L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona presenta una exposició, organitzada amb l'Observatori de la Vida Quotidiana, sobre l'aparell de propaganda de la CNT durant la guerra civilGràfica anarquista. Fotografia i revolució social, 1936-1939 es podrà veure a l'Arxiu Fotogràfic, a partir d'aquest dimecres i fins al 16 de maig. Amb aquesta mostra es fa evident l'aspecte revolucionari que va tenir la guerra civil i, alhora, se'ns donen a conèixer imatges extraordinàries, sovint poc vistes. Aquest projecte, produït inicialment per La Virreina Centre de la Imatge, i que ha comptat amb la col·laboració de l'Ateneu Enciclopèdic Popular i la Fundació Anselmo Lorenzo, disposa d'un espai web, graficaanarquista.com, on es pot veure bona part de la recerca. Qui no pugui apropar-se a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, sempre té la possibilitat de consultar el web, però es perdrà les magnífiques reproduccions de les fotografies de Campañà, Pérez de Rozas o Kati Horna que es poden contemplar a l'exposició.

Milicians a la Caserna Bakunin (Caserna del Bruc) . 27/08/1936. Antoni Campañà © Arxiu Campañà.

L'aparell de propaganda anarquista

L'exposició se centra en la tasca de l'Oficina d'Informació i Propaganda de la CNT-FAI, que es va situar a la seu expropiada del Foment del Treball. Allà, els propagandistes anarquistes van tractar de combatre la imatge estigmatitzadora que havien donat d'ells tant l'Estat com bona part dels mitjans de comunicació. Per a fer-ho, sovint van recórrer a la fotografia i a la il·lustració. Van comprar fotos als millors fotoperiodistes catalans, com Pérez de Rozas o Antoni Campañà (tot i que alguns d'ells estaven ideològicament a les antípodes de la FAI). També van reclutar a la fotògrafa anarquista hongaresa Kati Horna. I van comptar amb la col·laboració desinteressada de fotògrafs voluntaris que enviaven els seus materials. Amb tot això, la CNT-FAI va aconseguir crear la seva pròpia iconografia que va difondre a través de postals, publicacions, pel·lícules i revistes. Fins i tot van disposar de la millor revista gràfica del període: Umbral.

Monument a Antonio López enderrocat, 26/8/1936. International Institute of Social History. Margaret Michaelis. ©The Estate of the late Margaret Michaelis.

La creació d'un estil propi

La lluita que es lliurava al front bèl·lic també va arribar al front periodístic. Els organismes de propaganda lluitaven per guanyar l'opinió pública per als diferents sectors en conflicte. Els anarquistes van crear un estil propagandístic propi, al que es van adaptar molt bé els fotògrafs que treballen per a ells. Les fotografies anarquistes ens presenten victoriosament les expropiacions: és molt reveladora la sèrie de reportatges de Pérez de Rozas sobre les col·lectivitzacions agrícoles, que sempre presenta alguna fotografia dels pagesos en les taules de treball de les oficines. A l'exposició també es pot veure una sèrie magnífica de fotografies sobre les incautacions de les empreses lleteres, i també cerveseres (es veu la llet embotellada amb el logo de la CNT, i també les fàbriques col·lectivitzades de Damm i Moritz).  La CNT, propagandísticamente, va voler donar la volta a les relacions de gènere. Les fotografies de milicianes (per exemple, les d'Antoni Campañà), esdevindran tota una icona de la revolució (tant per als seus defensors com per als seus detractors). Fins i tot l'enderrocament de monuments, com el d'Antonio López, o les destruccions de temples catòlics, tindran la seva pròpia mítica, en la propaganda anarquista.

Miliciana a la Caserna Bakunin (Caserna del Bruc). 27/08/1936. Antoni Campañà ©Arxiu Campañà. 

Redescobrir tot un món

Andrés Antebi, Pablo González, Teresa Ferré i Roger Adam, que han treballat conjuntament com a comissaris de l'obra expliquen que van veure's molt sorpresos per la quantitat i la qualitat de la fotografia i la propaganda anarquista. Una part dels materials de l'Oficina van acabar per ser dipositats a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, molts d'altres van acompanyar als cenetistes a l'exili, i després de passar per París i Londres, i de patir importants pèrdues, van acabar a Àmsterdam, on són dipositats a l'International Institute of Social History. I allà han estat poc estudiats. Justament el que ha sorprés als comissaris és la manca d'estudis sobre el tema. Es parla molt, darrerament, de la guerra civil, però molt poc de la revolució social que va portar associada a Catalunya; "això és perquè ara no interessa a ningú aquest discurs" explica Antebi. Malgrat que, no cal oblidar-ho, Barcelona va ser la ciutat on va succeir la major revolució anarquista del segle XX.

Col·lectivitat General d’Amposta, 1937. Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Pérez de Rozas.

Nous rostres de la revolució

A l'exposició s'hi poden veure fotografies emblemàtics de grans fotoperiodistes, com Pérez de Rozas, Campañà o Horna. Però aquesta no és, fonamentalment, una exposició sobre el valor estètic d'uns pocs fotògrafs, sinó sobre l'articulació d'un aparell de propaganda anarquista. I, en aquest sentit, és tan revelador veure les grans fotografies de Campañà, com contemplar les publicacions il·lustrades anarquistes i analitzar com funcionava l'aparell de propaganda, amb la seva pròpia ràdio, amb la revista Campo, amb Umbral, amb el repartiment de pancartes i banderoles... L'exposició deixa amb ganes de saber-ne més. Per a això, serà interessant veure el llibre sobre Gràfica anarquista que es derivarà d'aquesta exposició i que està previst que es publiqui al febrer de 2020. I també es preveu, un any més tard, l'edició d'un llibre sobre la il·lustració anarquista en la guerra civil. Dos materials que, sens dubte, ajudaran a visualitzar el paper de la CNT en el conflicte.

 

Foto de portada: La casa CNT-FAI (la que havia estat seu del Foment), esdevinguda seu de l'Oficina d'Informació i Propaganda de la CNT-FAI, en el segon aniversari de la mort de Buenaventura Durruti 20/11/1938. International Institute of Social History. Autor desconegut.