Roberto Saviano (Nàpols, 1979) tenia 27 anys quan va publicar el llibre que li canviaria la vida per sempre. És possible que intuís que alguna cosa al seu voltant trontollaria amb una pàgines que desmembraven el poder de la Camorra, els seus embolics més foscos, el mecanisme sistemàtic d'atemorir i retenir joves i nens; però no fins al punt de perdre la seva dona, la seva família, i ser perseguit pels dolents, amenaçat de mort per la mateixa màfia italiana. Els seus anys de joventut (i següents) condemnats a viure amb un parell de goril·les enganxats les 24 hores del dia.

Tot l'imaginari col·lectiu que tenim sobre la màfia és necessàriament cert i necessàriament insuficient. Hi ha molt, moltíssim més sota la punta de l'iceberg que ens han explicat reportatges i pel·lícules de Hollywood que narrat les desfetes d'un tal Vito Corleone amb accent novayorkès. Fets ficticis que, encara que s'ambientin en realitats, no deixen de ser mentides ben explicades. Saviano va investigar la veritat, la va saber i la va dir, igual per posar-se medalles de bon reporter, tot i que segurament per deixar constància d'una cosa que havia mamat des de petit. Però que la veritable maldat té racons minuciosos per on colar els seus tentacles ho comprèn l'autor des de 2006, quan va publicar Gomorra i va deixar de dormir tranquil per les nits.

Roberto Saviano viu amenaçat de mort per la Camorra. / CC

En aquest llibre, mescla de periodisme d'investigació i novel·la, el periodista explica amb puntillisme tot el funcionament intern de les Camorres napolitana i casertana, la seva estructura i tots els recursos que fan servir els seus capos per fer-se amb la ciutat (i amb el món); perquè el crim organitzat és tot un imperi empresarial que ha sobreviscut a totes les onades de la industrialització i que, per un objectiu comú, sorteja tots els límits del que està bé.

I no només es parla de drogues (que se'n parla i molt) sinó de com la màfia és capaç de prostituir qualsevol negoci per treure'n un profit econòmic. Fonts d'ingrés a tot arreu i sense escrúpols. Cap. Al primer capítol del llibre ja se'ns narra un assassinat massiu i una pràctica tremendament fastigosa de suplantació d'identitat, el passaports dels morts passa als vius per ser subjectes (objectes) que mai no moren.

Més de 10 milions venuts a tot el món. / CC

La sèrie va ser un dels fenòmens televisius d'Itàlia

Si el llibre va causar tremend furor a Itàlia i a la resta del planeta (traduït a més de 50 països i amb més de 10 milions de còpies venudes), la sèrie de seguida es va convertir en un dels èxits més grans de la història de la televisió a Itàlia. A l'estil de Narcos, The Wire o Sons of Anarchy, la Gomorra audiovisual roman en una realitat marginal i ombrejada, veient de reüll les lluites internes dels capos ansiosos de conservar el pastís sencer. Produïda per Sky Italia el 2014 i assentada a HBO, la sèrie no escatima morts; sincerament, si vols fiar-te d'algun personatge, millor que facis scroll i seleccionis alguna de les altres perles que té la plataforma.

 
 
Els protagonistes formen el clan dels Savastano, que imposa la seva llei a Secondigliano: Don Pietro i la seva dona, Imma, el seu fill de vint anys o la mà dreta del capo, Ciro di Marzio; també el gran rival, Salvatore Conte. La ficció, en la qual Saviano és guionista, ja suma quatre temporades i a finals d'any es preveu que s'estreni la cinquena. Cohabiten religió a les cases i nens de carrer que veuen els farcells marrons passar davant d'ells, pistoles i trets a plena llum del dia. En una entrevista que li va fer Jordi Évole al programa Salvados l'any 2014, Roberto Saviano va dir: alguns no em creuran fins que em matin

Però abans de la sèrie, també es va estrenar la pel·lícula: va ser el 2008 quan el director Mateo Garrone va portar la història escrita per Saviano a la gran pantalla, també sota el títol de Gomorra. La crítica va avalar el gran realisme i veracitat de la cinta i es va posar les mans al cap davant d'unes descripcions que treien el singlot. No en va, va ser premiada al Festival de Cannes amb el Gran Premi del Jurat, així com nominada al Globus d'Or o als Premis BAFTA en la categoria de Millor pel·lícula en parla no anglesa. Entre altres reconeixements. El millor de la sèrie, o de la pel·lícula, o del llibre... és que són impredictibles, que enganxen. El pitjor, que és una història massa real. Que això està passant encara.