És tot un misteri com una cançó petita, fràgil, poc més que el pes d'una llàgrima, pot traspassar barreres idiomàtiques, generacions i fins i tot els cors més cuirassats. Com un text escrit des del recull d'una habitació, d'un llit, sota plecs i plecs de llençols, pot arribar a glaçar milers de fans de mig món. Retalls que des d'una estança noruega acaben trobant abric, quin caprici, a Barcelona.
És la màgia del pop. És el que manté viva la roda de la música. La il·lusió que el mag no pot revelar. Maria Ulven (1999), àlies Girl in Red, va fer de la seva habitació –un escenari ple de músics; abans n'hi havia prou amb el Garageband–, una tecnologia de composició millor que l'estudi, un aliat per mostrar a tothom que els desajustos emocionals són universals. I que entre tots és més senzill enderrocar la porta. Encara que aquest no siguin gaires; molts cops se sent més una abraçada sincera que moltes de falses.
Girl in Red és un mirall
A Girl in red se la va englobar de seguida en el moviment bedroom pop. D’estil pretesament fresc, eixerit, amateur. Fa més d’un lustre que va editar I Wanna Be Your Girlfriend, amb la qual va tancar la contesa i es va immiscir entre el públic, i que va llançar SoundCloud amb resultats insospitats. Però el seu punt fort avui dia té poc de bedroom i molt de pop. Fins i tot és indie. Indie viral, mitjos temps i guitarres, melodia i curtcircuit. We fell in love in october. Collage. Carn de reels.
Aquest dilluns va presentar per primera vegada les peces dels seus dos primers discos davant d'un públic curt però –em quedaria curt– embogit al Sant Jordi Club de Barcelona. Mig aforament. Tothom estava fascinat per una cosa innegable: la brutal força que la noruega transmuta en directe.
Tothom estava fascinat per una cosa innegable: la brutal força que la noruega transmuta en directe
Se l'ha relacionada, de manera vaga, coses del periodisme musical, amb algunes coetànies. Continuem caient en allò de comparar –alço l'índex de la mà amb vergonya– noies amb noies. I de comparar tothom amb Taylor Swift; l'efecte-Taylor en aquest cas pot estar una mica justificat. La cantant va telonejar la totpoderosa americana i des de llavors el seu nom s'hi associa. Res més lluny de la realitat (musicalment parlant). No és tan grandiloqüent, però tampoc tan poppie i molona com Sabrina Carpenter. No té cançons tan rodones com les de Gracie Abrams. Què importa. Girl in red és un mirall en qüestions queer, un alliberament. De fet, aquesta nit al Palau Sant Jordi no ha dubtat a penjar-se una estelada i sumar-se des de Noruega a la causa independentista. El seu és un altre tipus de regnat, més semblant al de Billie Eilish. Descarada, rara, sense perjudici; molt més emo.
Girl in red és un mirall en qüestions queer, un alliberament. El seu és un altre tipus de regnat, més semblant al de Billie Eilish. Descarada, rara, sense perjudici; molt més emo
Entre el públic, poc carnet de conduir i molta gorra in red, molta americana i una cridòria digna de multituds. Es va corejar tot, tot, des de bad idea!, sostinguda per un baix corpulent (la banda de suport, un luxe). Qui va dir que el bedroom, el fet íntim, no casava amb el postpunk (o amb el punk adolescent de Too much, també molt ben rebuda). Els seus fans ho celebren tot com un home run, puntada endavant i puny enlaire, corrent cap endavant i documentant el gest a base d’stories. Ràbia en el posat lligada a alguna cosa que ha dolgut a dins abans: girls és un al·legat de gènere brutal.
Girl in red i els concerts. Girl in red i les seves cançons. Una assegurança a l’escenari, un punt lila de ball i una cosa estranya amb els temes, aparentment no enganxifosos, però que ho acaben sent: la seva espontaneïtat és un espai de confessió. Tan bonics, tan bonics els trams com I'm back. Deien les crítiques que s'havia acomodat a I’M DOING IT AGAIN BABY! (2024). Potser hi falten algunes cançons a l’àlbum. El bolo es ressent un puntet als paratges de més presència del segon disc. Tenia més espurna, la sorpresa ho és tot al pop, a If i could make it go quiet (2021). Manquen algunes cançons de les descolorides i poc produïdes. Es mou bé en aquesta desimboltura, la de la veritat sense arrugues.