Germà gran, de Mahir Guven, va guanyar el 2017 el Premi Goncourt a la Primera Novel·la, entre d'altres guardons, i ara, després de molts èxits a nivell francès i internacional, es publica en català (a la col·lecció L'Eclèctica de l'editorial Bromera) i en castellà (a l'editorial Navona). Es tracta d'una història sobre dos joves musulmans, fills de sirià i bretona, que viuen a França i que es veuen involucrats en situacions complicades quan un d'ells, el germà petit, marxa de França i la policia comença a sospitar que s'ha unit als grups jihadistes siris. La història està explicada en primera persona, bàsicament pel germà gran, el que es queda, però també inclou alguns flashbacks del germà petit, mitjançant els què ofereix una visió de la infància comuna des d'un altre prisma.

Des de França, amb amor

Germà gran és la història de dos germans francesos, fills d'un militant comunista sirià, ateu i internacionalista, que es troben amb una vida difícil a França. No es tracta d'una història de misèria absoluta ni de marginació espectacular. No descriu nens que no tenen res que portar-se a la boca (el pare és taxista, té ingressos regulars, i confia en què els seus fills progressin a la societat francesa), i tampoc de nanos que viuen a un ghetto sense contacte amb els francesos de família. Però són joves que, pel seu origen, tenen poques oportunitats. La República no els oferirà el futur que desitjarien, i se'n senten exclosos. El germà petit, que aspira a ser metge, no podrà passar d'estudiar infermeria. Al gran, en principi, li anirà molt pitjor. Acabarà apuntant-se a l'exèrcit francès, però després de ser enviat en missió a l'estranger, torna amb problemes. Acabarà immers en un món de drogues i petita delinqüència. La dinàmica destructiva es trencarà quan aconsegueix una plaça com a conductor d'Uber. Que, òbviament, molesta al seu pare, taxista esquerrà que detesta les empreses de transport VTC.

Cant contra la intolerància

Un dels elements clau de la novel·la és el paper de l'Islam a Europa. L'autor denuncia la marginació que d'una forma o altra pateixen tots els musulmans davant els francesos d'origen, i fins a quin punt els seus hàbits i costums són estigmatitzats com a "forans" o "impropis" per la societat francesa. En el fons, la novel·la és un cant a la convivència, no només entre francesos musulmans i francesos "d'origen", sinó molt més enllà, incloent-hi asiàtics, africans... Guven, a través del seu retrat d'un barri francès, és capaç de rescatar les xarxes que uneixen els homes al seu univers més immediat més enllà de la seva ideologia, la seva cultura o la seva religió. Però també denuncia la proliferació d'odis i mesquineses que marquen l'exclusió d'alguns membres de la societat.

Síria al cor

Germà gran retrata la situació del món islàmic, i dels musulmans als països occidentals, després de l'11-S i de l'ofensiva nord-americana contra l'Afganistan. Retrata un món carregat de prejudicis, de racisme i de discriminació, que s'amaga al darrera del discurs antiterrorista, però també apunta a un món islàmic amenaçat per la presència abassegadora de grups radicals. Els atemptats del Bataclan i els de l'Estade de France són al darrera d'una obra que, malgrat tot, està desprovista de qualsevol victimisme i que acaba essent un cant a la solidaritat. Però també hi és molt present el drama d'Orient Mitjà, que sovint és ignorat pels països occidentals, a desgrat que els seus exèrcits hi són involucrats en profunditat. El drama de Síria, el país de Sham, no pot ser contemplat com una cosa aliena per bona part dels musulmans francesos.

La França de ningú

Si aquesta novel·la ha estat capaç de motivar tanta gent és perquè, a través de la història d'un musulmà radicalitzat, ens descriu una Europa amb la que molta gent s'hi podria sentir identificat. No és la història d'un individu llunyà i incomprensible. Guven parla d'una França on es combina l'increment de les desigualtats i la pèrdua de drets socials (encara no havien arribat les armilles grogues, però en certa mesura aquesta novel·la les preludiava). El pare dels protagonistes és un taxista sindicalista, i un dels fills fa de conductor d'Uber. Una situació que porta a un conflicte entre ells, però que en el fons no és més que la confrontació entre els ciutadans i una nova globalització que no saben cap a on condueix. En un moment, el fill gran fa una reflexió terriblement dura: "Es vivia millor a l'època dels profetes. Sí, hi havia malalties, i guerres, i esclavitud, però en el pitjor dels casos només t'havies de buscar un racó perdut per cultivar-hi una mica de terra".

La família com a base

Per darrera de la trama terrorista en una França multicultural, Germà gran és, sobretot, un llibre sobre la família, sobre les lleialtats familiars. La trama parteix de l'absència de la mare, que suposa un trauma insuperable per als fills i per al vidu. I, malgrat tot, a desgrat de tots els problemes, el pare intentarà salvar, com sigui, la seva relació amb els fills. I el germà gran ho arriscarà tot per intentar la salvació del germà petit. Paral·lelament, plana sobre la trama la qüestió de l'àvia: què fer amb una persona gran quan ja no hi ha qui pugui cuidar-la personalment? Una residència és la solució? En absència de la mare, el pare i el germà gran intentaran, de formes ben diferents, mantenir la solidaritat que creuen indispensable i que la societat i la cultura modernes no afavoreix.

Sense alternativa

Germà gran és una novel·la desesperançada, en què els protagonistes no són capaços de desviar la ruta d'un món que els mena indefectiblement cap on no volen anar. Però alhora és un cant a resistir per protegir allò que s'estima. Més enllà de la trama terrorista, que permet mantenir la tensió dramàtica fins al darrer moment, és, sobretot, una novel·la sobre gent que viu, que pateix, que estima i que lluita. Una novel·la sense sensibleria, sense sang i fetge, sense victimisme... Tan sols paraules: esplèndidament triades i magníficament col·locades.