"Mai havíem omplert la sala Apolo tan ràpidament. Ens consta que hi ha gent que s'ha acabat quedant fora. És jevi", se sorprenen encara els germans Júlia i Pau Serrasolsas, és a dir, Ginestà, una de les formacions més seguides de l'actual escena musical catalana, recordant la celeritat amb què han volat les entrades pel concert que oferiran demà a Barcelona presentant el seu nou EP, Només viure. "És una sala en què sempre ens agrada tocar perquè és com casa. Ens ho hem currat molt, molt, molt per fer un directe com toca".
Diuen els de Sant Andreu del Palomar que, per a la nit de demà, han preparat un concert amb què volen fer lluir la banda. "Tenim un grup meravellós amb en Xicu (bateria), l'Andrea (Puig, guitarra) i el Gerard (Sala, teclista i baixista). Hi haurà molts moments emocionants i molts moments de deixar-nos anar i reposar. La dinàmica actual dels directes és estar sempre allà dalt i no deixar respirar. Ara ens venia de gust tornar als inicis del que és fer un directe i respectar la música i tots els seus ritmes". També hi hauran sorpreses. Algun col·laborador amb què han treballat últimament que es deixarà veure per l'escenari del local del Poble-sec. Però no desvelen res més. "Tothom està publicant discos i preparant coses. I els actors i les actrius tenen agendes molt atapeïdes". Per això se'ls ha de deixar anar la mà, ¿no?
Emocionar és una virtut
Només viure és la culminació d'una etapa que Ginestà va iniciar amb el seu anterior disc Vida meva. Una fase més lluminosa i optimista que ara completen amb les quatre cançons que conformen el seu nou EP. "És posar un punt final a una etapa i a un so, sí", coincideixen. "Però sobretot és, per primera vegada en la nostra trajectòria, publicar les cançons al més ràpidament possible després d'haver-les escrit. Sempre ens passa que, des que fas la primera cançó d'un disc fins que el treus, potser han passat dos o tres anys i ja no estàs en el mateix moment vital en què estaves quan les vas gravar. I la gent ho percep en els directes, quan les cantes, per molta il·lusió que et faci. Les quatre cançons de Només viure encara estan molt fresques, gairebé estan acabades de fer. És un moment d'esplendor i de gaudir del que hem fet, tal com ho hem fet".
"És la nostra marca personal", diuen. I és que si bé és cert que Vida meva i Només viure marcaven una evolució en el seu so, més pop, més llum, més raig, el que no ha canviat és la temàtica de les seves cançons, posant l'amor i les emocions en el centre de l'equació. "Ens agrada fer sentir coses", admeten na Júlia i en Pau. "Emocionar és una virtut i si ho aconseguim, molt millor. De fet, és pràcticament inconscient i involuntari, perquè toquem llocs comuns i experiències comunes", indica en Pau. "A mi em passa com a persona oient de les lletres del Pau", afegeix la Júlia. "M'emociona la capacitat que té per posar paraules a les emocions i que a més et facin reflexionar. Crec que és això el que fa que la gent entri a la cançó i no en vulgui sortir, perquè tothom s'hi pot sentir reflectit".
Una de les cançons que més han emocionat d'aquest EP ha estat Deixar-se anar la mà, tema en què col·labora l'actriu Laia Manzares, exparella d'en Pau. Una lletra que mira enrere sense ferides obertes en què tots dos canten versos corprenedors com aquests que diuen Tant de bo que t'estigui bonic, que t’estimin i estimis somriure amb les galtes i no pensis més en mi. Que t'agradin uns altres petons, que et despertis de nit i estiguis abraçada per l’amor la sort del món. "Sí, és idíl·lic", admet en Pau. Justament està plantejada des d'aquest punt de vista, però per arribar-hi també hem necessitat temps i carinyo. No tot és tan fàcil com sembla", I aleshores la Júlia rebla que hi ha gent que els ha obert per dir-los que el vers aquest en què diuen això que "t'agradin uns altres petons" és fal·laç i irreal, una flipada. "No em sembla tan irreal". I és que per Ginestà l'amor és una forma de fer política. O dit a l'inrevés: "La política s'ha de fer des de l'amor. Nosaltres ho hem fet sempre. Això també forma part de la nostra marca, i en aquest últim EP fins i tot potser hem sigut més explícits. I ens hem quedat tan amples".