Una pintura de Joaquín Sorolla, un relleu del Museu d'Escultura de Valladolid o miniatures del Museu del Romanticisme són exemples de les 5.126 peces d'art i patrimoni que el Ministeri de Cultura ha identificat com a confiscades durant la Guerra Civil i que ara els hereus i legítims propietaris poden veure en un web oficial i reclamar com a seves. "A partir de demà, les persones que localitzin un bé de la seva propietat, ho podran reclamar i ho estudiarem cas per cas", ha explicat el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, de la branca de Sumar de l'executiu de coalició, que s'ha mostrat "molt orgullós" de ser el primer Ministeri —assegura— que compleix amb aquest requeriment, establert a la llei de memòria democràtica.
Urtasun ha justificat el temps que s'ha trigat a executar la mesura per la necessitat de disposar d'un informe de l'advocacia de l'Estat que donés llum verda a la possibilitat de fer les devolucions, si bé el projecte s'ha treballat des de l'inici de la legislatura. Encara no s'han proporcionat detalls concrets del procés, però els hereus hauran d'aportar proves de la seva propietat. L'inventari d'obres identificades com a espoliades durant la guerra i pel franquisme ja és publicat al web del Ministeri.
Es tracta d'objectes de valor divers, com joies, vaixelles, ceràmiques, peces tèxtils i ornaments litúrgics, així com alguns quadres, escultures i mobiliari. La majoria de les peces documentades procedeixen de les confiscacions realitzades per la República durant la Guerra Civil, per salvaguardar temporalment els béns d'interès artístic i el patrimoni i que mai no van ser tornats als seus propietaris durant la dictadura franquista en acabar la contesa. Moltes d'aquestes obres van acabar en edificis públics, museus o universitats. De fet, s'ha identificat una pintura conservada precisament a la seu del Ministeri de Cultura. Tot i que menys, també hi ha obres confiscades per la dictadura franquista per motius polítics, com la col·lecció Weissberger, cognom d'un col·leccionista i marxant.
Es tracta de peces de nou museus estatals, que han identificat entre els seus fons aquests béns, en concret el Museu del Vestit-Centre d'Investigació del Patrimoni Etnològic, el Museu Arqueològic Nacional, el Museu Nacional del Romanticisme i el Museu Nacional d'Arts Decoratives, el Museu Nacional d'Antropologia, el Museu d'Amèrica i el Museu Sorolla, a Madrid; el Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries 'González Martí', a València; i el Museu Nacional d'Escultura, a Valladolid.
En compliment de la llei de memòria democràtica
El retorn als seus propietaris de les obres confiscades és una mesura que estableix la vigent llei de memòria democràtica, aprovada per l'executiu de Pedro Sánchez l'octubre del 2022, com a pas endavant més enllà de l'anterior llei de memòria històrica. La norma inclou una accepció més àmplia de la condició de víctima als qui "van patir la repressió econòmica amb confiscacions i pèrdua total o parcial de béns, multes, inhabilitació i estranyament", durant el franquisme i la Guerra Civil. També el dret al retorn dels béns confiscats als seus propietaris originals o els seus hereus.