Ginestà seran un dels protagonistes de la gala dels Premis Gaudí d'enguany. Cinèfils, els germans Serrasolsas són un dels grups convidats a posar banda sonora a la cerimònia d'aquesta nit. Una actuació que coincideix en el temps amb la publicació del seu nou senzill, Deixar-se anar la mà, avançament del seu pròxim EP, Només viure. Parlem amb la Júlia i el Pau sobre la seva afició per les pel·lícules i sèries, l'actuació d'aquesta nit, i el futur del grup.
Les vostres cançons tenen alguna cosa de cinematogràfica, és fàcil muntar-te la pel·lícula mentre les escoltes. Vosaltres penseu en imatges, en escenes i seqüències, mentre les escriviu?
Pau Serrasolsas: Sí, les nostres cançons tenen un punt cinematogràfic perquè relaten escenes quotidianes. El cinema, al llarg de la seva història, s'ha dedicat a intentar recrear situacions de la vida, de les persones, i amb les cançons passa una mica el mateix. Potser no hi ha cap pel·lícula que ens hagi influenciat d'una manera molt directa, però sí algunes de les sensacions que ens han transmès, o fets com una fotografia molt concreta o localitzacions molt determinades que de forma inconscient han aflorat en alguna de les nostres cançons.
Júlia Serrasolsas: Les pel·lícules que hem vist a la infància, i al llarg de la nostra vida, formen part del nostre imaginari i del llegat cultural de tothom. És molt fàcil que fent cançons aquestes imatges et vinguin al cap.
Sou molt d’anar al cinema?
P.S: No gaire, però sí que som bastants cinèfils, veiem força pel·lícules a casa, i sèries també.
J.S: Som molt cinèfils. Crec que bona part del nostre temps lliure el dediquem a mirar pel·lícules, sèries i documentals. Crec que entre tots dos estem abonats a totes les plataformes.
A Sant Andreu, però, teniu La Cinètika, una iniciativa popular amb una programació sempre molt interessant.
P.S: Cert, és una iniciativa molt xula, que fa ja molts anys que està arrelada al barri. Animem a tothom a participar-hi, perquè, i no és un fet gaire habitual, ofereixen una programació gratuïta de cinema oberta a tothom.
J.S: Molta gent no ho sap, però, a part de pel·lícules, també fan molts tallers interessants. També tenen un gimnàs obert a tothom on fan classes de Muay Thai, de boxa... No tingueu por d'entrar, de creuar la porta i descobrir tot el que fan.
Quina és l’última pel·lícula què heu vist?
P.S: Crec que l'última pel·lícula que hem vist tots dos ha estat El 47. I la penúltima, Casa en flames.
Les grans favorites en aquests Premis Gaudí.
P.S: Per a mi, la candidata a endur-se la majoria dels guardons, perquè em sembla la més bona, és Casa en flames.
J.S: Doncs jo em decanto per El 47. Potser pel context, perquè part de la nostra família va néixer a Ciutat Meridiana, al costat de Torre Baró. A mi m'ha fet recordar la història que van viure els nostres avis, immigrants d'altres punts de la península que van arribar a Catalunya per buscar feina. A més, tots els actors i actrius estan increïbles.
Amb quina directora o director us agradaria col·laborar component la banda sonora d'una de les seves pel·lícules?
P.S: Amb el Dani de la Orden per fer Casa en cendres, la segona part de Casa en flames. Seria espectacular.
Si es rodés un biopic sobre les vostres vides, qui us agradaria que us interpretés?
P.S: A mi l'Enric Auquer.
J.S: I a mi la Laia Costa.
P.S: Una bona parella!
J.S: Potser ha de ser alguna actriu una mica més petitona, perquè jo soc més baixeta, però estaria guai (riures).
El cinema català passa per un gran moment, igual que l’escena musical del país passa per un gran moment. Un teixit cultural ric en totes les seves mostres i disciplines ajuda que tots plegats creixeu, influenciant-vos i enriquint-vos els uns als altres?
J.S: Les bones obres porten més bones obres. Està molt bé dir que sí, que és veritat, que els artistes s'influencien els uns als altres i no passa res.
P.S: Quan es crea un context de creació potent, els uns ens influenciem als altres. I hi ha una competència sana molt bona, perquè et piques una mica i dius: "Hòstia, quin temacle o quina pel·lícula que ha fet aquest, vaig a intentar fer-ho encara millor". I això és bo per a tothom
Hi haurà alguna sorpresa durant la vostra actuació als Gaudí?
J.S: No podem desvelar res, però tocarem a l'In memoriam i serà una actuació ben especial.
Aquesta setmana heu publicat Deixar-se anar la mà, nou single, del vostre nou EP, Només viure.
P.S: Només viure marcarà, no diria un principi d'etapa, sinó el punt final de Vida meva, on volíem que el nostre so prengués una direcció una mica més alegre. El canvi vindrà una mica més endavant. Només viure és un tancament, una manera de veure la vida molt bonica.