La cultura pop catalana sempre ha estat plena de tríades icòniques: Les Tres Bessones, el Tricicle, les Espies de Veritat, la primera temporada de La màgica Do-Re-Mi , Les Teresines, Les Mamzelles envàs_on_vas_punt_cat i ara, indiscutiblement, Fades.
Fades: la revolució queer i festiva de la música en català / Foto: Montse Giralt
Ferran Pi, Vicenç Calafell i Àngel Exojo són els integrants del nou grup vingut des de Mallorca on la glamurització catalana de l’autotune, l’hyperpop, l’UK garage, l’amor o fer ballar la Moreneta es barreja amb una revisió de gènere, tant musical com identitari. Després de la seva mixtape de presentació AMIGUES I AUTOTUNE (2023), recentment publicaven el seu àlbum de debut, METALLIX, un pas més enllà en la seva producció, tant dins com fora de l’estudi. Ens trobem un matí entre reunions i continguts de promo dels seus pròxims concerts per saber fins on disposades a volar les nostres noves Fades preferides.
Festa i consciència
“Ens vam fer molt amics sortint de festa", descobreix en Vicenç. "I vam dir: 'falta música de festa en català, i més si vols una visió queer i LGTBI'”. 2022, 1,2,3, la sintonia de Les Tres Bessones, 1,2,3, un crit per portar-nos “de puta farraaa!”. “Fades és un projecte d'amistat", insisteix en Ferran. "I els nostres inicis es remunten a aquesta amistat". De quan en Vicenç i ell estudiaven Filologia Catalana a Mallorca i l’Àngel va venir-se'n cap a Barcelona a fer un CQE. Per aquest últim, va ser una connexió instantània. "Només m’hi anava a quedar un semestre, i quan va arribar l’agost i el moment de marxar, el Ferran va dir: 'nenes, farem una cançó'”. No era una idea del tot esbojarrada. En Ferran anava produint temes des dels catorze anys, tot i que mai no havia publicat res. Amb l’Àngel ja amb les maletes fetes, es van proposar fer un disc sencer. Ho van fer.
Hi ha set de projectes com el nostre. Però quan entrem a l’algoritme fatxa, rebem comentaris d’odi, amenaces i atacs personals
D'aquell primer recull de cançons, al Vicenç el va sorprendre l'alt contingut polític. "Hi havia moltíssima més consciència de la que pensàvem que tindrien". Al mateix temps, aquelles primeríssimes composicions, no renunciaven a la festa. “La primera, 123, ja va funcionar", rememora en Ferran. "Va ser molt directa, nosaltres mai ens pensàvem que hauríem de fer un bolo. No havíem tret disc i ja teníem el següent concert a Manacor. Ara hem evolucionat. Al principi érem tres gais amb un somni i prou. A METALLIX hem canviat la nostra infraestructura, ja no gravem a la cuina, sabem que potser necessitem fer-ho entre matalassos per insonoritzar, o treballar amb altres productors, però els conceptes i el missatge polític segueixen allà”.
Famílies escollides i noves estructures
Precisament, aquest espai festiu, inspirat en sons com els de Charli XCX, Katy Perry, Troye Sivan o, des del més gran dels respectes i admiració, Sophie, és on se senten més lliures per crear. “No direm que els joves estiguin tota l’estona sortint de festa, però sí que és l'espai on és més fàcil consumir música”, se sincera en Ferran. Teoria a què s'apunta en Vicenç afegint que la nit és el lloc on perds les vergonyes i et pots crear un personatge. “Moltes vegades la gent queer s'ha vist obligada a ajuntar-se en espais nocturns", conclou l'Àngel. "Allà es creen famílies escollides i noves estructures. Ho hem arrossegat indiscutiblement”. Per al Vicenç també és un espai on "et mutes, et poses guapa, et poses teva”. En aquest camí cap a una versió més elevada del seu projecte, la moda també hi té un paper fonamental. Parlen de Gucci i vesteixen de Dominnico. “No es tracta de ser elitista", assegura l'Àngel, "sinó de vestir bé. Barcelona té una moda potent, una infraestructura de creadors com Manso, que arriba a celebritats d’arreu del món, i ningú li dona visibilitat a la música en català”.
Superant les ments tancades i les quotes LGTBIQ+ imposades per festivals, continuaran creant des de la llibertat absoluta
No tot és imatge. Les seves lletres i referents tenen un missatge clar: reivindiquen la seva cultura, ja sigui a partir dels dibuixos animats de la infància, els grups de la seva adolescència com La Gossa Sorda, o artistes coetanis com Maria Jaume o Maria Hein. “Ens han criticat d’antitradicionalistes", exposa en Ferran. "Nosaltres revisitem la tradició d'una manera no folklòrica. Si la deixem al segle passat, morirà. Al final, això és una tècnica feixista: redueix la cultura al folklore i s'acabarà”. Per l'Àngel l'explicació és que canten des de la seva perspectiva, "no des d'un punt de vista nacional, sinó de referents”. Pel que fa a la gestió del hate, és com obrir la capsa de Pandora. “Tenir content un gai català és molt fàcil", exclama en Ferran. "Hi ha set de projectes com el nostre. Però quan entrem a l’algoritme fatxa, rebem comentaris d’odi, amenaces i atacs personals”. L'Àngel explica que ha patit molta grassofòbia, "però estic content d'haver-ho superat”. Sobre el futur, ho tenen clar: han arribat per quedar-se. Superant les ments tancades i les quotes LGTBIQ+ imposades per festivals, continuaran creant des de la llibertat absoluta. “No pensar en el que diran no vol dir que no tinguem ambició. Aquest és un projecte d’amistat, però també de reivindicació de la cultura catalana”. Ho podeu descobrir aquest vespre a la sala Razzmatazz on presentaran els temes del seu primer disc.