Li comentava a la meva amiga Júlia que m'hagués encantat tenir la Mar García Puig com a professora a la Universitat perquè cada text que llegeixo d'ella és un aprenentatge que abona la curiositat dins meu. Això ho comentàvem després d'haver devorat el llibre en un mos ansiós, ella podria escriure aquestes línies sens dubte, ja que té un gust literari deliciós.
Mar García Puig, autora de l'assaig La història dels vertebrats (Penguin Llibres, 2023) sobre la bogeria en el postpart i l'estigmatització dels malestars de les dones, ens brinda Això tan tenebrós, publicat per Penguin sota el segell de La Magrana. Aquest artefacte híbrid, shellellyà, és una orsini literària que gira com una baldufa al voltant de la metàfora. "Pronunciem una metàfora, com a mínim, cada vint-i-cinc paraules. En un dia, gairebé nou mil. En un any, més de tres milions". García Puig ens explica com perfomegem la vida a través del llenguatge i com el llenguatge està performejat per la vida, com necessitem les metàfores per viure i com vivim a través de les metàfores. Ella viu a través de la literatura, jo visc a través de la literatura. La seva literatura és rodona, circular com la vida, com aquestes petites bombes inventades en el S. XIX.
Aquest artefacte híbrid, shellellyà, és una orsini literària que gira com una baldufa al voltant de la metàfora
Un puzle existencial
Això tan tenebrós comença en un cementiri de Barcelona i acaba en un altre de Buenos Aires. I tot el que el travessa a la narració és un puzle en forma d'experiències, d'aprenentatges, de reflexions i de referències literàries. Hamlet, Macbeth, l'Odissea, La Metamorfosis, clàssics que a través dels ulls de Puig ens fan revisar les lectures i ens descobreixen personatges femenins que encarnen la monstruositat i l'abjecte. Aquesta marca, aquesta ferida que ha suposat el fet femení, l'associat a la dona, no és causal, està proveïda per tot un sistema patriarcal que ha creat imaginaris per continuar infectant la seva existència. Des de les anomenades bruixes fins a Charlotte Perkins, hi ha una infinitat d'exemples de com els nostres cossos han encarnat la metàfora de la malaltia o el pecat.
Aquesta marca, aquesta ferida que ha suposat el fet femení, l'associat a la dona, no és causal, està proveïda per tot un sistema patriarcal que ha creat imaginaris per continuar infectant la seva existència
En la línia del seu primer llibre, escriu sobre el que han simbolitzat aquestes marques, s'endinsa a les ferides i ens presenta alguns personatges mitològics i literaris, majoritàriament del Romanticisme i l'època victoriana. També recull exemples d'assajos i narracions que han treballat la metàfora com l'obra de Susan Sontag o Jacques Derrida. Una de les principals fonts de la qual beu el llibre és l'obra de George Lakoff i Mark Johnson. Amb la seva obra Metáforas de la vida cotidiana van parlar en el seu moment de com la metàfora no és només un embelliment del llenguatge o un recurs retòric, la metàfora afecta com veiem el món, com l'interpretem i com l'expressem i comuniquem posteriorment. En tot això hi ha alguna cosa d'inconscient, ja que quan interpretem alguna cosa estem deixant de banda altres visions. Entre aquestes visions anem descobrint a Mar García Puig, una escriptora generosa i una gran somiadora.
La metàfora afecta com veiem el món, com l'interpretem i com l'expressem i comuniquem posteriorment
Això tan tenebrós narra experiències personals de l'autora relacionades amb la cura i relata situacions que ens posen un mirall davant a través dels seus fills i de les seves parelles. Això tan tenebrós parla de l'art de la metàfora, de crear-la, però també de captar-la, es basa en la nostra habilitat per reconèixer les semblances. I aquesta és una capacitat fonamental que l'autora manipula com un peix a l'aigua connectant referències filosòfiques, autores i experiències oníriques. Això tan tenebrós és un assaig que dona continuïtat a la feina d'altres i aporta per continuar complexitzant aquest camp tan ampli que és la literatura. Quan vaig acabar el llibre vaig pensar el següent: el llegat del llenguatge és aquest patrimoni intangible que ens farà transcendir, sense cap dubte. L'herència de les metàfores.