pedrera i al castell de Montjuïc. El seminari compta amb la participació d'alguns grans experts, com la historiadora francesa Annette Wieviorka, especialista en l'holocaust, Yves Ternon, del memorial de la Shoah, o l'historiador Johann Chapoutot, que ha estudiat el nazisme i el colonialisme. Acabarà amb unes sessions de debat sobre l'ensenyament del genocidi, als instituts, als museus i mitjançant les noves tecnologies.
Jordi Guixé, Bruno Boyer i Joaquim Prats.
Mirar el passat pensant en el futur
Jordi Guixé, director de l'Observatori Europeu de Memòries, organisme coorganitzador de l'esdeveniment amb el DHiGeCS i amb el Memorial de la Shoah, ha deixat clar que és necessari estudiar el passat perquè ens pot ensenyar camins per al futur. I ha afirmat que els genocidis i els crims de masses no són una cosa ja depassada: "Poden venir coses pitjors del que hem viscut. Esperem que no, però poden venir. El nostre present no és blanc, front a un passat gris i fosc. No aprenem sobre les lliçons del passat". També Yves Ternon, del Memorial de la Shoah, ha volgut deixar clar que cal prevenir: "Quan va acabar la Segona Guerra Mundial i es va descobrir la realitat de la Shoah, es va proclamar que Mai més tornaria a passar una cosa així. Però Mai més és una fórmula que mai no hauríem d'usar. No hi ha una esperança de pau perpètua entre els pobles, i per això cal prevenir els crims contra la humanitat, i si no es pot prevenir-los, només es pot punir-los.
Una memòria n'obre una altra
Jordi Guixé ha volgut destacar que els processos memorials acostumen a encadenar-se: "Quan s'obre una memòria, se n'obre una altra". Apunta que quan s'inicia el debat sobre les dictadures americanes o sobre el nazisme, finalment s'acaba parlant de la situació d'Espanya i de Catalunya.
Els genocidis recents
Ternon ha afirmat que molt recentment hi ha hagut crims de masses. Ha recordat la situació del Sudan, on s'han comés crims que potser no han arribat al genocidi, però que són gravíssims. I ha afirmat també que el Daesh no és sinó un grup de genocidaris, que han actuat amb lògiques genocides contra els cristians d'Orient, contra els xiïtes i contra els iazidites: tenen la voluntat d'exterminar aquests grups. És probable que les operacions militars impedeixin que acabin la seva feina, però la seva lògica és etnocida. Ternon destaca que al segle XXI el genocidi ha passat d'una lògica bàsicament ètnica a una lògica prioritàriament religiosa: hi ha la voluntat d'acabar amb certs grups religioses.
Impossibles d'aturar
Ternon ha volgut deixar clar que és prioritari reforçar la prevenció dels genocidis, i ha destacat el cas de Timor Oriental, on els indonesis, tot i tenir una voluntat genocida, no van procedir a l'extermini dels timorencs per la pressió internacional. En canvi ha subratllat que un cop s'ha iniciat un genocidi només hi ha una solució, l'extermini del grup criminal, com va passar amb els Joves Turcs, amb els nazis o amb els interahamwe hutus. Ternon ha volgut deixar clar que l'eina que tenia que ser clau per a combatre els crims de masses i el genocidi, el Tribunal Penal Internacional, té greus problemes, però apunta que cal preservar-la, "perquè és l'única que tenim". Apunta que només funcionarà quan sigui ratificada per les grans nacions i sigui capaç de jutjar a tots els criminals.
Espanya a la cua
Jordi Guixé ha apuntat que tot i que en l'àmbit de la memòria s'han fet moltes coses en els darrers anys, Espanya està a la cua en relació amb els processos memorials, per darrera de països amb gran tradició com França o Alemanya, però també d'altres que s'hi han involucrat recentment com Xile o la República Txeca. Guixé apunta que la retallada de pressupostos per a polítiques de memòria per part del govern espanyol ha estat greu: en l'actualitat no hi ha pressupost ni per excavar fosses comunes. Argumenta que això no és correcte: "Hi ha tendència a parlar dels altres i a pensar que no hem de parlar del que va passar aquí, i això és fer trampa. El govern espanyol i els delegats d’educació de les comunitats fan trampa. Cal una tasca valenta de memòria, perquè el que va passar amb la guerra civil i l’exili va ser prou traumàtic perquè s’acabi tractant a nivell social, però també educacional".
Novel·la sí, espai públic no
Guixé ha destacat que la memòria històrica té un paper clau en la novel·la, en el cinema i també en els estudis històrics. En aquest camp, no hi ha problema. En canvi, Guixé ha apuntat que estem molt més enrera en relació amb els processos memorials en l'espai públic. Ha qualificat de vergonya el manteniment del Valle de los Caídos, però ha apuntat que a Barcelona mateix hi ha encara bastants dossiers oberts: l'estàtua del negrer Antonio López, la presó de dones de les Corts, la mateixa Model... I ha apuntat que cal fer més esforços en els estudis de la memòria, que estan vivint un procés d'expansió a tot el món.