A finals dels anys 90, una pel·lícula va revolucionar la visió de l’univers femení adolescent. Era concretament 1999 i la sororitat o l’empoderament eren paraules gairebé inexistents, més encara en una indústria de Hollywood àmpliament governada i comandada per homes. Però Sofia Coppola va voler indagar en un tema menystingut per directors i cineastes, per un sentiment que ella entenia bé, perquè ella havia tingut l’edat de les protagonistes i, possiblement, s’hi havia emmirallat en vàries ocasions.

Les verges suïcides és la història del suïcidi de les 5 germanes Lisbon i de com els nois d’aquell veïnat del suburbi de Detroit, que suspiren per elles i per la seva bellesa, viuen amb aquests successos durant tota la seva vida. Què va passar? Per què cinc joves d’entre 12 i 17 anys voldrien acabar amb el seu futur, quan aquest ni tan sols ha començat? La directora Alícia Gorina s’ho pregunta a Aquell dia tèrbol que vaig sortir d’un cinema de l’Eixample i vaig decidir convertir-me en un om, una obra que s’estrena al Teatre Lliure el proper 14 d’octubre i que estarà en cartellera fins el 14 de novembre.

La resposta a totes les preguntes

Les germanes Lisbon, de guapura idealitzada, són la metàfora d’una manera de veure la sexualitat en una època i mentalitat determinades, caracteritzades per la cosificació i la sexualització de la dona – també de la pubertat i la virginitat. Si bé mai no podrem saber qui eren i què els passava pel cap, l’obra de Gorina indaga en el passat per portar les joves a l’actualitat. Com ho interpretarien les adolescents d’avui en dia? Quins motius tindrien per decidir un destí tan tràgic?

Ara, dues dècades després de la seva estrena, les germanes s’explicaran per què l’espectador les comprengui, es posi a la pell d’un temps concret i empatitzi amb les desigualtat passades que, probablement, s’han estès – i adaptat - amb el pas del temps. Unes explicacions que arriben tard, però que serveixen per entendre una de les primeres obres cinematogràfiques que va atrevir-se a alçar la veu sobre el món interior de les adolescents, gràcies a la novel·la homònima de Jeffrey Eugenides, que data de 1993.

Alícia Gorina és una dramaturga que creu firmament en el teatre com a eina educativa, de transformació personal i de cohesió social. S’encarrega des de l’any 2018 del programa educatiu del Lliure, on treballa desde 2001. Amb Joan Carreras i Mia Esteve al capdavant del repartiment, les cinc adolescents d'avui són Alícia Falcó, Blau Granell, Roc Martínez, Abril Pinyol i Lea Torrents. Una aproximació a les zones fosques d'aquella història, les de llavors i les d'ara, 20 anys després de l'estrena del film.