Gossos: "No tenim la voluntat de viure del passat"

Els Gossos, un dels grups històrics del rock català, va presentar fa poc, al Mercat de Música de Viva de Vic, Zenit, el seu 13è disc. El grup de Manresa, que porta en actiu des del 1993, està preparant la gira de presentació d’aquest àlbum. Oriol i Roger Farré, Juanjo Muñoz, Santi Serratosa i Natxo Tarrés tornen amb força amb aquest àlbum. Aquest darrer explica el procés que els ha dut fins a Zenit.

El títol del vostre darrer disc és Zenit. Us sentiu al punt més alt de la vostra carrera?

Intuïm que sí, per l’acumulació de 23 anys d’experiència, que no és poc. En aquests moments ens sentim lliures de fer el que volem: ja no ens veiem obligats a preguntar-nos qui som. Estem més o menys a la meitat de la nostra vida, i això ens ajuda a mirar enrere per contemplar tot el que hem fet i el que hem viscut, i a mirar també endavant i a aprendre a viure del que fem contemporàniament. El present és molt important per a nosaltres, però som un grup ja veterà.

I us sentiu també en el punt més alt de les vostres vides? Ja no sou els nanos que vau formar el grup. Ja sou pares de família...

Ja hem arribat als quaranta, i ens sentim en un moment molt enriquidor, perquè a aquesta edat el que has viscut et serveix per a projectar la teva nova etapa de vida. Ara bé, hi ha moltes coses que ja has fet i que no podràs tornar a fer. Hi ha un punt d’il·lusió que ja no tens, però alhora tens la il·lusió de fer les coses ben fetes, de donar l’alçada. No tenim la voluntat de viure del passat, sinó que creiem que podem oferir coses interessants al present, des del punt de vista de la maduresa.

A la cançó “Voldria dir-te” parleu del moment de revisar el passat. Ara també és el moment de repassar el que heu fet com a grup?

Aquesta perspectiva del temps també et duu a repensar qui ets. Quan teníem divuit anys vam començar una aventura que no sabíem on duia. I ara podem analitzar on ens ha dut. Ara ens trobem amb coses que ens sorprenen, com veure la influència que tenim sobre gent més jove, o aparèixer en un llibre de secundària en un exercici de comprensió de textos.

En certa mesura, aquest és un disc generacional?

 Arrel d’aquesta experiència de trobar-nos amb músics més joves, ens hem adonat de que tenim coses per dir, i que ja és el temps de la nostra generació. La generació dels anys setanta ja ha de començar a posicionar-se. I això és un missatge que volem transmetre als nostre coetanis: és el temps de fer coses, de situar-nos.

Una altra cançó es titula “Un nou present” i parla de la necessitat, a vegades, de tornar a començar. Com es fa això?

“Un nou present” ens parla de la necessitat de tenir tantes oportunitats com calgui. El món d’avui va de reinventar-se, de canviar, de no fer sempre el mateix. És un món dur i complex, però algú que té la nostra edat encara té temps de fer moltes coses. És important donar-se segones oportunitats; segones i les que facin falta. Darrera les crisis hi ha oportunitats, oportunitats de tornar a fer les coses  de forma diferent. El model actual de món és insostenible, però estic segur que el que vindrà serà diferent, per al món. I també serà diferent per a nosaltres, com a grup.

El món passa per un moment molt complicat, el país també, però vosaltres sembleu molt optimistes envers el futur.

És una qüestió de mirada. Pots dir que el got està mig ple o mig buit, però si podem triar, nosaltres escollim la mirada de l’optimisme. L’altra mirada només ens porta a la decadència, a no donar valor a allò que és important. Tot i que vivim moments complicats, si em poso en la pell d’un refugiat me n’adono que tinc molta sort. Hem de ser conscients del que tenim. La utopia hi és i sempre hi serà. Prefereixo viure la vida amb optimisme. Sinó, com els explico als meus fills que val la pena lluitar per allò que creuen? Si no ens veuen fer-ho a nosaltres seran paraules que cauran en el buit.

Gossos. Foto: Eva Bozzo.

Sou un grup veterà, però a més a més sou un grup que heu mantingut els mateixos membres durant lustres. Com ho feu?

La clau és l’amistat. Però hi ha un altre secret: valorem molt la gran oportunitat que ha estat per a nosaltres aquest projecte. Gossos ens ha permès créixer com a persones i ens ha permès viure coses que sense aquest projecte no haurien passat. I tot es basa en uns amics que un dia van somniar que podien fer coses amb la música. No podem demanar a Gossos més del que hem pogut viure. I per tant, no pot haver-hi ja un fracàs. El que hem viscut, ja val la pena. Vam començar a tocar quan el rock català era una raresa i ara vivim una situació en què el rock català està normalitzat. I ens alegrem molt de com va la música catalana: tenim una gran varietat d’estils i les noves generacions vénen molt fortes, molt preparades.

Al disc hi teniu una cançó, “Voldria dir-te”, amb un so molt ska, però també hi heu incorporat cançons molt diferents. Això de fer un disc eclèctic, us ha sortit expressament?

Crec que això és bastant comú als Gossos. Passa a molts dels nostres àlbums. Hem tocat molts pals diferents. Gossos és una banda, i en ella tothom opina. I a mesura que creixem les diferències sobre gustos musicals també creixen. Som gent que hem crescut amb músiques molt diferents. Als Gossos som cinc que opinem i hi ha molt de respecte per l’opinió de l’altre. Aquest disc té una característica: té una representació àmplia de tot allò que hem fet al llarg de la nostra carrera: un reggae, una cançó acústica, una altra que és més èpica...

Teniu una obsessió per fer temes diferents?

Amb Gossos, en aquests 23 anys, hem tingut una sort: a la música catalana hi havia moltes coses per fer. Hi havia molts estils que no s’havien experimentat en català (ara les coses han canviat molt). Intentàvem pensar algun tipus de cançó que encara no s’hagués fet en català, i miràvem de fer-la nosaltres. Quan vam fer el disc Oxigen ningú havia fet hip-hop en català, i nosaltres vam intentar-ho. Aquests anys han estat per a nosaltres una oportunitat d’anar creant espais sonors. En aquest país ens feia falta un imaginari sonor diferent del que teníem, més ampli, no limitat a la nova cançó. Calia adonar-se que en català es podien fer moltes coses diferents.

No esteu sols. En aquest àlbum heu comptat amb la col·laboració de diversos músics. Qui són?

Destacaria sobretot a tres persones molt joves, que pertanyen a una generació més jove que la nostra: Alguer Miquel, de Txarango, Judit Neddermann, i el compositor Alfred Tapscott, que ve de Hollywood de fer música de pel·lícules. Tocant amb ells volíem connectar amb la nova generació. Ens fa molta il·lusió veure que hi ha nous grups que ocupen l’espai sonor català. I el que ens sorprèn més és que tenint converses amb ells veus que Gossos som un referent per a ells, tot i que facin coses molt diferents.

El videoclip de Zenit és absolutament espectacular. Com va sorgir?

Tot és fet amb talent manresà. Tots els que hi han participat són amics nostres. Tots són gent de la nostra edat que són molt bons fent el que fan. Tots han fet tot el possible perquè amb quatre recursos poguéssim fer alguna cosa que donés el nivell. Vam usar el chroma, una vella tècnica, però de forma imaginativa. El vídeo transmet el tipus d’energia que volíem que el disc transmetés. És el vídeo que s’havia de fer per a aquesta cançó: amb gent alegre, tranquil·la, diversa...

Heu passat un temps tocant en sales petites. Continuareu així, o voleu tornar als grans escenaris?

Aquest disc està plantejat més per a grans escenaris. Portem any i mig fent una gira més íntima, perquè volíem explorar un format diferent: fèiem un concert de dues hores, al centre de la sala, rodejats de gent... Era com convidar la gent a casa teva o al teu local d’assaig. És un format que té màgia. Però ara tenim ganes de tornar agafar el pols d’altres cites amb escenaris més grans. Algunes de les cançons d’aquest disc estan pensades per ser cantades en grans concert i prendre el relleu dels nostres temes clàssics.

Ja teniu a punt una gira de presentació de Zenit. Quan la comenceu? On teniu previst anar?

La idea és arrencar el 15 de novembre, tot inaugurant el festival del Mil·lenni a la sala Barts. Un concert que esperem que sigui molt especial, amb la presència de convidats i de la gent que ha col·laborat en els temes de l’àlbum. A l’hivern, farem el rodatge a les sales de concert de Catalunya, a sales tancades; i a la primavera-estiu esperem anar als festivals, a escenaris a l’aire lliure, més oberts.

I Manresa?

No podem faltar a Manresa. Ens sentim molt estimats a casa nostra i hi ha un feedback molt important amb la gent de la nostra ciutat. Hi ha complicitat. Som els Gossos de Manresa, i ens sentim orgullosos de ser-ho.